1.1 Els introductors

1.1.1. Tipologia

Com ja ho tenim explicat, és el motejador qui sap a qui dirigeix el sobrenom, i precisament si l'aplica a un individu o a una família, en part (els germans, per exemples) o globalment (a tota la llar). Hom ha de pensar que l'introductor és l'element que reflecteix aquesta destinació, però no només en les seves formes singular/plural (ELS, LES...) sinó també en els articles de conjunt familiar (CAN, CAL...).

Vegem les varietats d'introductors presents als sobrenoms, així com llurs recurrències:

masc. sing.	masc. plur.	fem. sing.	fem. plur.
EL (2793)	ELS (257)	LA (1677)	LES (97)
LO (18)	LOS (1)
EN (4496)
L'EN (8)
LE (33)
CAL (1978)		CA LA (141)	CA LES (3)
CA L'(109)		CA L' (24 )
CAN (275)

 

Les xifres ens permeten de contrastar dos parells:

introductors masculins: 9968

introductors femenins: 1942

articles : 9380

contraccions (can/cal): 2530

Aquestes xifres recalquen un desequilibri patent entre sobrenoms masculins, majoritaris, i sobrenoms femenins, escassos. Ara bé, com ho veurem, no hi ha sempre coincidència entre introductor i gènere (el+sobrenom femení, per exemple) però són casos irrellevants en quantitat.

L'alta diferència entre contraccions i articles ens ha portat a concretar sobre un mapa (mapa n°1) les localitzacions de Can, Cal, Ca la i Ca l' i ens adonem que se situen en tres àrees, dues de les quals s'encavallen. En efecte la contracció Can cobreix el Vallespir de St Joan Pla de Corts (79) fins a Costoja (263) i desborda cap al Conflent a Vallmanya (227), i segueix els Aspres més alts, cap a Glorianes (223), Casafabre (217), Calmella (247). No se la troba enlloc més, excepte quatre aparicions a Cerdanya i una, força estranya, a Torrelles (28).

La segona contracció CAL, s'estén a tota Cerdanya i Capcir fins a penetrar a l'Alt Conflent en alguns punts Conat (320), Urbanyà (318), Noedes (319), Jújols (332), Mentet (331). La mateixa forma es retroba al Vallespir, però únicament en la regió més alta, o sigui que coincideix en part amb l'àrea de Can. El mapa nº1 permet una visualització perfecta d'aquesta situació d'emprament doble, a l'Alt Vallespir, de Can i Cal. 

 

Un segon mapa situa l'article arcaic LO, amb resultats interessants. Recordem que l'introductor LO, procedent de ILLU persistia a Catalunya Nord i Andorra al segle passat, tal com ho demostren textos literaris i l'atles Sacaze, al mapa 132 (le berger ). L'ha substituït una forma reforçada, gairebé generalitzada avui. A la vista del mapa nº2 ens ocorren dos comentaris: el cas d'Elna (50) presenta una morfologia particular JOAN LO TORT (Nom+lo+adjectiu), o sigui que l'article s'ha cristal·litzat al bell mig del sobrenom. És un vestigi que ha resistit a l'evolució.

Els altres casos ja tenen una repartició geogràfica particular i comuna: es troben en àrees frontereres o properes amb Occitània: Capcir (10 sobrenoms en 4 pobles) i el vall rossellonès de comunicació amb la Fenolleda, Vingrau (140), Estagell (147), Parestortes (141). Pensem que el manteniment de l'article LO és degut a una influència occitana que en vigoritza actualment l'ús. Càmeles (212) es troba ja més allunyat del veí occità per a gaudir d'un influx directe, però tres recurrències que persisteixen en el mateix vilatge ens deixen perplexos: manté/ va mantenir relacions privilegiades amb un poble de l'Auda ? O són tres malnoms que perduren, fossilitzats, en la memòria col·lectiva?

