3. LÈXIC

3.4. Rossellonismes                                                             

Ja hem precisat a la introducció que anomenàvem "rossellonès" el parlar que cobreix la nostra àrea de treball, i que es tractava, evidentment, d'una denominació global, que no distingia els sub-parlars existents. No es tracta, de part nostra, de fer "antinormisme dialectalista" (Lamuela, 1987, 85), ans al contrari. Considerem evidentment que les variants dialectals de l'àrea septentrional són del tot vinculades a l'àmbit referencial global de la llengua catalana. El nostre propòsit és posar de relleu les riqueses dialectals del català.

Guiter (1972, 20) determina molt detalladament les característiques del català de cara al veí occità i dóna molts components fonètics i morfològics diferenciadors del nostre català septentrional. N'hem esmenta més d'un als anteriors capítols.

Ens interessarem doncs ara al lèxic.

Presentem, de manera ordenada, tots els elements lexicals presents en els sobrenoms que creiem propis de la variant septentrional.

BARBASTE (186) : DCVB el situa al Conflent, per una persona que fa o diu coses ridícules, i suggereix com etimologia un encreuament de 'banasta' amb 'barbre', versió de bàrbar. Coromines no diu piu sobre el tema. En canvi, trobem a Lou Tresor l'occità 'barbato' per algú que parla molt o que repotega. L'existència d'aquest mot ens portaria a creure en un encreuament "barbato-banasta">barbaste.

EN BARDISSA (259), (246), (267) que no pertany exclusivament al territori septentrional (DECLC cita Turmeda i St Vicent Ferrer) però que hi resideix amb una confusió semàntica de la qual l'ALPO es fa el ressó: els mapes "buisson" i "haie" convergeixen a Ceret (246) cap a "bardissa", quan a Elna l'assimilació es fa entre "haie" i "clotûre" (barralla) .

LA BARJAULETA (329) Rossellonisme semàntic car no s'atribueix a una "prostituta" (DLCat), sinó més aviat a dona de poc seny.

SALTA BARRALLES (50), (52) Vegeu Bardissa.

EN BARRUSCLA (240) Moreu-Rey li atribueix el sentit "d'inútil, bo per llançar". D'origen occità, trobem a Catalunya-Nord la 'ruscla', l'escorça d'alzina surera (DCVB).

LA BAUSSA (241), CAN BAUS EMBULSADES (257) DCVB bau: 1-bigues d'un vaixell; 2-baf; 3-balb. Més versemblant és la citació de Bosch de la Trinxeria al DECLC: "en lo Vallespir i Cerdanya, de una timba, de una esllavissada o un ribast espadat ne diuen un baus: embaussar vol dir estimbar". Seria una timba obstruïda (embulsada < embussada) ? Existeix com a NF i topònim. Potser que a Serrallonga, al mapa 748 de l'ALC, hi falta la S: /embul[s]ade/.

EL BAVARD (177), (58), (54)

LA BAVARDA (53), (55) malgrat l'aparença de gal·licisme, classifiquem aquests sobrenoms com a rossellonismes semàntics car difereixen bastant del francès (=xerraire). Es tracta més aviat d'algú que diu mentides, "exagerador" diu el glossari de Pere Burlaner. I Verdaguer: "a una persona que diu mentides, que exagera, hom li crida "calla bavart".

BERNAT : assenyalem que dins les nombroses recurrències antroponímiques es deuen amagar alguns rossellonismes: és un home curt d'enteniment, "un beneitot" que retrobem amb 'bernat pescaire' (DCVB) . És freqüent d'assistir, localment a tal fenomen deonomàstic. Veny (1997, 26) cita alguns "noms de fonts que s'han envilit", i precisament a Mallorca: Pau-Pere, Bertran...

EL/EN/CAN BIRO (344), (228), (235), (330), (50), (172), (208), (35), (221), (146), (36), EL NAS DE BIRO (64) /bíru/ = ànec. És l'animal i alhora el crit amb el qual hom el fa venir. Confirmem l'absència, almenys a la plana i al Conflent, de 'ànec'. El mapa n°13 i la confrontació amb el gal·licisme "canard" ens ensenyaran que el Conflent resisteix millor a la invasió. Però cap nova indicació respecte a les altres comarques. La banda musical de St Llorenç de Cerdans, Vallespir, es diu "els tirons", els ànecs. Recollim encara: EN TIROS (79), EL COLL DE TIRÓ (215), TIROL (48) pels quals Fouché (1980a, 16) discerneix tíru-tíru (que serveix per cridar l'animal) i tirú, l'animal ell mateix. En canvi no diu res sobre liró. Trobem: LIRÓ (261) i EL LIRÓ (259).

BLAT DINDI (181) ( o sigui blat d'Índia, amb la reducció habitual de l'àtona final en un esdrúixol) per blat de moro.

EL BOCA DUR (31) davant l'absència de referències, l'atribuïm al lèxic rossellonès: és un cargol de closca dura.

BOLDUFA (176), (28) malgrat l'apreciació de Grandó "boldufa per baldufa, toupie" ens decantarem cap a un altre sentit, el que pregona el DCVB: 'butllofa'. En efecte a Cornellà de la Ribera (176), el nostre informador, del joc infantil en deia 'escaïbre' i en el poble incloïen el malnom en un rodolí:" en Jan Baldufa, cada pas, una llufa". L'ALC (205) confirma 'escaïbre' i afegeix 'balladora' a C.-N. En canvi, al mapa 340 res de 'boldufa': omnipresència de 'butllofa'.

