3. LÈXIC

  3.1. Gal·licismes                                                          

No fa dubte que la situació política i geogràfica del nostre país té greus conseqüències sobre el nostre parlar. Trobem, avui més que mai, factors a l'empobriment lexical: reducció del vocabulari agrícola autòcton, intrusió de neologismes francesos i abandó general del català com a llengua materna.

Els sobrenoms, ja ho hem vist, demostren una forta resistència als gal·licismes, adaptant a les formes alienes una fonètica més familiar, més propera.

L'estudi del lèxic ens ensenya que no és l'únic mitjà de catalanització. Efectivament, l'apropiació no passa en exclusiva per jocs de mans fonètics, sinó també per la mera traducció - citem EL CURT NUAT (171) < court noué- o per muntatges lexicals com són les juxtaposicions.

Els sobrenoms combinen elements fràstics que emanen de les dues llengües, que sigui francès+català o català+francès, segons els esquemes següents.

Amb topònims catalans:

EL COURRIER DE PRADA (169), EL MAIRE D'HIX (402), EL MAIRE DE FANES (381), EL MAIRE DE GALBA (348), EL MAIRE DE L'ESCALDADOR (59), EL MAIRE DE LA FARGA DEL MIG (262).

Amb un verb en català:

TAPA VANES (326),LA TINGUI CHIC (34), CREMA LLAPINS (177), EN SANA LLAPINS (235), EL MATA CANARDS (221), EL MATA CANARDS (46), EN PIXA BOITES (59), EN PIXA POTXES (33).

I més generalment:

ACTUELLEMENT FA CINQUANTA ANYS (65), EL MICHEL DE LA BABETA (140), EL CANARD MUT (209), CAP BOSSUT (36), EL BOSSUT DEL RAT (58), CARA DE BOÎTE (241), EN TOUJOURS CONY (221), L'ULL DE LA POLICE (240),

L'ESPANT DE L'USINA (58), EL MASCLE DE LLAPINS (181), EL MASCLE DELS CANARDS (58), POCA CHANCE (27), ELS QUATRE POTXES (336), EN SENSE CASQUETA (50), EL REI DELS FENIANTS (178), EL SABATER GUIGNOL (56), EN MOSTAIXA DE FIDEUS (221), EN MOSTAIXA DE GUILLA (209), (244), EN MOSTAIXA RATAT (235), LA NAPPE BRUTA (258), EL NAS DE CUIVRE (55), L'OEIL LLARG (142).

A més del matís burlaner que hom endevina darrera d'aquestes construccions macarròniques, hom s'adona de la importància del contacte lingüístic entre totes dues llengües. Aquests sobrenoms reflecteixen la situació bilingüe i barrejadissa que es viu a Catalunya Nord. Les combinacions híbrides pertanyen al discurs quotidià dels catalano-parlants del nostre país. Inconscientment i sense hesitació mots catalans s'empelten en les converses en francès, i viceversa, en proporció creixent, evidentment, pel francès. Les friccions entre la llengua autòctona, vernacular, i la de l'estat, sovint incomprensible, degueren desencadenar situacions d'embroglio gens desprovistes de teatralitat. Més d'un acudit centrat en discrepàncies lingüístiques ens han arribat a les orelles. L'autor rossellonès Un Tal  (Albert Saisset -Perpinyà 1842, 1894- escrivia sota el pseudònim de Un Tal) se n'havia sabut fer l'eco: aqueix jove que es veu refusar que l'allistin al Servei Militar per "Avarice! Demi-tour, impropre au service!" no coneixia "la varice", vena botada de la cama que l'impediria de trascamar correctament. A Terrats (240), conten com aqueixa dona volia "un boulon destapé i un paquet de fideaux" (una ampolla de Voló destapada i un paquet de fideus). Al Rosselló tothom coneix la celebríssima rèplica "si j'avais su que les oignons c'étaient des cebes, j'en aurai pris un plein cistellàs" L'aportació francesa en els sobrenoms, contràriament als castellanismes, és molt més marcada per paraules implantades que no pas per mots ocasionals.

