1.7 Noms                                                                         

1.7.1. Hipocorístics

CA L'AGUSTINET (358), L'ARION (30) (<Hilarion).

EN BANAIXA (241), EN BELI (JEP) (72), EN BENOT (221), CAN BIXELLA (247) (<Buixella), CAN BLAI (249), CA BLANIC (359), CAL BONERIS (349), EN BURGAT (231).

EN CALAU (175) < Nicolau, EN CALIC (251), EN CAMONELL (174), CA LA CATLLANA (385), EN CERNI (183), EL CESAR (186), EN CESÓ (69), CHAMPAGNART (258), EN CHARLOTES (245), EN CILONA (260) < Cecília, "per fer més finot", EN CISCLET (72), EN COLONES (177) <Miquelones<Miquel.

EN DELORME (33), EL DIDOT (50), EN DODON (240), LA DURRICA (63).

EN FAFO (177), CAN FALETES (227), EN FELE (179), EN FIFE (179), EN FILOIXE (179) < Félicien, CA LA FINA (247), EN FRANCE (177), EL FRIC (177) <Frédéric, EL FRICOS (236) < Alfred.

EN GABADU (177), EN GALE (77), CA LA GENDRONA (385), CAL GILETÓ (398), EN GOTA DE LA BELENA (177), ELS GUICS (177), LA GUILLETA (74), LA GUIXA (53), EN GUIXE (224) < Galdrich, LA GUSTARDA (75), EN GUSTE (224), EN GUTE (232).

LES IELES (36) < Gabrieles, CAL JACO (394), EN JAN QUELIC (267), EN JANILLE (224), LA JANONA (72), EN JEPOT (72), EN JIPS (177) < Josep, EN JOHNNY (41), JULENTÓS (334), EL JUST (319), LA JUSTA (394), EN LEL (177), LA LICOTA (30), EL LIPE (325), LES LIPES (61), EN LIPET (185), EN LISSE (248), EN LISSO (177), EN LISTIQUE (177), LES LLUCIS (321).

EN MACOT (30), LA MANCETA (177), LA MARMARITA (177) <Margarita, EN MARTINÀS (178), EN MEDART (243), EN MILLO (224), EN MINGALL (177), EN MINGO GRANDO (224), EN MIQUELOTIS (170), LA MITESA (207) < Maria Teresa.

EN NAC (55), EN NAGES (169), LA NANNA (232), CAL NARA (394), EL NERT (177), EL NIN BIEL (64), EN NOFRE (336), NORE (230), EN NUIXA (221), EN NYIC (42) <Enric, CA L' OLARI (247).

EN PALELA (177), LES PANDIERES (241), LES PAQUITES (402), LA PATA (55), EN PEGA (54), PELO (65), LA PEPA (179), PERETOS (334), EN PERIC (69), EN PERO (55), EN PERT (243), EN PERT (251), CAN PETRICOS (262), CAL PINA (394), EL PITO (243B), EN POET (254) < Josep, LES POLEONES (144), CAN POLION (223), CAN POLION (338), EL PONE (337), EN PU (TIA D'EN) (222).

LA QUINCONA (177) < Joaquim, EN QUIRGUET (30), EL RADO (52) < Conrado, REGALISSI (55), LA RINCA (177), CAL SALIT (351), CAN SANDRE (247), EL SAS (325) < François, EN SAS (28), LA SASE (224), CA LA SATURLINA (337), EN SECA (224), EN SEVERONA (260), EN SICART (231), LA SIURONA (212).

EN TAFA (75), EL TANO (42)< Caietano, EN TARETE (176), EN TATANE (209), EN TAVE (176), EN TENA (178), EN TISTÓ (38), EN TITI (43), EN TOFO (321), CAL TONI (345), ELS TULS (179), CAL TURA (399), EL TURILL (251), EN TUTURE (264), EN XANXO (175), EN XELINO (251), EN XIBUNÀS (178), EN XILE (234), EN XUNES (239) < Deixones, EN ZEP (177).

1.7.2. Jocs de mots

EN BE (178), EN BEF (177), EN SAGE (246), són les apòcopes de Besogne, Beffara i Sageloli. EN NYAC (246), és l'afèresi de Dunyach. EL GAT (44), de Gatounes. EL TIC (171), per Tixador, pronunciat a la francesa: /tik-sa-dor/.

EN COCO (262), amb la repetició de l'última síl·laba de Gratacos, i de la primera de Quintane EN QUINQUIN (209), hom fa uns hipocorístics "presentables".