EN BOLILLA (141), (181), (221), (323), (177), (143), (171), (172), (174), (176), (183), (241), (41), (45), (48) DCVB 1-pilota de carn (Rosselló) 2-bola de fang per ballesta. Grandó: "encenall, copeau" que reprén DECLC a l'article 'bola': una altra aplicació rossellonesa és 'encenall' perquè es caragolen a manera de bola (...) i ja el Prior Agustí (Secrets d'Agric. ) l'usava al S.XVII, en la forma dissimilada borilles". El trobem també : LA BORRILLA (146), per un fuster

És el sentit que tenen aquí, ja que s'apliquen a fusters.

EN BOTOLLA (170), (171) mot dialectal per butllofa, que Grandó tradueix per "ampoule" i l'informador per "cloque".

EL BRAC (177), (182), (186)

EL BRACÀS (177) DCVB: home eixelabrat de caràcter estrany, cridaner i poc raonable (Ross. Conflent).

EN BRUTINYA (172) més sovint emprat sota forma adjectival:"brutinyós" o substantiva "brutinyó" (DCVB: persona bruta, Ross.") i Grandó.

EL BUFET (55), (208) forma dialectal de "manxa (Ross)", DCVB.

EL BUFOT (177) o encara el sobrenom col·lectiu adreçat a la gent de Pesillà de la Ribera, "els rats bufots", amb un clar parentiu amb l'occità "rat bufou", és repertoriat al DCVB com a rossellonisme per a designar el rat d'aigua. Una altra variant al Vallespir i al rosselló, segons ALC nº1131: 'rat bugot'. 'Rat Buf' al Principat. Veny (1993, 22) remarca l'absència de bufot al DECLC però cita el Fons Verborum (Diccionari català-llatí d'Antoni Font, 1637, Barcelona) : "bufot, espècie de rata".

LA BURNIOLA (64) equivalent local de bony (DCVB).

CACARA (36), LES CACARES (60), CAL CACARELLA (347) onomatopeia procedent de 'cacarejar', per "escatainar".

LA CADIRA BAIXA (209), (177), (178) rossellonisme "cultural" : més que les paraules és l'objecte que pertany al nostre patrimoni local, i cal dir-ho, és compartit amb Mallorca (DCVB). Es tracta d'una cadira especialment concebuda per prendre la fresca, en els ralls a l'estiu, davant de la porta de casa. Objecte en via de desaparició que ha aconseguit un altre mode d'expressió : a la rifla (tipus de bingo tradicionalment nadalenc però que a hores d'ara ocupa el calendari anualment), il·lustra el número quatre : "4, la cadira baixa".

EN CALCES (147), LES CALCES CURTES (27), EN CALÇA (173) EL CALÇA ROIG (246) EN CAGA CALCES (259), CALCES D'OLI (27), EN CALCES DE BABU (59) amb sentit de pantalons.

EN CALCETES (53) amb sentit de calces.

CAL CALLOL (318) els informadors declararen que callol és "ros de pell i de cabells", confirmat pel DCVB: "de color groguenc, que tira a ros o vermell, Rosselló". Oblidat per Grandó. Coromines proposa una etimologia cèltica i recorda l'extensió del mateix adjectiu a Occitània...

EN CAMBAJÓ (172), (258), EN ROBA CAMBAJONS (324) -pernil- derivat de 'cama', és un rossellonisme que té variants fonètiques : "gambajó" (Grandó). És molt, molt (!) proper de l'occità "cambajon".

EN CANORGA (236) Veny el troba lligat als preveres d'Elna. "És llur dret a obrir una carnisseria per al seu ús". Proposa canonica > oc antic: canorgua. I comenta que "la paraula (...) ha desaparegut amb la institució, però a Joc "fer la canorga"= plorar (els nens) per obtenir alguna cosa". De retop el podem lligar a l'occità modern "canorgue"=pidolaire (Alibert). Però no aconseguim el sentit actual català: imbècil, de poc seny.

EN CANYOCA (31) DCVB: -1 tronc de l'espiga del blat de moro (Conflent). -2 herba paràsita molt perjudicial a la vinya (Ross.)" DECLC fa referència a 'canoca', canyoca del blat dindi, però a Òpol serveix per designar aquesta herba tan paràsita com l'agram.

EL CAPOLL (27) Grandó: "cap de baldufa".

EN CARDINA (28), (209), (221), (27), (183), (44), (80), (267), (264), (174) geo-sinònim septentrional de 'cadernera', "chardonneret", (Grandó); amb possible eufemisme eròtic. "Cardina" en occità també i present segons el mapa nº357 ALC fins a Girona.

EN CARROTA (143), (55), (30) resultat d'una preferència etimològica (carota i no pastinaca ) deixa perplex en quant a les seues relacions amb el francès "carotte".

EN/LA CARTAROLA (55), (28) és una boteta amb un galet i segurament hem de relacionar-la amb 'carterella', boteta petita (DCVB) i de 'quarterola', recipient, mesura (DCVB).

EN CASCARÍ (177), (49), CAL CASCARINA (349), (38) i potser EL CASCAR (64) "agalla de roure que s'usa per jugar" (DCVB), "boleta, petite bille" (Grandó) definicions que alguns dels informadors van confirmar. L'analogia lingüística i la física ens decanten a creure en un parentiu directe amb 'cascarra', boletes d'excrement que s'enganxen a la llana de les fedes.

EN CAVECA (262) present a l'ALC (mapa 1011) i a l'ALPO (mapa 262) és l'òliva, la xibeca, però remarquem una ampliació de sentit paral·lela a l'occità 'caveca'(Alibert) cap a "dona beneita, ximple".

CLIQUET (186), EN CLIQUETÓ (231), EN CRIQUETA (61), EN CRIQUETES (249) "ossos o bastons que els nois es posen entre els dits i fan topar a manera de castanyoles.(Ross)." DCVB. i Grandó: castanyoles.

