2.0 Introducció

2.0.1 Plantejaments

La primera etapa de les nostres classificacions ha permès d'establir clarament les motivacions que originaren els sobrenoms. Ens pertoca ara analitzar un eix complementari: l'aspecte semàntic.

Els camps lexicals d'on provenen els sobrenoms ens informen sobre les fonts de creació popular. A través dels temes més recurrents, les activitats més freqüents, els animals omnipresents... es dibuixarà el context cultural de la col·lectivitat empradora de sobrenoms.

Per esbrinar el sentit de les paraules hem consultat amb profit les obres generals catalanes, occitanes, franceses i castellanes que es troben a la bibliografia.

Ara bé, no es pot encetar cap reflexió o classificació semàntica sense esmentar els casos de polisèmia i llur relació amb les connotacions que n'emanen.

2.0.2 De J3 a JR o de la relativitat de la connotació.

La connotació semàntica del sobrenom és totalment relativa i els factors vectorials són nombrosos. Cal tenir present a l'esperit que segons els llocs (geogràfics) on s'empra el malnom aquest representa imatges mentals diferents. Els peixos, per exemple, tenen molt més sentit per la gent de vora-mar. Haurem de verificar si la costa nord-catalana és generosa en malnoms ictiològics. Un altre factor direccional és l'edat: l'experiència, els contactes, les modes influencien diferentment joves i vells. Trobarem aquesta distància cultural en els sobrenoms? La connotació depèn evidentment de l'època en què sorgeix. Una esfera particular aconsegueix marcar més la mentalitat de la comunitat segons la importància que la Història (en present) li atribueix. És el cas, per exemple, dels conflictes bèl·lics per a les generacions que han conegut "la Guerra Gran", 1914-1918 o la Segona Guerra Mundial. La gent, avui dia posseeix referències diferents, les televisives, entre altres. És així com dos sobrenoms formalment tan propers, J3 i JR il·lustren la caducitat de l'un (J3 és el nom d'una targeta de racionament, i per qui ho ha viscut, connota la fam) i la modernitat de l'altre (JR, el dolent personatge de la sèrie americana "Dallas"). Ens caldrà doncs a tot moment extreure dels sobrenoms el context que els ha generat.

Els sobrenoms són inestables en el temps i en l'espai. Per consegüent no pretendrem establir les "normes" de l'ús del malnom i de les seves connotacions. Ans demostrarem com n'és de variat i ric, espontani i popular.

2.0.3. Relació sobrenom-motejat

La semàntica és el lligam que uneix el malnom i el portador, excepció feta del sobrenom onomatopèic, que es relaciona amb el motejat mitjançant la fonètica.

Els vincles s'estableixen necessàriament (almenys al moment de la creació del malnom) per a crear una commutació que porti a terme l'objectiu comunicatiu. O sigui, entre el motejat i el malnom, cal que hi hagi comunitat de sentit (o de forma); sovint la paraula emprada pertany al camp semàntic de la causa que origina el malnom (posem per cas BOLILLA per un fuster) , o si no li pertany, hi té relació.

Per concretar aquestes afirmacions, proposem l'esquema següent:

 

Les connotacions sorgides de la temàtica X="Tort, Ranc, Coix" són de quatre tipus: W= una onomatopeia, Tripa Trapa, la commutació s'estableix amb el joc fonètic; a, (Garra/Pota/Cama...) metonímia interna, precisament amb la part del cos afectada; Y, metonímia externa, aquí amb un personatge coix d'una cançó francesa, representatiu de tots els qui coixegen; Z=Pedala, perquè físicament el pedalar és un gest que fa pensar en un tort.

2.0.4. Descripció espessa

És cert que la relació semàntica/motejat passa per l'origen del sobrenom. Ja hem vist al capítol 1.0.3 de la part "Origen" un altre esquema que demostra com és difícil, per no dir impossible, atribuir a posteriori un origen a un sobrenom, basant-se només sobre el seu sentit.

