3.0 Introducció

Al llarg dels capítols dedicats a les funcions dels sobrenoms hem tractat de les relacions entre el motejat i el motejador així com de les reaccions del motejat de cara a la col·lectivitat. Hem destacat el valor expressiu del malnom, conseqüència directa del valor afectiu, desideratiu, estètic, moral que l'autor li atribueix. Aquesta apreciació és totalment subjectiva.

Ara bé, si considerem que en el fons, el sobrenom descriu la persona mitjançant caràcters objectius que la defineixen en el seu ésser, o sigui que existeix una causa objectiva, que tothom coneix o aprecia (o almenys conegué i aprecià en el seu temps), parlarem amb Sopeña Balordi (1979) de la funció cognitiva del sobrenom.

La nominació se fa per transferiment de sentit: dóna a una persona un nom que pertany a altra cosa, associada sigui per similitud -és el cas de la metàfora, de la hipèrbole- sigui per contigüitat -dins una metonímia, una sinècdoque o una comparació. Algunes figures coincideixen amb la totalitat (o quasi totalitat) dels motius generadors, d'altres -per essència- només són vehiculades per una única font (per exemple l'antonomàsia).

Volem precisar que el nostre enfocament situa els fenòmens de truncació de la paraula (síncope, apòcope...) com a accidents fonètics, i no com a recursos estilístics. Recordeu que els hem analitzats al capítol dedicat a fonètica.

 

3.1 Figures

3.1.1 Metonímia i sinècdoque

La metonímia és un trop per correspondència; consisteix en la designació d'un objecte pel nom d'un altre objecte, que , si bé és un tot a ell sol, li és relacionat de lluny o de prop, o li deu la seva existència o manera de ser. Els vincles són causa/efecte, continent/contingut, objecte/procedència de l'objecte, marca/producte...

La sinècdoque és un trop que designa un objecte pel nom d'un altre objecte amb el qual forma un conjunt, un tot físic o metafísic. O la idea de l'un és inclosa en la idea de l'altra. L'associació que els uneix és del tipus: el tot/una part, l'espècie/el gènere, singular/plural...

Les definicions demostren que la paritat entre ambdues figures és tal que ens permet tractar-les juntes.

De les nostres classificacions n'hem descobert molts casos, lligats a un producte, al nom d'un lloc o encara a un objecte utilitzat. Contràriament a la metàfora, basada essencialment en la comprensió, la metonímia té com a funció primària la referència (Lakoff, 1980,36) ja que es focalitza precisament sobre un aspecte, el que ens interessa, l'essencial, tot ocultant la resta.

Els "Episodis" serven algunes anècdotes que el poble memoritza gràcies a metonímies: EL MANSOUR (232) és el nom del vaixell sobre el qual s'embarcà el motejat. LO TAHITI (30), l'home hi passà set anys com a militar.

Dos exemples a penes il·lustren el tema en la rúbrica "físic": EN PARPELLA (34) per un individu que no s'hi veia bé. L'HIRONDELLE (43) que es refereix a una cançó L'Hirondelle du faubourg . S'hi designa, amb nom d'animal, un personatge que, accessòriament, torteja. El nostre motejat era ranc.

Un bevedor de cervesa ens proporciona un magnífic cas on s'associa la marca i el producte: LA MEUSE (56). De la mateixa manera, i amb més grans recurrències, les professions apareixen mitjançant el nom de la botiga o de l'empresa EN DÉPÊCHE (209), el producte venut, que sigui animal o vegetal COL I FLIE (62), L'ARENGADA (58), la marca del producte LA VACHE QUI RIT (172) per una formatgera i EL CAIFÀ (62) per un ambulant que venia cafè. El gremi dels fusters ens ho retreuria per sempre més si no citàvem la metonímia més estesa a tot el domini professional de la sobrenominació nord-catalana: EN BOLILLA.(= encenall)

Entremig de les activitats d'oci, algun músic, EL GUILLES (324) porta com a motiu, el nom de la seua cobla. LA PEDALA (61) és clarament afeccionat a la bicicleta. A aquest partidari declarat del comunisme, l'han batejat L'ULL DE MOSCOU (34).

Les diferències en el parlar (la llengua és una metonímia del país d'origen) denuncien la procedència: EN JOAN DELS DUROS (52), EL TANTO (61) i EN TIREU-LA (183) són del Principat de Catalunya. EL PERRO (53) és castellà.

Quan una apòcope o una afèresi d'un NF no es fa només amb intenció i costum hipocorístics, sinó amb voluntat de crear un joc de mots, hom pot parlar de metonímia del cognom: EN NYAC (246) que prové de Dunyach, EN TIC (171) de Tixador, pronunciat "a la francesa".