CAL /LA CLUC (385), (55) DCVB s'acontenta de dir que és "acte de clucar l'ull", quan de fet "fer un cluc" significa fer una becaina de curta durada.

EN CODENA (177), (182), EL CAPELLÀ CODENA (178) element d'una parella lexical (cotna/codena < cotina ). Els sobrenoms coincideixen amb les isoglosses del mapa 160 de l'ALPO. DECLC hi fa referència: "codena del cambajó, Ross" o sia cotna del pernil. Cotna designa també "la capa de brutícia que folra la pell humana -cat. central" (DECLC). Però el Rosselló evita la confusió gràcies a codena (pel cambajó) i cotna (brutícia). Aquell, segons Veny pervindria de l'occità. Alibert: codena=couenne. Farem remarcar que és aparellat amb 'cambajó', altre element sospitat d'intel·ligència amb el veí del nord!

COIXILLÍ (35), EL COIXOLÍ (61) segons Guiter (vocabulari de la cultura...) és "eruga que buida els grans de raïms"; un afegitó al glossari del Burlaner: nom d'una malaltia mortal per a l'home.

EN COQUELA (28), (38) DCVB la situa al Conflent: "atuell de cuina per coure els aliments." A Torrelles té una forma arrodonida i descansa sobre tres peus.

EL COTOFLIU (31) producte nascut d'una analogia i d'un encreuament si no es tracta, senzillament, d'una onomatopeia. DCVB registra "cotoliu, cotolí, cotoliva, cotorliu" Alibert també, en occità; ocell de la família dels motacildes. Expliquem la -f- epentètica per analogia amb cotofluix /kutufluy/ (el fonema š final no es pronuncia). Segueix un encreuament amb cotoliu: kutuliw><kutufluy = kutufliw.

EN CRANE (66), (232) Grandó: elegant, bonic.

LA CUA LLADA (27) ocell: cuereta, pastoreta. Per deformació de cua llarga ?

EN CUCOTA (27), (30) "cassola amb tres peus i un mànec llarg" (DCVB).

CAL CUP (349) DCVB 6- coder, estoig de fusta on els dallaires porten aigua i la pedra per a esmolar la dalla (Puigcerdà)". El vam recollir amb el mateix sentit, és la banya "de boes o de metal" dins la qual se posa la "peira per esmolar lo dall". A la plana se'n diu un escodriller. A l'Alibert trobem un llunyà "cup=cuve".

EN DISENOU (209) (28) EN DISEVUIT (179) DECLC cita testimonis (1355, 1429) dins els quals apareix ja la forma 'deseset' i DCVB en 1449 'desezet'. Vindria del llatí decem-septem, decem-octo i decem-novem on els grups C+E, C+I han fet evolucionar les formes catalanes fins a dezesset, dezevuit, dezenou; dezesset ha conegut una dissimilació que el conduí cap a disset, tot arrossegant els altres dos numerals amb ell. Veny pretén que és un occitanisme, d'aquests que s'estenen fins al sud.

EN DORCA (267) EN PIXA DORQUES (246) rossellonisme lexical arcaïc, per càntir. DECLC, i Grandó. DCVB el fa arribar fins al Ripollès. Existeix en català des del segle XV, en canvi Veny el posa al "caramull dels occitanismes"

EL DUÏLL (221) de Dudiculu, és el forat i/o el tap de la bóta. (DCVB). Hem sentit la pronúncia /du-i/ a Codalet (236), i formes occitanes "dosil". (vegeu Occitanismes). A Vinçà (221) "és el que tapa el forat de la bóta. Serveix per tastar el vi".

JAN DE MAL EMBARRAR (249), (254) les barres, les mandíbules donen al Rosselló aquest verb per "menjar amb excès" (DCVB).

CA L'ESCARBILL (249) podria ser la deformació de 'escarrabillat' , eixerit. (DCVB, Grandó).

L'ESCARVELLA (28) "escarbella: quebralla" (DCVB), clivella de la pell, a causa de la fred. Grandó: esquerda i DECLC : escarvella. Vegeu CAL FENDILL a Occitanismes.

JOSEP D'ESMAGALL (147) cap referència, sinó "magall". El dibuix del DCVB no correspon a la nostra realitat. Precisament, és una eina de camp amb margue de fusta i un extrem de ferro; aquest extrem és doble: d'un costat serveix a cavar amb dues puntes corbades o una planxa com d'aixada, de l'altre fa ofici d'una picassa petita, d'un picassó i serveix a tallar les arrels o els troncs petits. Coromines descriu de l'Arieja que "hi trobem /magal/ per una eina per obrir recs que té pic en un costat i destraleta a l'altre".

L'ESMORDAIXES (28) vegeu mordaixes.

EL FALLAT (319), (60) Grandó: "eixorc, buit: una noga fallada, un home fallat".

JOAN DE LA FARDA (232), CAL FARDETA (380), (381) "brutícia"Grandó. DCVB el situa al Rosselló i a Olot.

LA FILBASTARDA (27) filbastar és cosir provisionalment amb punts amples (Ross), segons DCVB i Grandó. La desinència presenta un problema morfològic; suposem que s'ha encreuat amb 'bastarda'.

EL FLECO (262) DECLC"barra llargaruda de pa". De fet, és un panet com precisen DCVB i Grandó. A Ceret en deien 'la torna', i com a St Llorenç, servia per a fer el pes just. Sovint constituïa una "gormanderia per als mainatges.

EL FORRO (221) Funcionari de justícia. Coromines li atribueix un origen francès 'fourrier'. El DCVB el dóna com a geosinònim de 'saig'. Verdaguer esmenta un document del XVI on ja apareix. L' ALC l'esmenta en el mapa nº32.