D'ara endavant, ja recordarem com s'aplica a la sobrenominació el que Geertz (1993, 5) anomena la "descripció espessa".

Prenem com exemple el sobrenom "GALL". La polisèmia, o la metasèmia (en la mesura en què la paraula canvia de sentit) del mot parteix en dues esferes les arrels connotatives. D'una banda l'ocell (gall, gallina) i de l'altra el peix (gall de Sant Pere, família Zeíds). Cada part desenvolupa una sèrie d'imatges que duplica les possibilitats d'interpretació. Hom penetra en "l'espessor", en el gruix de la descripció.

Es planteja doncs, per exemple, de saber si es tracta d'un home que corre al darrera de les dones (caràcter-dones) o que solia portar un barret o una barretina (físic-barret). Ambdós fan referència a l'ocell. La versió ictiològica pot portar a pensar, posem per cas, en un pescaire (activitat-pesca) o en una persona tímida, la conducta de la qual recorda la discreció del peix (caràcter-discreció).

L'amplitud d'aquestes ramificacions creix quan hom pensa que el malnom és atribuït amb derisió, i que sovint expressa el contrari del que diu. Pellicer (1989, 197) veu en certs sobrenoms "una declarada intenció ofensiva o irònica" i Poveda (1989, 203) assegura que la majoria dels pobles del País Valencià tenen "com a una de les seues components principals el fet de la ironia".

Aquest procediment provoca una inversió del significat real del mot, i dificulta encara més la interpretació.

2.0.5. Connotacions lexicalitzades

De les connotacions, la llengua se n'ha apropiat algunes, fent-les comunes a tots els parlants. És així com certs animals o objectes, lexicalitzats en locucions comparatives (del tipus: Adjectiu + com + article + nom ) són per sempre més lligats a una connotació generalitzada a tota la comunitat. No seria estrany que a Catalunya-Nord s'haguessin desenvolupat expressions idiomàtiques pròpies. I és prou evident que aquest imaginari col·lectiu intervé a l'hora de "batejar" amb un malnom. Vam anar recollint aqueixes locucions i gràcies a la llista que proposem ara, serà més fàcil investigar en "l'espessor" de les descripcions semàntiques dels sobrenoms.

Bavard com una guilla    -  Bavard com una geneta

(Bavard = mentider)

Besti com un cabàs    -     Besti com un sarró

Besti com una sauma    -   Besti com una semal

Blanc com una cofa    -   Blava [de por] com un fetge

Bonic com un sou    -   Borratxo com una sopa

Botat com un canard que mostra el guifer

Botat com un galàpet

Botat com una sipi   -    Brut com una cresta

Brut com un porc    -  Carregat com un burro

Cony com una sabata    -   Cotnós com una xinxa

Curiós com un pet de monja   -   Cuit com un ou

Delitosos com d'esquirols    -  Dolent com una xinxa

Dur com un roc    -    Eixerit com un esquirol

Fals com l'eima (ànima) d'en Judes  -  Fart com una egua

Flaca com una bleda    -    Fort com un roure

Forts com braus    -   Fresca com la neu

Gelós com un ca jove   -   Girbit com un Nyigo-Nyigo

Gonflat com un pèsol    -  Gras com un porc

Gras com un teixó    -  Gros com un tudesco (= alemany)

Llarg com un dia sense pa   -  Llarg com la Quaresma

Lleuger com un esquirol   -  Magre com un clau

Magre com un picot  -   Menut com un gra de mill

Negre com una panna  - Negre com una torra (cadell de la trumfa)

Pelat com una janeta (tauleta per planxar pantalons, mànigues)

Pelat com un vern (= cuc)

Petit com un nap   -  Petit com un tap

Pica com un reveixí (formiga roja)  - Plantat com una termenera

Ple com un ou   -   Premits com d'arengades

Pura com el cristall   -  Put com una geneta (gat salvatge)