Finalment la possessió d'algun objecte, una part del qual és remarcable, provoca sobrenoms metonímics, com ara: L'ÉCROU (53) posseia una vella 2CV estacada amb fil ferro i mantinguda per calques visos. EN TOUTELEC (246) havia comprat un cotxe a un electricista, i encara portava el rètol de l'ofici.

3.1.2 Hipèrbole

És una exageració evident que condueix a la desproporció, a l'amplificació. No dubtem que les xipoteres són les primeres a modificar la realitat, eixamplant i distorcionant els fets fins a fer-los adquirir un aspecte extraordinari.

Alguns episodis ens proporcionen exemples. Un home que tan sols havia calat foc a una casa es va veure atribuir l'epítet hiperbòlic EN CREMA POBLES (58). La vida matrimonial i en particular les baralles conjugals successives que s'infligia aqueixa parella amb plats voladors i embotits com a míssils, suggeriren als veïns el malnom EN TREPITJA BOTIFARRES (183). Els casaments repetitius deixen perplexos els conciutadans: fins on anirà? CATORZE DONES (77), QUARANTA DONES (144). Aquest altre fou criat per la mare i les ties i se li atorgà el privilegi de dir-se EL TRES MAMÀS (171). Com ho veiem, les xifres permeten multiplicar, ampliar la realitat. Esmentarem LA ROSINA SET ESPATLLES (246) i LA TRETZE TETES (56) per dues dones de pitreres sensacionals i EN MIL HOMES (27) per una minyona de caràcter bastant alegre. D'altres mitjans hipèrbolics afecten el físic. La sufixació (amb valor augmentatiu) intensifica l'amplada del sexe: EN CONYARRO (31), EN COLLASSA (31).

Trobem el mateix sufix quan es tracta de designar aquell que prové de La Farga: EN FARGASSA (262).

La combinació de paraules que pertanyen a camps lexicals allunyats, com són el cos humà i els metals, permet de qualificar hiperbòlicament les qualitats o els defectes de certs individus: MORROS DE FERRO (33) per un trompetista, LES MANS D'OR (56) per un estibador, ESQUENA DE PLATA (34) era geperut, EN SEMELLE DE PLOMB (183) era lent i gandul.

De la mateixa manera l'atribució d'un títol honorífic fictici a un quidam, el transporta a un rang superior: EL PRINCE D'ORELLÀ (325), EL MAIRE DE STRASBOURG (246), EL MAIRE DE GALBA (348) i... SANT COLLÓ (350).

3.1.3 Perífrasi

És una expressió composta, una circumlocució que expressa una idea continguda en un mot per mitjà d'altres mots.

Els sobrenoms presenten un únic esquema del nucli morfològic:

verb + substantiu.

De cops s'amplia a: verb + article + substantiu

o encara verb +pronom + substantiu

N'hem recollit gairebé en totes les rúbriques que originaren els sobrenoms.

La més prolífica és el físic: CAÇA NIUS (258), LLEPA ESTELES (33), GAITA LA LLUNA (267) per tres persones que caminaven, amb els ulls enlaire, mig aclucats.

MASTEGA MOSQUES (323) designa un home que feia anar incessantment les barres. EN TRENCA HOMES (231) evoca la força física del motejat.

La temàtica professional ens proporciona bastants exemples. Citem DOBAR-HI SABATES (50), per un sabater, EN BUFA COGOT (74) per un perruquer.

Les activitats no permanents, les afeccions, els lleures són rics d'il·lustracions, com ara: EN MATA PERDIUS (179), és un clàssic caçaire, EN PICA FIGUES (224) un "espigolaire" i EN MENJA BOLES (259) un que s'afartava de boles de picolat.

Les troballes més inesperades les férem en els sobrenoms motivats per la procedència del portador: EN MATA CAPELLANS (54) recorda el difícil episodi de l'exili "espanyol". EL PIXA DE GARELL (28) s'ha de relacionar amb els costums jueus...

Finalment alguns jocs de mots a base del NF són construïts en perífrasi: EN GIRA BRASA (56) i ESCANYA GATS (28) són dos exemples originats pels patrònims Tornafocs i Escané.

Hom haurà remarcat la proximitat entre les perífrasis del model Verb+Substantiu i els compostos, tipus 'tocamanetes', que són productes de la morfologia catalana. És clar que aquest viscut lingüístic participa de la creació i convida, amb tota facilitat, a produir tals perífrasis.