EL FRANQUET (58), (63), EL NAS DE FRANQUET (27) cranc. DECLC: "ho he sentit al Barcarès, Castelló d'Empúries...". J.M. de Sagarra l'utilitza com a antropònim al Cafè de la Marina (El Port de la Selva). És un rossellonisme lexical reconegut per DCVB i Veny.

 

EN GAFES (262) DCVB "Pl.: esmolls, estenalles de cuina (Conflent, Empordà).

EL GAIO (36), (58), (55), (235), (221), (142), (60) LA GAIA (170), (173) "aquesta forma només ha estat observada al rosselló" Verdaguer. L'occità prefereix 'guèch', més proper de 'guerxo'que al Ros. apareix com a sinònim de tort (DECLC)

EL GALÀPET (171) gripau, Grandó. A l'ALPO, forma una franja vertical des de la Salanca fins a l'Albera. Vegeu Grapau a fonètica.

LA GALINDAINA (179) que retrobem a Mallorca (evidentment) dins la frase feta "córrer la gandaina /galindaina" que cita DECLC a l'article 'gandalla'(vegeu aquest occitanisme). L'idiomatisme mallorquí té sentit de 'viure desvagat'. Ademés el mateix sobrenom apareix a Blanes al segle XVII.

LA GALOTXA (27), (38) sabata, ros. DCVB.

EN GANDILLA (58) és una faldilla, un cotilló. DECLC: encreuament gandalla><faldilla. En tot cas consulteu aquí mateix 'Galindaina' i 'Gandalla' a Occitanismes.

CAN GANSOL (245) Verdaguer el fa derivar de l'occità ganso, amb sentit de gandul.

EN GARRAFINYAU (80) del verb garrafinyar (Vallespir) = arpejar, esgarrinxar. DCVB. En complement, cal saber que 'garranyau' és el crit del gat al Ros. Creiem haver-hi detectat un telescopatge entre les dues formes.

EL GARROLL (36) EN GARROLLA (208), (170), (221) DECLC: garric, garrigues al Rosselló.

EN GARVILLA (221), (222), CAL GARVILÓ (332), EN GRAVILLA (69), (27), (51), EL GRAVILLALO (342), GRAVILLONA (27) 'graella'. A Vides de Sants... noten que avui és forma típicament rossellonesa però precisant que Coromines l'ha sentit fins a Ripoll. No amaga una certa afinitat amb l'occità.

LA GITA BIDONS (56) gitar = llançar; primera documentació a les Homilies però la seua vitalitat ha reculat en català central. Té sentits diferents en les altre àrees dialectals.

LA GODA (36), EL/CAL GODALL (356), (213) "fleuma, apatia" Grandó. Mandra. Aparentat sens dubte a l'occità 'goda', paresseux (Alibert).

GORBELLS (330) DCVB: cistell gros que es porta a l'esquena (Ros., Conflent).

LA GRISETA DE CERET (235), LA GRISETA DE LA SARERA (41) si designa una fadrina, pot ser degut a la influència del francès. Fos cas que es tractés de l'ocell, parlaríem d'un lligam amb l'occità.

EN CAGA GRUT (37) DCVB el localitza a C.-N. tot atribuint-li un origen a Provença. ALC (1178) confirma l'expressió 'grut' a tot el nostre territori per 'segó'. Alibert: "Grut=gruau de maïs". A Vides de Sants... (p143) és allistat amb els rossellonismes. Recordem finalment la cançoneta de Carnestoltes:

"Balla, balla saca de palla,  balla, balla saca de grut..."

EN/LA GUILLA . Per guineu. Arreu sota les formes: EN GAFA GUILLES , CAL GUILLAT, CAL GUILLATANO , GUILLÓ, GUILLON, GUILLONA, GUILLOT, GUILLERETS, MASCLE DE LES GUILLES, MATA GUILLES. És omnipresent a la Catalunya Nord i s'estén fins a l'altre vessant del Pirineu.

EN JULIANA (56), (147), (178), (244), EN JULIANET (237), EN JULIANOT (186) lèxic rossellonès per designar el bacallà; malgrat la presència a Banyuls d'EN MENJA BACALLÀ, difícilment es pot acceptar el mapa 189 de l'ALC que cobreix tota C.-N. amb 'bacallà'. Grandó, rossellonisme. Blanic esmenta les tres formes: juliana, bacallà i merluça.

CAL LLISARET (377) una llisareta és una relliscada (DCVB). Del verb llisar, relliscar, lliscar (Grandó).

CAGA LLUÏSES (235), (141), (172), (61) AMAGA LLUÏSES (170) ROBA LLUÏSES (27) dialectalisme específic, en el sentit que designa una realitat (la moneda francesa 'le louis') aliena a la resta dels Països Catalans.

EN MANGLANETA (59) dim. de 'manglana', per magrana. (DCVB i Grandó).

MANUIXA (58) gat, en llenguatge afectuós. Grandó, DCVB .

EN MARGASSA (56), (177), (65), (62) segons DECLC, rossellonisme provinent de l'occità: margarasso. "Lanius excubitor", que DCVB localitza fins a l'Alt Empordà. Pie-grièche, en francès.

EL MARGUILLER (140) segons el DCVB i el DECLC : pavorde, membre de la junta parroquial. (Ross).

EN MATUET (55), (45), LA MATUETA (63) lèxic gentilici rossellonès. Es tracta de l'habitant del barri perpinyanès St Mateu. (Grandó).

EN /LA MECA (262), (264), (380) sentit anàleg a 'carmell' per designar al Rosselló el moc que penja del nas.

