EPISODIS
EN TISANA (179), "una tisana..." encarregava al cambrer quan volia un "fil", un Ricard i el seu homònim EN TISANA (224), esperava "tisana de rabassons".
PA I AIGUA (28), argüia que "per pagar els obrers que vénen d'Espanya, n'hi ha prou amb pa i aigua".
EN PA I GARRÓ (234), era la sempiternal resposta que se sentia quan se li demanava què havia menjat.
JEAN DE MAL EMBARRAR (254), la seua dona li haviat ficat un roc en el sarró. Quan ell se n'adonà, pensà en veu alta: "això serà de mal embarrar!" (= menjar)
EL REGALAT DE LA TITA BLANCA (186), "me sun regalat" era la seua divisa.
(...)
EL KLUMIRT (177), havia anat a la Legió Estrangera. EL RIFIN (179), al Marroc, EL TONKIN (177), lluità a Indoxina. Un altre féu la Campanya d'Egypte al 1956, i, lògicament , li'n digueren EL PEKIN (37).
EL ZOUAVE (30), havia fet el servei en aquest cos militar a Algèria.(Aquest cos militar creat el 1831 tenia nom i vestit àrabs. Fou dissolt el 1963)
EN TÜRCO (55), participà a la guerra de Crimea (1855).
EL PRUSSIEN (43), havia participat al conflicte del 70, i EL POILU (208), EL TAMBOR (221), havien fet 14-18. EL REI FRANCÈS (262), també participà a la primera guerra mundial i s'hi guanyà aquest sobrenom, però no se sap ben bé com. EL FRANCÈS (44), fou militar en l'exèrcit de França.
L'ALSACE (144), sempre parlava de la guerra del 14.
(...)
COTXA NINS (173), donava naixença només a varons.
L'EMPERUR (55), l'Emperador havia promès sous a l'infant que naixeria el mateix dia que el seu fill. De pas a Cotlliure, va apadrinar un mainatge: aquest que avui es coneix sota el nom d'Emperur.
(...)
EL MONJO (47), s'havia casat amb una monja que havia penjat els hàbits.
EN MENJA COSTELLES (177), se va ofegar, un Divendres Sant, menjant carn.
EL CARDINET (336), va acollir a l'estació, amb un ram de flor, el cardenal que pujava fins a Font Romeu.
EN RAM (221),portava sempre flors a l'església el dia de Sant Sebastià.
(...)
EL MOIXALL (50), en una vetllada de "bienfaisance", havia divertit els espectadors amb una historieta catalana: el Moixall, d' Un Tal.
EN PICASSÓ (183), perseguia amb destral els mainatges que li feien el roc, o sigui, que li trucaven a la porta des de lluny, amb cordill i pedra, per fer-lo sortir i burlar-se d'ell. Una altra víctima d'aquest joc és PIMPOM (207), que sortia i deia "senti pim-pom, i hi ha pas ningús"
EN ROTHSCHILD (264), sorprengué tothom quan pagà el cafeter amb un bitllet de 1000 francs.
SANS MÉDAILLE (34), presentava cavalls a concursos, però sense èxit.
EL SONETA (356), havia instal.lat una campaneta a tall de botzina en la seua carreta.
FISIC
Morenos:
EL COLOM (37), EL COLOM (237), EL COLOM (262), EL CORBEAU (72), EL FANAL (31),LA MORENA (177), EL MORENO (172), EL MORENO (185), EL MORENO (28), EL MORENO (69), EL MORENO (262), ELS MORENOS (336), LA NEGRA (ROSA) (28), LA NEGRA (177), NEGRE (PERE) (36), EL NEGRO (50), EL NEGÜS (221), LA PANNA (31), EN MANUEL DE L'OLLA (141) sa mare tenia la pell negra, LA PEGA (58), NOIR (JEAN LE) (177), LA MORANA (358), EL MAURO (177), EL PAPÚ (177), EN PELL DE COLOBRA (61), EL TÉNÉBREUX (74),
Vermells:
L'ENVINAGRADA (38), EN VINAGRE (61), EN PATANA ROYALE (75), EL PITA ROIG (178), i com el bolet : MATA PARENT (258), i encara com el peix, EL ROGET (31), EL ROGERO (176),
Cabells:
LA BICHE (56), LA BLONDA (177) (= rossa), EL BONIC (51), EL CAP BLANC (246), LA CAP BLANCA (177), LA CAP BLANCA (50), CAL PÈL GRIS (350), CAP ROS (31), CAL CALLOL (318), EN CLENXINETA (67), EL CUA ROS (31), L'ESCAROLA (393), LA FRISA (177), LA FRISADA (323), LA FRISADA (31), EN GOMINÀ (177), LA MAL COFADA (33), EN PLOMA DE PIOC (177), EL PELUT (50), EL PELUT (51), EL ROS (58), EN ROS (262), EL ROSSET (64), EL ROSSET (340), LE ROUQUIN (140), EL ROVILL (221), EN RUBIO (262), LES XAIES (173), EN GRIFON (179) (el gos),
EL CASQUETA (28), s'havia fet un pentinat, raspat però amb una mata de cabells, que donava la impressió que duia una gorra.
