Document annex nº III: Entrevistes

 

I-Cap 2.1     La Matança del porc

 

                   Festa i alimentació es conjuminaven el dia de la matança del porc. Era també un moment privilegiat per reunir-se, en un acte de solidaritat i sovint d'alegria. Ens va servir doncs, per amenitzar les nostres converses amb els informants.

Però va més enllà: hem vist la plaça que ocupa el porc en la sobrenominació. Si bé les referències a l'animal viu no competeixen amb els altres mamífers que composen el ramat, en canvi, sota forma de botifarra, rostes o costelles, o sigui en productes de cansaladaria, el porc és molt present.

 

Incloem en aquest plec de documents tres testimoniatges relatius a la matança del porc:

Document annex III a: La matança del porc a Caudiers de Conflent.
Document annex III b: La matança del porc a Toès.
Document annex III c: La matança del porc a Conat.

Document annex nº III: Entrevistes

 

I-Cap 2.1     La Matança del porc

 

Document annex III a: La matança del porc a Caudiers de Conflent.

- la gent venien, els homes l'agafaven amb el ganxo, emprés quan el teniu a damunt de la pastera, ... i emprés la dona feia passar el gavinet per degollar, i quan era degollat, allevores hi havia ... cal pescar la sang, quan teniu la sang pescada, l'heu de ben remenar aixins, que no fagis grumos... per posar amb les botifarres.. i emprés aquí teniu l'aiga que bull, l'heu d'escaldar, perquè allevores el cal rasclar ben rasclat, amb les peladures que diem, que déiem abantes, les peladures, i emprés el cal posar damunt d'un tampanell, aquí damunt del tampanell, és quan l'obriu, li heu de tallar les pates, cal tapar el forat del degollar, si no vos empastissaríeu tot ple de sang, hi poseu dos.. dos .. claus amb una ficel·la lligat perquè no sagni, .. quan el teniu damunt del tampanell, allevores aquí el partiu pel mig, teniu la colonne vertébrale , l'esquena treta, es fan els pernils i la cansalada, aquí abantes ja tens  per fer les tripes, teniu una grasala, agafeu tots els budells, aquí és la dona que se cuida, ho agafa, puja, i s'han d'adobar, .. pas directament a la ribera, els cal treure, s'han de desfer de la budellada, la budellada és com un bloc... els petits per fer la socissa i els grossos la llangonissa, i els bulls que diem nosaltres...
Ho posen a baix, al celler, i el mateix dia o l'endemà, l'heu de salar, heu de salar ben bé els pernils i la cansalada i tot això... la carn més magra és per fer la llangonissa, la quina hi hagi més de greix i tot això,  per fer els bulls, .. Eren vint o vint-i-cinc persones, per matar el porc, tothom agrupats, ja ho crec, tota la família, quan havíeu acabat de fer el vostre treball, la nit tothom als seus jocs, les cartes, l'espardenyot...

 

Document annex nº III: Entrevistes

 

I-Cap 2.1     La Matança del porc

 

Document annex III b: La matança del porc a Toès.

El dia de la matança era una festa... les mestresses de cases s'ho feien a qui el tindria més guapo... Haig de  dire que aquí, a la casa dels pare, se'n va matar un, un any, que va pesar 225 quilos, és el més gros que sun sentit a dire, que s'hagi mort aquí.
- i eren nodrits amb trufes, cols i coses aixins
- blat, blat dindi i trufes..
- el dia de la matança, com passava ?
- al matí, s'esmorzava, i emprés se posava l'aigua a búller, per escaldar el porc, i... quan havíem esmorzat, la mestressa de casa..
- d'abord posaven el trull, capgirat...
- posaven el trull al carrer, capgirat, i la mestressa de casa, amb quatre gran de blat dindi, amanyagava el porc, que ja el tenia amanyagat,
- pobra besti
- que pobra besti, sabia pas on (t) anava aquell dia, el feien sàller defora, i d'aquí l'agafaven amb el ganxo, i allez , el mataire el sagnava, que era el Joan, se deia Joan, que era el mataire de primera classe. Que pervenia de Sant Martí... era un home molt adret per això, ... per matar porcs i dallar, dallar i segar..
- llavors continua amb el porc, nin...
- la mestressa de casa parava la sang, i la remenava amb la mà per l'amor que no se callés, d'aquí s'escaldava el porc i se pelava... l'entraven a dins o posaven la taula de fora, i d'aquí el trincaven. Quan era tallat, el deixaven refredar, i la tarda, allavontes, cap al tard, feien les capdesques, que se deia...
- descuides que les dones tenien el treball de netejar els budells...
- espera-te! anaven a rentar els budells a la ribera, amb una fred que pelava, ... i l'endemà se feien les botifarres, socissots i patés...

 

Document annex nº III: Entrevistes

 

I-Cap 2.1     La Matança del porc

 

Document annex III c: La matança del porc a Conat.

- Se fa pas pus ara
- hi ha hagut canvis entre quan ero mainatge i el darrer cop ?
- sun estat mataire dels porcs, i anavi per totes les cases, matavi...ara no, darrerament que el vilatge havia [esde]vingut pitit... mes navi a matar.. una quinzena, vint porcs pels particulars, la gent que tenia un porc, allevores aquí, vos advertien a l'avança, "tal dia vull matar el porc", i eri jo el mataire. Hi calia anar, arribaves aquí, mira, començaven a fer el gra de l'all , i tot preparat: feien búller l'aigua, cadun tenia el seu treball, i el porc, a cinc o sis el calia agafar, fotit sul trull i jo el degollavi, l'escaldavi, l'estrossejavi, feï els quarters, adobavi tot, després dinàvem...
Hi havia un plat preferat veieu... el garró de porc que en diuen, el garró de porc que gurdaven, calia que el vell vegés el nou... emprés a la nit les dones anaven a fer les botifarres, i l'endemà a la nit allevores, l'endemà convidaven tornar i un munt del vilatge, tothom se reunia, i aquí era sobretot el salpiquet de mongetes, fet ambe monges del país, i posaven costelló, del porc nou, i calque bocís de socissa...
La persona que decidia de matar el porc mirava de fer que fos pas el matei[x] dia que un altre dins el vilatge, perquè se visquia, home, se visquia un poc en comünotat, ara parlen de comünotats, mes allevores era una comünotat diferenta, eren gent, amics, familis que havien viscut sempre dins el vilatge i això...