La llista de gal·licismes és massa llarga per fer-ne un estudi individual. Pensem que és més oportú interessar-nos per conèixer les temàtiques més recurrents que recorren al francès o que indueixen a emprar-lo. Se'ns ha acudit doncs, comparar tot primer les produccions mínimes, bàsiques, o sigui allò que tenen en comú les dues comarques amb menys gal·licismes (Cerdanya, 2,2% i Capcir 4,3%), i després intentar d'esbrinar si efectivament es retroben aquests manlleus, que suposem bàsics, a tota Catalunya Nord.

El món socio-professional proporciona CHARRON (349), (390), BURRELLER (402), COURRIER (349), MAIRE -MAIRE DE GALBA (348), D'HIX (402), DE FANES (381)-, BERGÈRE (350), (391), CANTINE (378).

Els topònims i gentilicis són variats: PARISIEN (349), CHINOIS (349), CHAMPAGNE (380).

Els antropònims francesos són clarament més nombrosos a Cerdanya: DÉSIRÉ (359), FIRMIN (399), GUILLAUME (377), JEANNE (400), ROSALIE (358), PIERRÓ (356), JACQUES (384), LÉON (345).

Dos personatges ficticis: BLANCHE NEIGE (358), SÜBITO (380).

Els aliments i la cuina ens lliuren: LLAPÍ -GENRE LLAPINS (349), MARE LLAPINA (380)-, PAPILLES (349), CHOPINE (380), PISTACHE (349), PÂTÉ (350).

Un altre sobrenom d'arrel francesa, en comú: BOSSUT (350), (360).

Si mirem ara la globalitat de sobrenoms francesos, veurem com certes línies temàtiques no menen enlloc més (com ara Bergère, Blanche Neige...) , i com d'altres segueixen, eixamplant-se, les pautes llençades a Cerdanya i Capcir.

Als oficis hi afegim alguns militars: ADJUDANT (59), (238), CAPITAINE (234), (322), (28), COLONEL (141), (207), (259), i funcionaris CANTONNIER (55), (340). Evocarem, més enllà, la presència oficial, militar, governamental de l'estat francès en els sobrenoms. Corpus dominant en aqueixa categoria, sobresurt encara enmig dels gal·licismes.

La llista dels topònims es fa més gruixuda: BORDEAUX (181), BOULOGNE (27), CAHORS (38), CHAMBORD (142), (172), CALAIS (321)... i un gentilici que torna tres cops més: CHINOIS (75), (235), (38).

En canvi, pocs altres personatges ficticis sobresurten, encara que el personatge de la tira dibuixada del diari local fa nou aparicions: SÜBITO (79), (141), (27), (51)...

Finalment, la secció culinària és prou ben proveïda en aliments: BEIGNET (27), BOUILLON (55), BOUILLON KUB (207), BRIOCHE (207), FRICOT (221), FRISTI (28), GRATIN (33), POULET RÔTI (55), PURÉE (246) (Que ha desestabilitzat el local "trumfes eixutes".), ROCAFORT (241),el formatge,  SACARINE (33),

en instruments: COCOTTE MINUTE (209),

i en personal: del MITRON (177), (28), (73), fins al "xef" BOCUSE (53).

Al primer lloc del rànquing dels aliments francesos s'hi destaca, amb 14 recurrències, PISTACHE.

Ens estranyem que noms com BOUDIN (140), CERISE (30), CHOCOLAT (28), (59), (221), HARICOT (264) trapin un lloc en la sobrenominació, ja que els equivalents catalans, a més de ser molt coneguts, són molt emprats en els renoms. Per explicar-ho, invocarem aqueix desig de ridiculitzar mitjançant una traducció forçada, o encara una importació estrangera reflectida dins un malnom delocutiu.

