Document annex nº X : Bruixes

 

III-Cap 3.3     Bruixes

 

Els sobrenoms col·lectius ens ofereixen un retrat pintoresc dels nostres vilatges.

Nascut en un poble veí, generalment envejós, l'epònim circula per un radi bastant reduït que abasta els nuclis d'habitacions més propers.
Les festes majors donen l'oportunitat per cada bàndol, format pels joves, de llençar-se a la cara l'apel·lació burlanera i qualques rocs.

Llevat de les senzilles mofes degudes a una activitat professional (els Galets, els Caga Verts...) o dels escarniments (Maradadéu!, Bits!...) s'hi ressent molta crítica i crea la sensació de males reputacions.
Així alguns vilatges, víctimes de l'etnocentrisme del veí,  són poc hospitalaris, d'altres viuen en la misèria, alguns altres són tots de robaires... quan són pas bruixots!

                   "A sant Feliu, les bruixes hi fan el niu"
"A Arbussols, bruixes a vol"
"A Llo, els pentina bruixes"

Durant una entrevista a Caudiers (Conflent), la nostra informadora ens confià alguns relats, viscuts en l'indret mateix, protagonitzats per bruixes.

Document annex nº X : Bruixes

Història dels cabrits

- el meu pare vivia en un mas, eren dotze germàs, i eren pas guaire rics, i cada any passava un pobre, l'heberjaven , li donaven menjar i dormia, a la vora del foc, que devien pas tenir llit per a tothom. I un cop hi va anar i els hi va dire que "voldria un bol de llet".
- i n'en tenim pas, n'en tenim pas les cabres han pas cabridat
- vos dic que vull llet !
- n'en tenim pas...
I llavores, veien passar quelcom aixís davant la finestra, una ombra, i el meu avi va anar a la cambra, va agafar el fusill, va tirar mes el fusill li va pas partir.
L'endemà aqueix home encara aquí que volia llet
- te dic que en tenim pas.
I això era a la nit, l'ombra tornava a passar aquí, i allevores amb una cerilla de la Mare de Déu Candelera va untar el fusill, i va visar, va tirar. I van sentir un gros crit. I aqueix home diuen que va venir blanc a  vora del foc.
I l'endemà les cabres havien totes cabridat, mes els cabrits eren morts, i aqueix home havia despereixit, dins la nit se'n va anar. El van pas veure més aqueix home...

Història del gos

Gurdaven ramats a la muntanya, eren al Turol, eren dos o tres,  se reunien los pastres, i se feien l'ollada de naps, mes hi posaven llet, 'una nevada' ne dien, i cap a la nit diu que sentien a dalt, al planxer de dalt, un tapatge, qu'ho sé, remenaven ferro, els hi feia venir por, això, allevores diu que muntaven amb un flamàs i veien pas ré. Un dia quan van sàller al cim de l'escala se'ls hi va rebitllar un gos, dessús, i el gos va agafar la porta i se'n  va anar. Era una bruixa...

 

Document annex nº X : Bruixes

Història de la gossa

Hi havia tres cases, tres girmàs. Al mig, hi havia un germà que tenia dos minyones i un minyó; hi va haguer una minyona que va sere malalta, ningú va pas sapiguer el que tenia, i el dia s'enfugia, se n'anava pel campestre, la podien pas agafar, allevores van anar a Estagell, que hi havia calcú que... un curandero, i aqueix home li va dire:  - la vostra minyona té pas ré, mes té massa. Anit, en (t)arribant, enfilareu una agulla, cal pas nuar el fil i li poseu en una roba, que porti pas, i el dia que tornareu, teniu una gossa ?
Diu: - sí
- i bé la gossa, la tancareu que pugui pas sàller.
I li va dir que hi tornés. I la mare diu que sempre pregava Déu, i ell deia nyanyanya. El dia que hi va tornar, li va dir :
- seu tencat la gossa?
- sí
- la seu ben tancada ?
- sí
- i bé anit la trapareu en camí.
I per xò anava millor, i quan va sere als quatre camins, la gossa va sere aquí.
"Portant, diu,  la sun tancada". En (t)arribant aquí va mirar la cortilla, la gossa hi era. I li va dire: - la bruixa la teniu a prop.
Mes li va pas dire qui era. Mes se'n va malfiar. Allevores va anar a la meua casa aquí que hi havia l'altre girmà, que era el meu avi i la meua avi[a]. I li va dire:
-mira ara me'n vai[g] a posar foc al forn, i quan serà ben allumat, la cridaré, que vingui i l'enforataré dins el forn.
I el meu avi li va dire:
- no, t'ho cal pas fer, diu. La nina va millor, va bé, seria un cop massa terrible, seria quelcom d'afrós.
- tenes raó.
I ho va pas fer. I la nina se va adobar.
Tothom dia que n'era. D'abord, diuen que tenia el Petit Albert...
Un cop va sere malalta, diu que se va pelar com una colobra.