3.1.4 Antífrasi

L'antífrasi permet expressar una idea mitjançant el seu contrari, i presentar així una paraula desagradable amb aparença neutra, o evidentment, el contrari. En el cas dels sobrenoms voreja en permanència la ironia.

Arma convencional d'abast força impressionant en els tornejos retòrics habituals, fa carota enmig de tants sobrenoms sarcàstics i corrosius.

Citem alguns exemples recollits en la major part de les nostres rúbriques.

Episodis: LE MAQUISART (178) que no entrà mai en resistència.

Físic: EN JA T'HE VIST (59) per un miop.

Caràcter: EN TERRE TREMBLE (55) era lent i gandul.

Professions: CAGA CREMA (262) per un pastisser, EN SERRA CROSTONS (43) per un forner, EN MASTEGA PANYS (209) per un serraller, EN CREMA LLAPINS (177) per un alberguer. En aquests casos el verb porta tota la càrrega irònica que ridiculitza l'ofici. Se'n troben amb base substantivada: EN COCHENILLE (183) per un empleat municipal, encarregat dels... jardins.

Activitats: EN BOTA BORRATXES (147) més aviat tenia costum de buidar-les.

3.1.5 Mimologia

Mimologia designa habitualment un acostament de seqüències del llenguatge no articulat (com per exemple el cant d'un ocell) a seqüències de llenguatge articulat (Veny, 1991, 82). (No es tracta de l'onomatopeia que s'acontenta de reproduir els sons, com ara:"piu-piu"). És el cas de "Blat-segat" que interpreta el ritme ternari del crit de la guatlla. Ampliem aquesta definició als sobrenoms que, mitjançant segments fràstics, volen imitar un soroll o un moviment.

Citem UN I UN FAN DOS (60) inspirat pel balanceig d'un coix.

3.1.6 Comparació

La comparació - o símil- és una figura retòrica construïda en la major part dels casos a partir de la juxtaposició d'un element (essencialment del camp lexical del cos humà) amb un element d'un altre camp semàntic. La comparació s'estableix entre la característica que es vol subratllar i el factor exterior, habitualment (re)conegut per tots. El nexe comparatiu és la preposició DE.

Els exemples més abundants provenen del físic que s'inspira igualment dels objectes com dels animals o dels vegetals:

MOSTAIXA DE GUILLA (209), CAP DE CARBASSA (31), CAMES DE COLLAR (28), BARBA DE GANXOLA (31), EN CARA DE LLUNA (246), LA COLL DE FIDEU (54), NAS DE BIRO (64), L'ULL DE POP (54), EL GARRES DE PERDIU (231), L'ESQUENA DE CAIRÓ (50).

En els malnoms motivats pel caràcter de la persona, trobem: EN CLOSCA D'ARAM (221).

I potser el més original de la sèrie, el sobrenom de la dona d'un matalassaire: EL CUL DE LLANES (221).

3.1.7 Al·literació

És de la repetició d'un mateix so dins una clàusula gramatical que neix l'al·literació. Els exemples que la il·lustren provenen tots d'onomatopeies:

MICORE MICORIS (42), LA RATXINXUNA (330).

3.1.8 Antonomàsia

És una figura retòrica que consisteix a substituir un apel·latiu per un nom propi. En el nostre cas, concerneix en exclusiva la rúbrica semàntica dels "Personatges", i s'aplica a la totalitat de la nostra tipologia motivacional. Vet aquí alguns exemples:

Episodi: EN TARZAN (74) caigué de culs d'un arbre.

Físic: LAGARDÈRE (221) del nom de l'heroi de la sèrie televisada "le Bossu", per un geperut.

Caràcter: MME OLSON (53) és la dolenta heroïna d'una sèrie americana.

Professió: EN SURCOUF (56) perquè era mariner.

Activitat: BROUSSE (33) conegut jugaire de rugbi, que donà el seu nom a un amateur .

Procedència: BEN BAREC (41), futbolista oriünd d'Àfrica. El motejat provenia d'aqueix continent.

Nom: LA TATE DE TASSIGNY (50) format a partir del NF del motejat, Delate, i del nom del general francès Jean de Lattre de Tassigny.

Possessions: EN BIBI (246) era el nom del seu cavall.

L'abundància de sobrenoms creats a partir d'una figura coneguda fa de contrapès de cara al nivell de despersonificació dels malnoms, engendrada per una concepció zoomòrfica dels conciutadans. La creació mitjançant l'antonomàsia s'oposa a la metàfora.