CAN/EL MENERÓ (384), (262), MENERONA (173) que treballa a la mena DECLC.

EL MERLINGO (55),(56), LA MERLINGOTAIRE (234) Al Rosselló, caramel DCVB. Proper del francès berlingot.

EL MERLUSA MASCLE (319), LA MERLUSETA (221), LO MERLUSSAIRE (350) a Prats el vàrem sentir com a sinònim de bacallà. DECLC, (article Lluç):"merlussa ha existit i s'ha trobat en sentit de 'morue'". Un occitanisme per Veny (1980, 444).

MISTÒ (30) DECLC el repertoria però no el recomana; argot rossellonès per 'elegant', 'graciós'.

EL MIX (173), (140), (36), LA MIXA (146), (171), CAL MIXETA (377), (382), (221), EL/EN/CAM MIXO (148), (221), (226), (234). DCVB "1-gat. 2-veu del gat. 3- borratxera (Pir.Or.)" . Pere Burlaner :"Lo Jaume Sanaire (...) va agafar una mixota, a la fira de la vila! Què dic una mixota ? Un gat! Un gatàs com un burro."

EL MOIXAL (147), EL MOIXALL (50) mosquit, moscard.

LES MONGES (46),(172), CA LA/ EN MONJA (391),(185), CAL/EN MONGET (349),(28), EN MONJA FINA (183) , MONJAT (230) mongeta, fèsol, Ross. (Grandó). Fouché avança *monica com ètim. L'ALPO fa aparèixer 'mongetes' a Serrallonga.

MORDAIXES (141), L'ESMORDAIXES (28) DCVB : "Pinces". DECLC :"forma alterada [de molls], mordaixes", i cita Casaponce,"deu ser deguda a la influència de 'faixar', 'faixa'". Potser una forma més arcaïca que 'mordasses' (Central i occità). Endemés, persistència de l'article aglutinat.

EN MORRO DOBLE (58), EL MORRO LLARG (58), EL MORRO TALLAT (55), MORROS DE FERRO (33) 'Morro' és una denominació particular al Rosselló pels llavis humans. DECLC el situa també a Mallorca. Pels territoris septentrionals hi veu un ús "brutal", o sigui quan la persona cau de bocaterrosa; pensem que té una utilització més extensa, aplicada en general als llavis, com en l'ALPO (mapa 316).

EN NINYOLA (69) el ninyol és la pega del fil del borreller. Un tiraninyol és doncs un borreller. DECLC ('tirar'), del seu band preconitza més aviat "tirallinyol".

LA/EN NOGA (179), (61), (147), (171), (234) , EN CAGA NOGUES (173); EL NUC (37): nou, la fruita del noguer. Fouché explica que noga ha substituït nou (<NUCE) per evitar la confusió que hauria resultat de l'homofonia amb 'nou (< NODU). Segons DECLC: "apareix en algunes parts de l'occità". ALPO (mapa 375) i ALC (1022) donen per C.-N. l'única forma amb la -G- analògica de noguer. "Nuca=noga (Prada)" DCVB. Veny recalca la continuïtat amb l'àrea occitana.

EN NYOL(37), LA NYOLA (33), EN NYOLES (27), (58), (182), (52) EN NYOLIS (262) nyolar, "respirar pel nas" DCVB. Grandó l'escriu 'nyiular'.

O-I-TAL (50) interjecció equivalent a "ja ho crec" (Grandó).

EN MENJA OLLADA (225) rossellonisme gastronòmic. Cuinat fet dins una olla.

CAN PAIXEL (267) pel qual ens arrisquem a avançar la qualitat de rossellonisme. A Prats ( al Vallespir, com 267) un /pes*ell/ "és un tuteur [una estaca] per les mongetes". Dues possibilitats: 1- g > s* a partir de 'pagell' que Coromines descriu com un diminutiu de 'pàgina' (paginare = subjectar) amb un sentit agrari, especialment al Rosselló i Mallorca, però més aviat com a mesura d'oliva o de blat (potser sota la forma d'una vareta). 2- a partir de 'perxa', el derivat 'perxell' amb assimilació de la R. En la citació del DECLC es tracta de les estaques de vinyes que són excloses de la llenya que es pot emportar.

EN PALLAGOSSA (186) el proposem com a femení de pallagot, pallago. Grandó: "adolescent, terme propi sobretot a Tuïr." Dubtem d'aquesta última precisió... tanmateix el sobrenom prové d'un poble veí (Trullars) . Minyó de deu a quinze anys, diu el glossari de Burlaner . Rossellonisme al DCVB.

EN PALLAGOSTÍ (27), (177) : llagost, sauterelle en francès. Dues etimologies: segons Fouché, ve del llatíPalea lacustinu > /pále làegustí/ i segons el DECLC, és degut a l'encreuament llagostí ><pantigana.

CAL PALLAT (341) "jaç de palla dins l'estable" localitzat a Cat.-Nord. DCVB. Grandó el dóna com a sinònim de pallús i cita un refrany: "terra negra fa bon blat / terra blanca fa pallat."

EN/LA PANNA (240), (34), (246), (31), (181), (30), LA PANNADA (221), (177), EN PANNETA (262), EN PANNOTA (246) EN FREGA PANNES (176), EN LLEPA PANNES (262), CAL PATENTELLA (393) DECLC "el ll. patella era dim. format sobre patina i patena (...) Patina restà també en llengua d'oc i en el català del Ross., en la forma /pánne/ (...) entra fins al més alt Empordà". Al mapa 428 de l'ALPO l'àrea de 'panna' coincideix amb els sobrenoms, amb el cas de Patentella a Cerdanya que es troba inclòs en l'àrea de 'padella'. Occitanisme, segons Veny, rossellonisme segons Fouché. Els sobrenoms demostren una gran extensió: Rosselló, Conflent i fins al Vallespir.