Prim com una anguila   -  Prim com un espàrrec

Redde com la juliana   -   Relluent com un parador

Rodon com una bola   -  Roig com un cascall

Roig com una pebrina  -   Roig com un pebrot

Sec com una estella    -  Secs com fogots encesos

Solid com un roure   -  Sord com una caveca

Sord com un perol

Tenir el cul com una tremuja (Embut de fusta que se posa sus la tina per hi vessar el vi)

Té sous com un ca, puces.    -  Tibat com un general

Tenir el canyó [la gola] eixut com un tall d'esca

Tibat com un polonès

Tibat com un socissot   -  Tossut com unes banyes

Tossut com un matxo  -  Torrat com un cacauet (= borratxo)

Tranquil com un passerell    -   Trempat com un gínjol

Trempat com un llucet   -   Verd com un all

Vermell com un vigatà     -  Viu com un resquill

(Per unes llistes complementàries, vegeu Elements de folklore, Terra Nostra n° 17 (1974, 29) i n°59 (1986, 20) i de J. Raspall (1989) Diccionari de locucions i frases fetes, ed. 62, Barcelona, p 69-78.)

De la mateixa manera certes paraules, potser com a eufemisme, multiplicaren llurs sentits. Però, com ho remarca Montero (1981, 262), a mesura que el terme passa a l'ús comú, ja no té res d'atenuant, perd la seua funció eufemística; per tant el retrobem sense embuts en els sobrenoms.

Citarem un cas: GAT.

Segons l'esquema precedent, ja podríem desenvolupar dues esferes zoològiques: el gat-mamífer i el gat-peix. A més hi hem d'afegir l'àrea que produeix la imatge:

gat = borratxera.

En aquest sentit, s'uniria amb "cacauet", ja que, com ho acabem de veure, "tenir un gat" equival a ser "torrat com un cacauet"

Finalment, volem suposar que per a un mot-malnom, a major càrrega sèmica, major extensió. El que no vol dir que a vegades no presenciem una polarització cap a un sentit únic.

2.0.6. Classificacions

La codificació informàtica, com ja hem explicat, ens ha permès una classificació semàntica bastant precisa, canalitzada pels codis que havíem decidit. Hem volgut més rigor i després d'una compaginació detallada presentem ara unes llistes amb categories molt estructurades.

Els capítols que segueixen donen una visió lògica, focalitzada en els camps semàntics dels sobrenoms. Com sempre, els números entre parèntesis corresponen a la numeració de l'ALPO.

La primera part és dedicada als animals: mamífers, ocells, insectes, batracis i rèptils, peixos. Pel que fa als vegetals distingim els no-comestibles (arbres, cultius, plantes) dels comestibles, units amb els altres components de l'alimentació: fruites, llegums, begudes, pa, carn, dolços...

Els nombrosos objectes són distribuïts en eines, vestits, edificis, recipients... la llista és llarga i rica d'informacions. Les dues parts següents les dediquem a les professions i les activitats. Aquelles en una senzilla i alhora pràctica llista alfabètica, aquestes segons els lleures més recurrents: música, cançons, caça, esport...

Els sobrenoms lligats a la persona, a l'individu són agrupats en la rúbrica "Personatges": funcions i càrrecs militars o cívics, lligams familiars, però també totes les figures cèlebres, reals i fictícies. La llista dels altres noms (prenoms, hipocorístics, NF) queda, en annex, en ordre alfabètic. Oferim un enfocament particular a alguns d'entre ells (Josep, Joan, Pere i Francesc) i a expressions idiomàtiques construïdes a partir d'antropònims.

Un capítol és consagrat a la Religió. Sense embuts en dediquem un altre als sobrenoms relatius al sexe i a l'escatologia. Es tracta després de fer el llistat dels topònims presents a la sobrenominació. Els aspectes meteorològics ("Meteo") i el temps cronològic ("calendari"), que representen una petita part d'aquest conjunt, finalitzen la classificació semàntica.

                                                següent

---