1.1 Metodologia de l'enquesta

1.1.1 Les fonts orals

L'anàlisi es recolza sobre un corpus recollit a base d'entrevistes realitzades durant un període relativament llarg (1986-1996). Una pràctica anterior de la investigació de terreny ens va fer preferir la discussió al quadre estricte d'un qüestionari. El tema mateix requereix convivialitat, i sobretot una amplitud en l'expressió que no haguèssim sacrificat per imposar estoicament un seguit de preguntes. Ens havia semblat que per ser iniciat en aquesta pràctica i penetrar en el món confidencial de la vida d'un poble, era imprescindible tenir un contacte previ per mor d'introduir-nos-hi més fàcilment. Tant com va ser possible ens vam relacionar amb coneixences o amics; a vegades amb desconeguts, mes amb la recomanació d'una tercera persona. En la majoria dels casos però, fou a la plaça o pels carrers on vam guanyar la confiança dels habitants. Cal dir que el lloc i el moment més idonis són la plaça del vilatge a partir de les deu i fins a les dotze, pel matí i a partir de les cinc, a la tarda, si es vol conversar amb un home. Les dones poden acordar una estona tot fent el mercat (10h-11h) o a finals de tarda. A la primavera i a l'estiu s'han d'aprofitar els vespres, molt relaxats. Tot i aquesta experiència, massa sovint ens va caldre tustar a les portes de desconeguts valent-nos de la recomanació del batlle o de tal altre conciutadà: "m'han dit que seu la memòria del vilatge..." o "m'han dit ell ho sap tot, ves a'l trapar..." són frases que serveixen de senyes per a entrar.

Però hi ha un altre factor que intervé en la qualitat de l'intercanvi : la llengua.

1.1.2 La llengua

Tots els contactes els vàrem iniciar en català. No hi ha cap dubte que l'ús del codi lingüístic autòcton va provocar instantàniament una reconeixença, una adopció: les persones interrogades no topen amb un viatjant de comerç o amb un portaveu religiós, sovint odiats, sinó davant d'un dels seus, foraster però semblant.

A més, el català permet de franquejar les fronteres temporals. Les persones interrogades contesten a un minyó que els parla català; és un fet que escasseja avui en pobles grandets i que pertany més aviat a una època caduca, on justament ells eren joves: es retroben en aquell temps, quan el català vehiculava la comunicació entre totes les generacions, moment en què han viscut la millor part de llur vida, i que els sobrenoms circulaven pel poble. A Toès, la parella d'informants és nostàlgica:

"- regretem aquell temps, nosaltres, això era bu, mare de Déu!

- segur, això ho vurem mai més..."

Cronològicament, el suport lingüístic coincideix perfectament amb el contingut estudiat. Una enquesta científica sobre un material oral i ètnic com els sobrenoms ha de respectar el codi lingüístic original. A vegades s'hi associen dos o tres codis, estrangers però presents, reflexos d'una situació de diglòssia o deguts a una posició geogràfica que integra elements veïns; però, intrínsecament, és el català que serveix de suport al pensament. En tots els casos és important assegurar a l'intercanvi el màxim de naturalitat i espontaneïtat a fi d'obtenir un corpus que sigui, des del punt de vista lingüístic, representatiu.

A tot moment vam emprar les formes dialectals pròpies de la comarca, per accentuar encara més la simbiosi amb els subjectes: malgrat la sorpresa del primers instants de trobar-se amb una persona jove que enraona en català (fet que no correspon a la realitat nord-catalana) al cap d'una estona, l'enquestador forma part del grup que xerra, aviat se li fan confidències. Volem assenyalar que entre totes les característiques del parlar septentrional, a més de la desinència verbal de la primera persona del present en -i, dels pronoms en formes plenes... algunes paraules sorgeixen sistemàticament en les converses quan se cacen sobrenoms:

indret , terme (vilatge), rodal (un lloc), naixit (nascut), musiciens, joglars (músics) i que el verb recordar s'usa de manera impersonal: me recorda pas (= no me'n recordo). Detalls que estalvien a l'enquestador uns "que seu de Barcelona?", i treu d'entrada tota suspició.

Com per analogia, mitjançant el codi lingüístic, penetrem sense entrebancs en una informació que sol ésser limitada al poble.

1.1.3 Reaccions

Ara bé, ens vam enfrontar a alguns refusos, categòrics, contundents, a vegades amenaçadors. No és la negativa que planteja un problema (només cal canviar d'informador) sinó les raons que invoquen els "muts". Generalment, i és el pitjor dels casos, refusen tot comentari, i el silenci es fa contagiós a tot el grup. A M...., malgrat un contacte previ esperançador, un "còmplice" ens va enviar a la quinta forca per mor de descoratjar-nos, i finalment, quan insistíem per telèfon per localitzar la informadora, vam sentir: "sun pas pagada per vos rensenyar..!". Els altres pocs arguments recollits concerneixen el respecte a les persones difuntes:"ara són morts, són pas coses de dire..".

És cert que, d'altra banda, vam patir un fenomen de defugi que anomenem síndrome del canibalisme . "Els caníbals sem pas nosaltres", diuen els habitants d'una tribu de Nova Guinea, "són els altres", i fan referència a la tribu veïna. De la mateixa manera, per a esquivar la qüestió dels sobrenoms locals, els enquestats al.ludeixen immediatament al vilatge més proper; a St Genís us recomanen: "oh, si aneu a Sureda, en trapareu de sobrenoms...". Quan enceteu les recerques a Forques, us diuen: "aquí n'hi ha pas tant com a Pontellà...". Al cap i a la fi, resulta que són tan prolífics en malnoms com els veïns. Aquests aspectes els haurem de relacionar amb les reaccions que provoca la sobrenominació al si de la comunitat, però tanmateix desemboquen immediatament sobre una altra qüestió: per què algunes persones, a fora de qualsevol estudi, es dediquen a repertoriar els sobrenoms dins de "carnets"? Són conscients que és un patrimoni en via de desaparició? És per nostàlgia ? Ho fan com ho farien per qualsevol altre etnotext : llegendes, refranys o cançons..? Tenen les mateixes motivacions que els investigadors? L'important és de constatar que amb aquest tema s'enfronten comportaments contradictoris, indici suplementari que sem en presència d'un material sensible.

Dos extractes de carnets on apuntaren els sobrenoms respectivament de Cervera i de Prada. Vam tenir la sort de recuperar aquests documents, en possessió dels propis autors o de descendents, que ens els deixaren reproduir.

A Cervera, el nostre informador ja tenia una llista mecanografiada de sobrenoms locals:

 

A continuació, amb l'accés al portal, en aquesta part de METODOLOGIA, trobareu més documents, coneixereu els informadors i resseguireu la recol·lecció dels sobrenoms, el seu tractament informàtic i la classificació aplicada.