EN PANXONIS (143) per panxarrut. Amb un sufix ajargonat, caricatural. DECLC i DCVB.

EN/EL/LA PANYER (212), (28), (50), EN PANYERES (33) "cistella, paner (Ross)" al DCVB.

LA PAPA (177), (176), EN PAPES (264), EN MATA PAPES (173) on papa és un insecte, en general (DCVB: Ross, Conf, Cerd...).

CAL PARPELLOL ( 384) , EL PARPINYOL (141) dues papallones que competeixen sobre el nostre territori, àdhuc a la franja de transició. Es veu clarament a l'ALC, mapa 1056.

PATANA (arreu) i derivats: EN PATANA PODRIDA (79), EN PATANA ROYALE (75), EL PATANAIRE (74), (172), PATANET/A (61), (56), EN PATANILL (140), EN PATANO (147), LA PATANOT (63), EN PELA PATANES (50) variant de patata que competeix amb trumfa/trufa (vegeu semàntica) i perilho (occitanisme). És justament la llengua veïna que ens semblaria a l'origen d'aquesta forma, ja que DECLC ha trobat, més enllà de les Corberes "patano" com a sobrenom de la gent d'Auriac i "patanaire" com a malnom col·lectiu dels habitants de Fontiès (a l'Auda els dos pobles).

EN/LA PATORRA (44), (349), (319), (318), (38), (173), EN PATORRES (27), LA PATORRILLA (27), LA PATORRIS (28) a la plana és una 'patota', una nina mal feta; més amunt és una figura tradicional que simbolitza la quaresma. DCVB "1- nina de cartó (Vallespir), 2- figura de cartó de quaresma (Pir. Or.)" Grandó, estranyament, comenta: "terme vallespirenc equivalent al rossellonès 'batzana'; marelle". L'hem recollit sempre com a 'patota'.

EL/CAN PATOT (380), (79), (50), (182), EN PATOTA (27), (234), (177), EN PATOTES (144), CAL PATOTS (382), EN REBITLLA PATOTES (246), EL PATOTER (178) ninot de cartró o de teixit. 'Pantin, poupée': Grandó. 'Patoter' = titellaire.

EN/LA PEBRINA (141), (28), (34), (51) DCVB "pebre coent (Rosselló)". Grandó prefereix: "bitxo, petit piment". La retrobem en la comparació idiomàtica "roig com una pebrina". ALC mapa 272. Però al mapa 1063, és qüestionable la traducció de 'pebrot' per piment.

L'EDIT PEIXONERA (181) per 'peixatera' Grandó. DECLC li atribueix 'peixó' < peisson (antic francès) com a base etimològica derivativa. De tots els testimonis, el més antic el fa present al Rosselló ja al 1264. Verdaguer aconsella bandejar la paraula, titllant-la de gal·licisme, però Veny fa palesa l'occitanitat del mot.

LA PELALLA (181), (28), EN PELALLA (177), (27) com ho assenyala Grandó és una pelada, una ferida. Per les 'peladures' el rossellonès prefereix 'pellofes', però no descarta pelalles.

CAL PELLOT (394), (397), CA LA PELLOTA (359), LES PELLOTS (241), EN PELLOTES (171), EL PELLOTET (60), EL PELLOTAIRE (75), (402), (221), (59), (235)

EL PELLROT (330), LA PELLEROTAIRE (349) 'pellot' = parrac (Grandó). És un drap, vell o no, per usos múltiples. El derivat, amb sufix d'agent -aire és el drapaire. Concordança entre els sobrenoms i ALC, mapa 671 en el qual ressalta en mig de tots els 'pellotaires' l'únic 'pellerotaire' a Formiguera (349).

EL PERDIGALL (140), (209), EL PERDIGALLET (175) DECLC queda incert en quant a l'edat de l'animalot. A Rosselló, no hi ha cap dubte, es tracta del pollet de la perdiu, talment com a Mallorca, on Miralles (1996, 27) registra el malnom 'Perdigai' (perdiu novella) en la llista dels mots arcaïtzants. Del mascle se'n diu 'perdiu' també. Verdaguer (1982, 114).

EL PETROL (35), (394), (50), (31), (56), (61) agafar un mal petrol, com agafar un gat, és emborratxar-se. A Òpol, el personatge motejat ha batejat així la seua beguda favorita (els fils, o sigui el Ricard). Cap referència en obres especialitzades. Les recurrències són prou nombroses com per establir amb certesa l'existència d'aquest vocable.

EN PIA PIA (177) sembla ser l'afèresi -doblada- de l'imperatiu del verb espiar, el sentit del qual al Rosselló és sensiblement diferent. És sinònim de mirar. Grandó.

EN PICASSA (58), (240), (34), (59), EL PICASSÓ (177), (33), (143), (183) petita destral. Present ja a Occitània, va més enllà de la part septentrional de les terres catalanes. A la rifla, i degut a la forma de l'estri, el número 77 s'acompanya de la tradicional comparació: "les dues picasses".

EL PIGRE (35), (50) és un ocell. Vanellus cristatus, "Vanneau huppé", tradueix Grandó. "Ross", diu el DCVB. Documentat el 1745, el mot ens ha arribat tardanament d'Occitània, segons Veny). Qualsevol dubte semàntic s'esfuma quan hom coneix la cançó que cantaven a Elna per esquidessar en Tixador, el portador del sobrenom: "no sun ni pigre, ni garsa, ni gorp/ sun en Pierre Tixador" .