Els peluts:
EN LLANUT (50), CAL GORILLE (382), LA PELUDA (56), LA PELUDA (65), EL PELUIXET (44), EL PELUT (56), EL PELUT (37), EL SINGLAR (259)
(...)
CARACTER
Dolents, malfiats, tossuts, autoritaris; i contraris
L'ESTAVINSKY (63), EN PEDREGADA (221), LA MARIETA RELLAMP (246), ELS ASPIRES (177), EL MÉCHANT, (63), LA DOLENTA (MARIE) (258), malfiats i dolents.
LA PANTHÈRE (209), LA PANTHÈRE (246), EN XINXA (209), EN FORMIGA (79),
EN BOIRA (50), es negava a parlar a la gent
L'HOME (222), "ets un mal home", li deia son pare.
EN TIÀ TIRA GATS (230), matava els gats del veinatge.
LA POLINASSA (44), van atribuir un sufix pejoratiu a la Polina perquè era dolenta.
Irònicament, LA SANTA (48).
EL BOSCARÓ (209), poc sociable, com un bosquerol.
EN BATALLA (234), EL BRAC (182), EL BRAC (186), EN MALÍCIA (TIN DE LA) (27), EL MAL CARAT (50), EL MONARD (33), EN MALA CLOSCA (172), CAL MARRÀ (394), EL MARRACO (185), LA MARRANA (LICA) (264), ELS BORRUTS (326) que "feien morros", EL CANARD MUT (209), JAN DE L'OURS (28), EN JAN DE L'OURS (221), L'OURS MARTIN (244), L'ARABE (31), (75), LA POSÓ (182), LA CARABINA (177), LA CATRINOT (230), LA MADAME OLSON (53), LA TONYA (28) "dur com una tonya" /tunye/.
Els nerviosos, que es truquen fàcilment:
EL BUSCALL (209) (=pal, bastó), CAL VISCAROT (385) perquè "viscava", s'enfadava fàcilment, EN VISPILLA (33) (espurna), L'ÉTINCELLE (59), LA PEBRINA (51) (= bitxo), CAL BITXO (356), EL DIMONI (59), (258), EL MISTO (381), EN RABI (257), EN RABIA (267), ELS TRAMPITXOS (326),
CAL GUINELLA (391), "cercava", o sigui: cercava punyetes als altres.
Els tossuts:
LA MARIA TERESA CARBASSA (209), EL MATXO (177), (209), EL MATXET (43), LA TEMA (171), EL TESTUT (146), EL TOSSUT (358)
(...)
PROFESSIONS
Carnissers: CAN PÂTÉ (28), EL XAI (50), L'EUGENI DE LA CARN (55), EL PORCELL (177), EN PORCALLES (51),
EN COCHON (JEAN) (53), venia porcs durant la guerra.
Peixoners: L'ANGUILA (37), L'ARENGADA (58), LA GAMBAROTA (27), CAL CONGRARE (382), EN COQUILLE (177),
Pastissers: EL CANALON (142), CROCANT (49), EN MERINGUE (326),
Ramaders: EL CABRA (221), JOAN DE LES CABRES (140), LA BOC (179), EN CHÈVRE (58), EN JOAN DE LES VAQUES (50), EL XAI (239),
Pagesos : LA COL (MARGARITA DE LA) (176), COL I FLIE (235),
Venedors de cacauets: EN PAPERINES (43), EL CACAUET (144), EL CACAUET (172), EL CACAUET (179), EL CACAUET (28), EL CACAUET (246), EN CACAUET (77), EN CACAUET (140), LA CACAUETA (359), LA CACAUETA (220), EN CACUET (MARTÍ DEL) (64), EL CACUET (178),
La quasi omnipresència d'un marxant de cacauet a cada comarca no ha de sorprendre. Es veu que sortien al moment de les festes majors o qualsevol altra celebració popular.
Corders: EL CORDILL (221), EN FICEL.LA (236), EN FICEL.LA (323), EN FICEL.LA (207),
Cafeters: EN LLIMONETA (56), EN MASAGRAN (72),
Forners: LO PA MOLL (140), PAIN GATEAU (240), EN BANETTE (179)
(...)