El sobrenom provoca a vegades un enriquiment sèmic, quan d'un patrònim qualsevol: Rabasse, Ferrer, Puig o Vidal i Tignéres per exemple, i mitjançant un sufix, se'n fan paraules significatives en la nostra llengua:

EL RABASSÓ (50), EL FERRÓ (50), (55) , EL PUTXÓ (384), EN BIDÓ (177), EN TENYÓ (178).

La llista continua amb EL CASSOT (33), EL CASTANYÓ (74), LA CONILLERA (28), EN FICEL·LA (53), per Delcasso, Castanyer i Cugullière, Ficelier.

EL TRIPUT (28), designava el senyor Tripayre.

ESCANYA GATS (28), és una interpretació malintencionada d'Escané. EN XICOLATA (58), és el resultat d'una sufixació maliciosa de l'hipocorístic de Francesc: Xico. En canvi EN XICOLATA (65), prové del NF Xicola.

EL BOLLIT (56), és una adaptació del NF : Aboli. EN CODENA (177), es deia en realitat Cadena.

EN GIRA BRASA (56), actua com a sinònim del NF veritable, ja que vehicula el mateix sentit, expressat de manera diferent. El propietari d'aquest malnom es deia Tornafocs.

EL COLOM (33), CA LA COLOMA (393), EL GAT (56), EN MOSCA (27), EN GUILLA (177), EL VERDEROL (142), són traduccions literals o aproximatives al català dels patrònims reals: Colombier, Colombe, Gato, Mouche, Renart, Verdier. LA BANASTA (27), era el sobrenom de la Maria Corbellà i EN CANALLA (74), d'en Canell.

De la mateixa manera: EN CANYA (69), LA CANYA (171), s'atribuïen a persones el patrònim de les quals era Rouzeau, LA LLEBRE (28), als Lelièvre, LA RASCASSA (44), a Rascagnères i EL RÀVEC (42), (47), a Rabat. EN SARDINA (54), correspon a Serdà.

I de català a francès : EN MOUTON (56), es deia Fedavella i SOUCHE (36), Rabassa.

El caràcter humorístic d'aquestes creacions augmenta encara quan es tracta d'al·ludir a personatges cèlebres o de fer al·literacions fonètiques:

EN SANT GALDRICH (42), santifica un Galdrich. LA TATE DE TASSIGNY (50), en referència a Jean de Lattre de Tassigny, general francès del 1939; el motejat es deia Delate. EL MARECHAL (31), devia el seu sobrenom a la connotació directa que el seu NF provocava: es deia Joffre, com el mariscal català nascut al municipi veí i MARECHAL (254), a l'altre heroi de 14, en Foch.

EL BEATLES (358), de fet, s'anomenava Batlle. FIGARO (79), Figueres, i L'HENRI IV (234), per un Henri. JANOT LAPIN (177), és una referència habitual per qui es diu Joan. Un altre clàssic és PIPIU (179), EL PIPIU (177), EL PIPIU (41), EL PIPIU (42), per un nom com Ocell o Ausseil...

EN GARRAMAU (58), EL FELÓ (328), EN GANUCHE (246), EN PATOIXA (236), són construccions fonètiques a l'entorn dels patrònims Romeu, Laffont, Gane, Patuel.

MASTEGA CANYES (69), per Massacanyà.

Els més atrevits juguen amb sobreentesos: EN FETGES (141), perquè l'home es deia Sol: Sol-Fetge (solfeig). LA GUITARRA ZOUM ZOUM (240), de Guitard. EN TIC TAC (258), és el soroll d'un despertador, un "réveil" en francès: així motejaren en Rivell.

EN CRIC (246), resultava més fàcil pronunciar que no pas el veritable nom, d'origen anglès, que, per cert, avui ningú no recorda. EN TURRES (241), corresponia més a la parla local i facilitava la designació d'aquest foraster anomenat Torreguitart.

L'origen prové de cops del propi motejat, que infant, era incapaç de dir el seu nom: EN MITAPE (67), per Margarida Justafré, EN POPE (75), per Alfons.

LA CAGALL (56), EN NYOTE (75), els prové del sobrenom de la mare (La Caga Lloses, la Bourguignotte). LE PETIT JÉSUS (55), l'ha heretat del seu pare: Le Père Eternel.

Els sobrenoms originats pel nom real de l'individu motejat s'han distribuït en dos grups. D'una banda els noms (prenoms, essencialment) amb sufixos (diminutiu o hipocorístic) o contractats. En general són els propis noms o són heretats del pare o de la mare. De l'altra banda, i en quantitat impressionant, hem trobat vertaderes creacions poètiques, inspirades pel NF, on la càrrega afectiva deixa el lloc a la humorística.

                                                          següent