EN PINYATA (27), (58), (177), (181), (185) són moltes les divergències, segons les fonts que consultem: DCVB: "1- olla" i Alibert, per l'occità indica :"1-marmite de terre". Però tot seguit difereixen. DCVB 2- "gros pinyoc, Ross." I Alibert: 2-"repas de l'équipage d'un bateau de pêche". Finalment, DECLC : "massa de diverses coses petites, < piny (eriçó de la castanya) + -atta (dim.). A St Llorenç de la Salanca, una pinyata és la part de peixos que es donava als pescaires, a més de la paga. A Banyuls, és una preparació culinària a base d'anxoves. Podria ser una contagió semàntica que tindria com a germen el pinyoc de peixos, contaminant el plat que se'n feia, fins a trametre's a l'utensili de cuina dins el qual couen.

EL PIOC (209), (31), (28), (30), LA PIOCA (262), PLOMA DE PIOC (177), COLL DE PIOC (185) gall dindi, i figuradament, beneitot. DECLC: "a causa del grallar de l'animal, pioc té també el significat de gall dindi, propi del Rosselló. (...) Es desvia cap a 'beneitot', 'babau'." En occità: piòt=dindon, imbécile, nigaud, (Alibert).

EL PITA ROIG (64), (178), LA PITA ROJA (75) variant de pit-roig. (DCVB, Grandó).

EN PIXA (A)POLIT (arreu) a polit, a poc a poc. A Occitània i en zona catalana fronterera 'polit' significa 'bonic'. ALPO mapes 72 i 73. Sacaze (121): sols Tarerach (190) i Vingrau (140) l'utilitzen en aquest sentit.

POPARD (27) que Coromines (article Popa 4- Mamella), atribueix al Rosselló amb sentit de "poupée", amb clar parentiu francès.

PRAVITJA (181), EN PRIVITJA (45) Grandó: "picor, pruïja", DCVB: "coïssor". "Me fas venir pravitja", per marcar exasperació. Cap referència a DECLC sinó l'infinitiu ross.:priure. Verdaguer recorda la forma antiga: pruhitja. ALPO ('me démange') fa competir privitja (Talteüll, Albera, Cervera) amb gratera.

EL/EN QUINYOL (140), (181), LA/EN QUINYOLA (234), (183), (45), (27), (50). A Elna, Catllar, Pollestre i a Vingrau representen un cuny, un tascó de ferro per a esclar llenya. (ALC 1209 quinyol competeix amb tascons -Vallespir i Cerdanya) A St LLorenç de la Salanca es tracta d'un tros de pa. DCVB quinyol= falca per a estellar llenya (ross); quinyola = falca de ferro amb què es subjecta al mànec el ferro d'un martell, d'una aixada (Ross.). Grandó afegeix: "tros". Vegeu ALC 588 on només apareix crostó. Fouché en dóna l'origen: Cuneolu >*kenol >kinol. En canvi DELCL atribueix el tros de pa al francès "quignon" i el tascó al castellà "quiñón".

EN QUISSES (330), (170), (262) quissa= borralló de llana, però cap referència. L'hem trobat també en una locució al Pere Burlaner: "per un home casat i mainadat, són pas quisses!" que el glossari precisa: "no donar un bon exemple".

EN RABALLA (221), LA RABALLADA (235) pel DCVB és una barreja de peix menut de diferents castes, Rosselló, Empordà".

EN/LA RATA PENERA (50), (183) rossellonisme lexical per rata penada, rata pinyada (Grandó). Per més detalls sobre totes les variants, és útil consultar el mapa126 de l'ALPO.

REBLAT (27) DCVB : cepat, robust (Ross).

CAL/EL REFILAT (230), (341), (58), (147), (35) sol el DCVB ho comenta: eixerit (Conflent, Mallorca).

REMINGOLES (334) "sinuositat" de la carretera, Grandó. DECLC ('marrir') proposa un encreuament "marrí >< revincolar > marrincola / remingola".

EN RUFA (58), (63) arruga, plec al vestit. ALC el mapa 167recalca l'exclusivitat nord-catalana. Grandó: "ride, pli".

EN RUFACA (221), (178), (240), (54), (249), (262), (185), (59), (246) EN RUFAQUES (59), (246) ràfega de vent amb neu. Trobem 'rufagada' a La Jonquera i Figueres (ALC mapa 1226).

CAL /EL RUSCLA (355), (249), CAL RUSCLETA (355) és l'escorça del suro , Ross. DCVB. Però Mistral ho menciona també. L'hem relacionat, suara, amb 'barruscla'.

CAL SALIT (351) variant de salze, però res de sàlic, que li és estranger, segons Coromines. A Matamala (351) justament, el RAPPO comptabilitza 3 Assalit.

EN SALPIQUET (147), (62) DCVB :"guisat de llegums". Potser del francès saupiquet, que no és pas fora que una marca de plats preparat en llaunes, sinó un guisat, l'origen del nom, segons Robert, és l'antic... provençal 'salpicar'.

CAL /LES SANYES (337), (28) vegetació dels aiguamolls , i aiguamolls mateixos, Ross. DECLC (article: 'Sà').

EN /LA SARDA (225), (79), (46), (262), (217), (209), (27), LA SARDETA (338) geosinònim de 'sardina' que el Rosselló va abandonar a favor de sarda, i de manera remarcable perquè s'allunya del francès.

CAL SOGALLA (348) sogallar, xollar, tondre, esquilar. No ve repertoriat en cap obra, ni al Blanic. Consultant el senyor Botet, aprenem que l'ha sentit pel treball d'esquilar la panxa i les potes de les fedes.

CAGA TAMPANELLS (221) tampa, porta de ferro per a tapar un rec.