 

Finalment volem assenyalar un cas interessant tant per la seva singularitat com per la seva estranyesa: Vingrau (140), que ja cumula l'article reforçat EL, el personal EN i l'arcaic LO, presenta la coagulació L'EN com ara L'EN PINXO, L'EN BECASSÓ, L'EN BOTIFARRA... Apareix en l'obra d'Un Tal de la qual citarem "Una partida de mar": "hi ha l'en Miqueló, l'Anton de Peyrestortes, en Jaumetó..." (Catalanades p91) i un text d'ultra-tomba,"Lo reviscolament de la Font del Gat" (Catalanades p183) que porta com a pseudo-firma L'EN SERRANO. Pensem que l'introductor personal EN s'ha aglutinat amb el nom (i sobrenom) fins que perdé el seu valor sintàxic, imposant així un altre article.

Citarem un altre cas d'aglutinació:

JOSEP D'ESMAGALL (147), L'ESMORDAIXES (28) que serven l'article salat (ipse, ipsa > es, sa) talment certs topònims (per exemple les Escomelles).

 

1.1.2. Gènere

Les xifres precedents ens han demostrat que si bé masculí i femení eren representats en els malnoms, dominaven clarament els masculins. Més que res, i ja hi hem al·ludit, insistirem sobre el fet que l'introductor no indica necessàriament el gènere del sobrenom que el segueix.

Tampoc hi ha d'haver sempre coincidència entre el gènere del sobrenom i el sexe del portador.

Vejam les combinacions:

(M= Masculí, F= Femení)

article	renom	individu	exemples
M	M	M	EL CARGOL (home)
F	F	F	LA FRISADA(dona)
M	F	M	EL JULIANA (home)
F	M	F	LA BROUBUFAT (dona)
F	F	M	LA PIPA (home)

 

Les xifres ens permeten de contrastar dos parells:

introductors masculins: 9968

introductors femenins: 1942

articles : 9380

contraccions (can/cal): 2530

Aquestes xifres recalquen un desequilibri patent entre sobrenoms masculins, majoritaris, i sobrenoms femenins, escassos. Ara bé, com ho veurem, no hi ha sempre coincidència entre introductor i gènere (el+sobrenom femení, per exemple) però són casos irrellevants en quantitat.

L'alta diferència entre contraccions i articles ens ha portat a concretar sobre un mapa (mapa n°1) les localitzacions de Can, Cal, Ca la i Ca l' i ens adonem que se situen en tres àrees, dues de les quals s'encavallen. En efecte la contracció Can cobreix el Vallespir de St Joan Pla de Corts (79) fins a Costoja (263) i desborda cap al Conflent a Vallmanya (227), i segueix els Aspres més alts, cap a Glorianes (223), Casafabre (217), Calmella (247). No se la troba enlloc més, excepte quatre aparicions a Cerdanya i una, força estranya, a Torrelles (28).

La segona contracció CAL, s'estén a tota Cerdanya i Capcir fins a penetrar a l'Alt Conflent en alguns punts Conat (320), Urbanyà (318), Noedes (319), Jújols (332), Mentet (331). La mateixa forma es retroba al Vallespir, però únicament en la regió més alta, o sigui que coincideix en part amb l'àrea de Can. El mapa nº1 permet una visualització perfecta d'aquesta situació d'emprament doble, a l'Alt Vallespir, de Can i Cal.

Extracte 2

 

1.3. Els verbs

Observem ara les formes verbals, tot primer en llur construcció sintàctica en sobrenoms compostos, i més endavant ja tractarem de la morfologia dels renoms edificats amb un verb: grups, temps i persones verbals.

1.3.1 Tipologia

1.3.1.1 Recurrències

Els sobrenoms que presenten una forma verbal són en conjunt 771, o sigui a penes més del 5% de la totalitat. Tanmateix, el poc nombre no en limita l'interès.