3.1.9 Mitologisme

Aquesta figura, en relació directa amb la precedent, fa ús exclusiu de noms propis religiosos, com ara els déus o deesses o els sants. És un recurs bastant freqüent en toponímia (Vidal Colell 1992, 468); li trobem alguna il·lustració en els nostres sobrenoms:

EL BON DÉU (44), EL CRISTO (324),

EN SANT GALDRICH (42),

EN SATAN (37), EL DIMONI (59).

3.1.10 Símbol

A mig camí entre al·legoria i metàfora, el símbol es distingeix per la seva polisèmia i les seves diverses aplicacions:

EN DICTATURE (264), que reclamava una autoritat governamental més forta. EL PARDON (41) sempre s'excusava, EN FISICA (259), feia màgia.

El concepte de la llei té molts seguidors: LA LLEI (37), que repetia a qui ho volia sentir "la loi, c'est moi"; LA LOI (27), (144), per dos guarda-terres que portaven aquestes paraules sobre l'uniforme.

EN MONOPOLE (257), del seu caràcter.

3.1.11 Metàfora

La metàfora és una figura amb la qual hom transporta el sentit propi d'un mot a una altra significació. Absorbeix el detall real i el substitueix, amb benefici, per un objecte-imatge, relacionat amb el precedent per una certa semblança.

Cal advertir prèviament que el codi metafòric funcionarà només si l'element objecte-imatge expressa eficaçment la idea a trametre.

Les metàfores són les figures retòriques amb més capacitat, en quant als sobrenoms, i si no són les més freqüents és perquè van lligades, per definició, a una semblança.  

Vejam alguns exemples:

	Animals	Vegetals	Objectes
Físic	EL MOSQUIT (61) (petit com un mosquit)	L'ESCAROLA (393)  (frisada com l'enciam)	EN XIRINGA (258)     (prim com una xiringa)
Caràcter	EL XAI (71)         (dolç com l'anyell)	LA CHICORÉE (53)     (bruta com el suc de xicoira)	LA PEDREDAGA (221)  (dolent caràcter)
Professió	EL GORP (145)  (capellà amb sotana)	EL RÀVEC (173)                  (llumetaire de contraband; el feix semblava un ràvec)	( Ø vegeu   metonímies)
Nom	EL COLOM (33) (NF = Colomer)	EL RABASSÓ (50)    (NF = Rabassa)	EL CASSOT (33) (NF = Delcasso)

Si relacionem el gust de la metàfora amb els resultats obtinguts a les precedents anàlisis de semàntica i origen, es recalquen encara més els marcs d'espacialitzacions de la nostra cultura, o sigui les experiències culturals i físiques en què s'arrelen les imatges antroponímiques. Lakoff (1980, 17) suggereix dibuixar un eix "up-down" per orientar-hi, repartir-hi verticalment les metàfores (felicitat/tristesa, consciència/inconsciència...). Creiem que els sobrenoms s'hi adiuen, en particular en l'eix virtut/vici, o encara en l'eix centre/perifèria.

Pensem en el fet que tots aqueixos recursos retòrics han tingut (tenen encara?) eficiència. El grau de contundència és relatiu a la generació i a la cultura que va generar el malnom.

Segons el mateix Lakoff (1980, 193) "la metàfora és racionalitat imaginativa. Permet de provar de comprendre parcialment el que no podem copsar en integralitat". Correspon perfectament als sobrenoms, ja que, en la incapacitat de fer un retrat íntegre de l'individu, es tracta d'assignar-li una imatge respecte a una parcel·la de la seva identitat, la que és pública. Imaginari i realitat se combinen.

D'un costat, la retòrica, l'imaginari, la paraula que compendia l'individu amb tota la poètica que l'acompanya; i de l'altre, la dura realitat, l'aspecte físic o el caràcter del motejat.

L'enfocament retòric ens ha permès d'establir una tipologia estilística dels sobrenoms: (si bé no completa del tot, almenys exhaustiva en quant al nostre material; el model que presenta Billy (1994, 24) dóna entrada a la paronomàsia, a l'al·lusió, figures per les quals no trobem il·lustracions.)

FIGURES RETÒRIQUES

Metonímia       EN BOLILLA (141)

Hipèrbole        LA TRETZA TETES (56)

Perífrasi           EN BUFA COGOT (74)

Antífrasi           EN J'HA T'HE VIST (59)

Mimologia       UN I UN FAN DOS (60)

Al·literació       LA RATXINXUNA (330)

Comparació    L'ULL DE POP (54)

Antonomàsia   EN SURCOUF (56)

Mitologisme     EL BON DÉU (44)

Al·legoria         EL PARDON (41)

Metàfora         EL MOSQUIT (61)

 

 

                                                                                                                                      següent

---