LA TEMA (171) belleu una arcaïca arrel de 'temerut' -tossut- (Ros.) que Coromines troba encara a Menorca. Tema= químera, idea fixa.

EN TERMENERA (173), (28) és localitzada, segons el DCVB al Rosselló i al Conflent. Són pedres, rocs verticals que delimiten el terme o les propietats. Veny (1993, 182) troba en el Regiment de preservació de pestilència (Jacme Agramont, segle XIV) escrit a Lleida: "s'atermene= es limita" i "termenar=limitar".

EL TIBAT (27) algú que té pressa. Verdaguer (1974, 89) : rossellonisme.

TIBOLA (330) tiberi, Grandó. Coromines, més que una deformació de 'tabola' hi veu una evolució diferent: batayola > bataola > (per metàtesi) tabaola >tabola i al Rosselló : batayola > (metàtesi) tibeola (amb conservació de la -i-) > tibola.

LA TINDERELLA (58), (212) de 'tindar', dringar, sonar, el derivat amb diminutiu 'tinderella'=esquella. A l'ALC, el mapa 765 indica Cerdanya i Vallespir. I per l'etimologia, Fouché: *tinnitara > *tin (i) dare > tindar. Veny hi sospita un préstec occità car en aqueixa llengua posseeix "una rica ramificació sufixal", al costat de la qual el camp derivatiu català és escarransit.

EN TIRA BONTEMPS (207) un alberguer a l'obra de Un Tal és "un tira bon temps, mes un tros de gormand" i el glossari precisa "persona alegre i despreocupada".

EL TIROLL (79), (207), (246). Forma dialectal antiga per 'toroll'. A Corbera ens digueren és "un tros de bués", un buscall, doncs. Pal gros : Grandó. Al Conflent ja passa a 'beneitó'. Coromines ja havia trobat el mateix sobrenom a St Joan, i li explicaren, amb augmentatiu, que aqueix home era un tirollàs.

EL/EN TOMANY (27), (262) cap dur, tossut. DCVB :"curt d'enteniment". Fouché proposa "une réduction de phonèmes: /utumaŋ/> /tumaŋ/.

CAL TRAPAT (377) del verb trapar, 'trobar', Ross. DECLC.

EN TRIALLA (221) pelalles, peladures, pellofes, i ara trialles. Grandó, Coromines i DCVB coincideixen: rossellonisme.

CAL TRIBANELLA (337), (338), (259)

EN TRIBENA (28), (38), (42), EN CUL DE TRIBENA (181) DCVB ros. per barina. Etimologia: tripanella diminutiu de tripanum. Grandó: "tribena o tribo, barrina, tribenell, vrille." Sabem que a Nyer diuen 'tribanola'. El mot apareix al mapa n°1237 de l'ALC .

EN TRITIS (179), (221) joc amb trossos de fusta, 'bòlid' al Principat. Hem consultat les riquíssimes informacions de l'estudi de C. Bonnefoi-Bergé, encara no publicat.

TROSSA BURRO (179) verb trossar, 'bolcar', (normalment un mainatge). Rossellonisme, diu Grandó. Verdaguer indica que és una "expressió rossellonesa (...) legítima". L'ALC, al mapa 287 'bolquers' presenta tres variants: trossat (Elna), Trossal (Serrallonga), Trossa al Capcir i Conflent.

EN VIROLLA (181), (59), (259), (33) DCVB "5- coll del pou, Rosselló." Als Aspres designa un parapet, una barana. En un altre sentit (virola= anella) ja pertindria a tot el domini català.

EN VORMELLA (58) meca, moc, caramell. DCVB el deriva de 'vorm'.

EN XARRAGAST (58), (80) DCVB xerraire.

EL XIRRILL (50), (41), (80) DCVB 'rajolí' al Conflent ; EL XIRRIT (50), (178), (30), LA XIRRITA (27) DCVB 'xerric' (Rosselló) ; EL XIRRO (228), (179), (181), (30), (221), (179), (61), EN XIRROLIS (38), EN XIRROLL (80) tots tres a base d'onomatopeia per indicar el fet de xirritar, xerricar, o sigui, beure sorollosament, tot particularment amb el porró. Serveixen a batejar tots els que ' s'engaten'.

EN XOPINA (54) mig litre de vi, segons DCVB i DECLC, que el situen al Rosselló, no sense fer notar que existeix el francès 'chopine'.

CAL/EN XURA (345), (236), (59), EL XURET (322), LA XURETA (232) CAL XURI (350) DCVB 'xot'.

 

La constatació que s'imposa d'ella mateixa al moment de concloure el capítol dedicat al lèxic rossellonès, és la riquesa de vocabulari que serven els sobrenoms. Els "grans clàssics" s'hi retroben, evidentment: Panna, Biro, Codena, Pellot... però hi hem descobert formes molt menys freqüents en el parlar d'avui, vocables descuidats que la malnominació ha preservat: Pigre, Quisses, Sogallar...

La major dificultat, ja ho hem dit, és la distinció ferma i definitiva entre variant catalana o occitanisme històric. Hem proposat una classificació que suportarà rectificacions.

Però no és l'únic aspecte interessant de la qüestió: hem dibuixat el mapa de repartició dels rossellonismes sobre l'àrea concernida (mapa n°14) i sorprenentment, cap comarca es distingeix, ni amb una taxa elevada, ni amb una absència contundent. La xifra més elevada és al Rosselló (4,8%). Hom podrà notar un expandiment decreixent d'est en oest, ja que Vallespir i Conflent concentren un 3,8% i 3,6% de rossellonismes i que la xifra va baixant cap al Capcir (3,2%) per arribar a la més baixa a Cerdanya (2%). La diferència és doncs mínima.

                                                                            següent

 


Recerca :