Mirem ja com es reparteixen en diferents combinacions:

Verb .................................................... 135

Verb + Substantiu............................ 550

Substantiu+ Verb.................................................... 4

Adverbi + Verb.................................................... 2

Verb + Adverbi................................. 24

Pronom + Verb.................................................... 9

Verb + Adjectiu................................ 14

Verb + Adjectiu + Substantiu....... 1

Verb + Nom...................................... 2

Nom + Verb.................................................... 18

Nom + Verb + Substantiu........................... 5

Nom+Relatiu + Verb.................................................... 2

Verb + Verb........................................ 6

Extracte 3

 

1.5. Derivacions

Fins ara ens hem adonat que les combinacions sintàctiques són explotades de diverses maneres i amb més o menys reincidència. Es caracteritzen per una extraordinària llibertat, provocant aberracions gramaticals que deixen entreveure un potencial lingüístic poc (o mai) utilitzat.

Ens preocuparem ara de les derivacions i de l'ús dels sufixos i prefixos en la creació dels noms extralegals. De bell antuvi s'ha d'anunciar que els dos capítols que segueixen són totalment desproporcionats: és degut a la presència raríssima de prefixos, de cara a un abundant repertori de sufixos.

1.5.1. Els sufixos

Sobre un total de 1650 sobrenoms amb sufixació, proposem una classificació segons el valor expressiu del sufix:

- els agents............................................................... 537

- els diminutius.........................................................1067

- els augmentatius....................................................... 40

- els sufixos que denoten abundància, col.lectius...... 7

1.5.1.1. Els agents

Considerem els sufixos que provenen del cas règim:

-TORE > -tor, -dor, tipus ballador (28 recurrències).

i del cas subjecte:

-ATOR > -aire, eire, tipus cistellaire (48 recurrències per -aire i 6 per -eire.)

així com:

-ISTA > -ista , tipus cafetista (únic exemple).

-ARIU > -er, tipus tintorer (354 sobrenoms).

Les dues formes que ens apareixen més freqüentment són sense dubte els sufixos -er (i variant -ero) amb 354 recurrències i -aire amb 148 recurrències.

Per aquell, la forma -ero prové clarament d'un castellanisme, car recordem-ho, la distinció entre català i castellà se situa sovint en els finals de mots.

-ER català > -ERO castellà

L'ASPARTERO (27)

EL CABALLERO (246)

EL BARBERO (186)

EL CACAUERO (43)

EL PUTERO (50)

 

Citem alguns exemples catalans:

EL CISTELLAIRE (246), EL CLAVETAIRE (235), EN VICENÇ EL COAIRE (54), EL CRIDAIRE (177), CA LES PLANXAIRES (261), EL RASAIRE (318), EL RATANAIRE (186), EL REBINGAIRE (27), REFATXAIRE (338), LA REMENDAIRE (59), LA ROSQUILLAIRE (246), LA SABATAIRE (235), CAL SANAIRE (402), CAL TALPAIRE (393), CAL TARGAIRE (351), EL TOSQUIRAIRE (223), CAL TRABUCAIRE (257), TISSEIRE (337), CAL TIXEIRE (341)...

EL MARINER (237), CAL MARMANYER (353), CAL MASOVER (385), LA PEIRERA (241), PELLUSSER (319), CAL PERE FERRER (400), PEROLER (PERE) (246), EL REGUER (231), EL RELLOTGER (262), EL RESCLOSER (75), EL TIMONER (247), CAL TINTORER (349), EL TISANER (258), EL TRAGINER (246)...

Les primeres xifres demostren clarament que el sufix -er és molt més utilitzat que no pas -aire.

Forcadell (1992, 497) constata per Castelló de la Plana un "elevat rendiment, quasi absolut, de les formes acabades en el sufix -ero" que, d'altra banda, no s'ha d'atribuir sistemàticament a una influència castellana, sinó a una voluntat d'afegir un tret distintiu propi als malnoms (Bernat 1992, 446).

 

 

Aquesta part us oferirà tots els detalls de la composició morfològica dels sobrenoms recollits.

Més mapes, més tipologia, més exemples. A llegir dins la tesi.