Si ens concentrem ara exclusivament sobre el mapa n°10 de repartició de gal·licismes, ens adonem de la gran diferència que separa les comarques altes de les tres altres. La presència francesa es reparteix desigualment: a Cerdanya i Capcir hi deixa alguns pocs rastres i al Rosselló, s'hi aferra profundament.

La marginalització geogràfica i el poc atractiu econòmic que tenien Cerdanya i Capcir els ha protegit dels fluxos de migrants francesos, potser més orientats cap a la ciutat i als oficis de serveis que ofereixen més feina i confort. De totes maneres, a la plana desemboquen totes les vies de comunicació directes amb les regions franceses.

Les valls més properes al Rosselló (Conflent i Vallespir) no gaudeixen de la mateixa inaccessibilitat que Cerdanya i Capcir.

Ara bé, si poca influència estrangera seguí l'eix est-oest fins a les altes terres, hom es pot demanar si aqueixes comarques no van rebre influxos des del nord (Occitània) i del sud (Baixa Cerdanya i globalment Principat de Catalunya).

 

                                                                                                                        següent

[1] Ja hem vist com és freqüent extreure del discurs de l'individu un mot (estrany, diferent o esguerrat) per fer-ne un sobrenom.

[2] No abonarem la teoria que fa derivar aquesta pronúncia d'una dissimilació (<ansenyar) o d'una assimilació (<ambaràs) puix que cap exemple no presenta el contexte vocàlic idoni.

[3] Confirmat  pel registre de les matrius cadastral (1827, folio 50, VII) : "Brial Faliu Joseph dit Patit".

[4] Mapa 416.

[5] DECLC.

[6] Mocós.

[7] Que el DCVB , "casta de raïm", situa únicament a Menorca.

[8] Per tapa aigüeres.

[9] Per guatlla.

[10] Una quartera és una mesura de cereals.

[11] El qui viu a Sautó (com qui viu a Planès és un planesat).

[12] El trobem atribuït a una persona magre. A Salses ens informen que significa les barres, les maixes. A Perpinyà s'atribueix a una persona gandula.

[13] De la mateixa manera, amb la pèrdua de la fricativa: bovina  > buina.  Gulsoy (1991, 125) fa notar que existeix la parella : gralla/graula (< gragula ); afegim doncs la parella ganya, gaunya.

[14] Com ex+sarmentu > eixirment > xirment.

[15] Aquí podria ser el cas amb l'expressió : "fer xuca mulla".

[16] Moreu Rey (1981, 170)

[17]Vides de Sants... p119.

[18] Com a Sitges (Panyella, 1988, 120).

[19] No direm res de 'maco', ja que ha passat a la llengua estàndard, però retrobem la queada en d'altres adaptacions, potser més freqüents en el parlar septentrional: del torró en diem Quicona (per Jijona, o Xixona), i de "jefe"(el capatàs)  en fem el quefo. En canvi, ho ignorem tot de la forma que  Veny atribueix, en el mateix article, al parlar rossellonès: "liquero" per lleuger.

[20] Pochelu (1983).

[21] Tirach, mestratge 1989, 161.

[22] Si bé a Andorra es conservava el grup etimològic -N'R-, es veu que avui dia està desapareixent, substituït per la forma epentètica -NDR- (Rabassa, 1994, 95).

[23] 1980a,  207.

[24] La mateixa variant apareix a Andorra en les generacions més velles, en certs casos verbals (faig, haig > fai, hai), (Rabassa, 1994, 71).

[25] Colze > codze, vegeu ALPO (158) i ALC (515).

[26]  Occitanismes... p450.

[27] Catalanades p 210: "lo Minet ... d'un aire llastimós cridava garranyau!".

[28] Françoise.

[29] Galdrich.

[30] Eulàlia.

[31] Françoise.

[32] Phonétique  p75.

[33] ALC , mapa 789 presenta per 'ex-vot', "prometença" a Elna i Sallagosa; "tableu" a Serrallonga; "vot" a Formiguera i "ex-votó" a Catllar.


Recerca :