1.0 Introducció

Ja hem al·ludit al fet que defugim en part la classificació que proposa Moreu-Rey. Ho volem reprendre citant el comentari de Planas-Ferrer (1991, 19) sobre les limitacions d'una tal classificació car la investigadora s'omple de neguit quan s'adona que suposa més que el que diuen els sobrenoms i que s'exposa a riscos irreductibles com són la ironia, la polisèmia, la motivació real del malnom... Marina Zaragozà (1989, 252) no dubta en declarar que "la interpretació dels malnoms, tan apassionant en alguns casos, és sempre molt compromesa".

El nostre estudi s'aparta doncs dels precedents exemples d'anàlisi pel fet d'aplicar al material empíric dos filtres de reflexió: en aquesta primera part contemplarem l'aspecte etiològic dels sobrenoms. O sigui, volem evitar tota confusió entre la creació (fonts i recursos estilístics) i la motivació (anècdotes, fets episòdics). Deixem doncs per més tard els camps semàntics als quals pertanyen els malnoms.

1.0.1 Plantejaments

Al llarg de les enquestes, vam recuperar les anècdotes que narren l'origen dels malnoms. Gràcies a la motivació que impulsà a la malnominació descobrirem ara la visió que els individus, els elements constitutius de la comunitat, tenen d'ells mateixos i dels altres. El protagonisme ja no pertany al medi, sinó als homes i a les dones. Del material que presentem en sorgirà una imatge, un testimoniatge de les mentalitats.

Ara bé, recordarem que només un 20% dels sobrenoms recollits s'acompanya de l'etimologia, de l'episodi que motivà el bateig, xifra que relativitza els resultats. I no és l'única reserva que cal mencionar: ens hem de preguntar fins a quin punt el relat anecdòtic és real.

1.0.2. Etimologies populars

Ja se sap que en toponímia abunden les interpretacions explicatives que volen atribuir al lloc una llegenda, un personatge, una arrel àrab o llatina... que de fet, no són més que ètims nascuts de la imaginació popular. Gendron (en curs de publicació) explica perfectament com l'etimologia popular

"est un mode d'appropriation symbolique qui donne- ou redonne- une mémoire aux lieux, leur restitue une dimension temporelle et généalogique".

De la mateixa manera, creiem que a vegades els nostres informadors van aconseguir -conscientment o inconscient- a empeltar al malnom aqueixa dimensió temporal que ja s'ha esborrat amb els anys. O sigui, embrollant encara més la nostra tasca, és de suposar que alguns es van deixar portar a imaginar lligams entre el record que tenen dels individus motejats i llur sobrenom.

 

Veny (1991, 72) precisa les modalitats que condueixen a un tal invent:

1) Homonimització formal, o sia una influència formal, sense relació amb el significat. (Com seria confondre "Salsitxes de Frankfurt" amb "Salsitxes de Franco").

2) Homonimització semàntica, ço és una influència formal i alhora sèmica. (Cita l'exemple de la companyia "la Canadiense", encarregada de cavar un canal a Lleida, i que per tota la comarca anomenaven "la Canaliense").

3) Homosemització. En d'altres termes, un acostament del contingut d'un significant al d'un altre, amb el qual és homònim. (El topònim 'Petra Aguda'>"La Pera Aguda" va passar a "l'Apareguda", omplint els paratges de bruixes i bruixots.)

Estem persuadits que no són pocs els sobrenoms que han sofert aquestes desviacions. Així, un sobrenom, simbòlicament carregat en l'imaginari col·lectiu, pot desencadenar en la ment de l'informant un seguit de connotacions sobre les quals construirà la seva narració.

D'aquestes reflexions cal recordar que més que res, analitzarem un discurs sobre els malnoms. Episodis etiològics reals o imaginaris ? Tant se val. De totes maneres se'n desprendrà la visió que els habitants tenen dels seus conciutadans; ens donaran un testimoniatge verídic i cohesiu, reflex de la comunitat.

Iglesias (1989, 185) confirma que el relat explicatiu, si bé pareix un mite etiològic, de fet serveix per a fer ressaltar la pròpia identitat social.

1.0.3. Relacions sobrenoms-motivació

Allò que acabem d'atribuir als informadors sota el nom d'etimologies populars i que, tot comptat i debatut, és la pròpia expressió (legítima i valuosa) de la comunitat, no hem d'apropiar-nos-ho: l'investigador no té el dret d'inventar-se les relacions que uneixen el malnom amb un origen. Malgrat l'experiència, els exemples recurrents o encara la intuició, no s'hi valen les interpretacions a posteriori.

En volem per prova un esquema que evidencia els riscos d'equivocació. Diversos orígens han engendrat sobrenoms idèntics, el que fa impossible la formulació d'una norma comuna.

Al capítol 2.0.4 de Semàntica desenvoluparem el tema de "l'espessor sèmica" del malnom, o sigui la complexa ramificació de les interpretacions possibles a partir d'un malnom. Les connotacions del mot "Gall" porten a pensar tant en un home de faldilles (gall de corral) com en un pescaire (gall de Sant Pere), per exemple.

Pel que fa a l'origen, ens trobem davant d'un problema que presenta la mateixa multiplicitat: tant per un home amb bigoti llarg com per un caçaire, han emprat el mot 'Guilla'.

Aquestes constatacions ens suggereixen la major prudència a l'hora de treure conclusions. Si bé els malnoms són una cristal·lització de la societat, la fragilitat dels components ("material sensible", "material polisèmic", i ara "material complex") ens convida a aclarir les recerques mitjançant les classificacions etiològiques.

1.0.4. Classificació

Encetem les classificacion amb tots els episodis casuals (fets de parla o proeses memorables) que ens van contar. Són fites escampades al llarg de la vida, anècdotes (humorístiques per la major part), de sobte actualitzades i que marquen per sempre més el portador.

A continuació establim quins aspectes físics motiven els sobrenoms. D'una manera idèntica tractem els trets de caràcter.

La quarta i la cinquena parts esmenten les dedicacions professionals (oficis) i les activitats no-constants.

La procedència de l'individu genera un cert nombre de renoms. La qüestió és saber quines regions són les més representades.

L'humor no serà absent del capítol dedicat als noms ja que originen impressionants jocs de mots.

Finalment, es clouran les classificacions amb una part dedicada als béns, a les possessions, que a vegades són les causes dels malnoms.

                                                                             següent

---