DIVERSES ACTIVITATS
Els que pesquen
EL BARB (173), EN BERTOL (234) (= nansa), GIRA VOL (58), EN TORRA PA (264)(tot pescant feia torrar llesques de pa), EN PALLA VERDA (258) (= canya de pescar), EN PANXANE (234), EL TARGAN (169).
1.5.3. Jocs
TRITIS (179), EL BILTO (236), EN CAGA-NE UN (262), EN MENUNA (221), HERBES (142), L'YVES SAINT MARTIN (246).
1.5.4. Els que fan política
EN BALUET (177), EN BLUM (177), EL BURJO (30), GARIBALDI (264), CACHIN (170), EN CACHIN (169), EL CALÇA ROIG (246), EN CAMA ROIG (262), CAN CARLÍ (264), EN CHAUTEMPS (55), EN DESCHANEL (264), EN GAMBETTA (177), L'EMPEREUR (33), EN REPUBLICÀ (63), EL SOCIAL (38), EL SOCIAL (240), ELS RAMOLOS (30), EL CARLÍ (50), ELS CARLINS (177), EN CARLÍS (38), EN CRAVATE ROIG (55), LA PRESSE ROUGE (33), EN TARE (177), LA RUSSIE (61), L'OEIL DE MOSCOU (141), L'ULL DE MOSCOU (34).
1.5.5. Els que fumen
EN BALTO (179) fumava "Baltazar", EN TIJÓ (51) fumava "Voltigeur", EL MASTIQUEUR (55), EN PIPA (JOAN DE LA) (58), EN PIPA (JOAN DE LA) (262), EN PIPA (PERE DE LA) (77), EN PIPA (PERE DE LA) (243), EN PIPA (27), EN PIPA (41), LA PIPA (56), LA PIPA (31), LA PIPALLA (179), EN PIP (66), EN PIPES (234), LA FUMAIRE (246), EN MADUIXA (61), POPEYE (36).
1.5.6. Els que fan música
EN BARITO (177), EL CLAIRON (221), EL FLABIOL (65), ELS GUILLES (324), EL FLUT (55), EL MUSIC (58), EL MUSIC (56), EL MUSIC (62), EN MUSIC (60), MORROS DE FERRO (33), EN JOSEPET DEL VIOLON GROS (147), EN SOLFE (221), EN TOCA LA VALSA (173), EN TROMBONE (178), EN TU (221), EL TURLURUT (326), LA VERRA (183).
1.5.7. Els que dansen
EN PÉLICAN (221), GIGUE (221), SALTA CABRITS (50), EN BOMBOIXA (31), EN FARANDOLA (183), CARA DE BOITE (241), EL SABATER BALLAIRE (177), EN SAMBA (183), EL TIO (224).
1.5.8. Els que xiulen o canten
EN CARDINA (209), ELS CANTAIRES (209), EN CANARI (264), EL CUCUT (264), EL GAFARRÓ (75), EL GENERAL (177), EN MASCOTTE (172), EN MISSER (144), LA MIMI PINSON (41), RIQUITA (246), EN PAVANA (177), PIGALE (60), SON (224), EN TITOT (38) "Titot titot Sant Pere, me'n vaig a la ribera...", EL XIULAIRE (340), EL XIULAIRE (37), EL XIULET (177), EL XIULET (61), LA XIULETA (329).
(...)
DEL SEU NOM
EN BE (178), EN BEF (177), EN SAGE (246), són les apòcopes de Besogne, Beffara i Sageloli. EN NYAC (246), és l'afèresi de Dunyach. EL GAT (44), de Gatounes. EL TIC (171), per Tixador, pronunciat a la francesa: /tik-sa-dor/.
EN COCO (262), amb la repetició de l'última síl.laba de Gratacos, i de la primera de Quintane EN QUINQUIN (209), hom fa uns hipocorístics "presentables".
El sobrenom provoca a vegades un enriquiment sèmic, quan d'un patrònim qualsevol: Rabasse, Ferrer, Puig o Vidal i Tignéres per exemple, i mitjançant un sufix, se'n fan paraules significatives en la nostra llengua:
EL RABASSÓ (50), EL FERRÓ (50), (55) , EL PUTXÓ (384), EN BIDÓ (177), EN TENYÓ (178).
La llista continua amb EL CASSOT (33), EL CASTANYÓ (74), LA CONILLERA (28), EN FICEL.LA (53), per Delcasso, Castanyer i Cugullière, Ficelier.
EL TRIPUT (28), designava el senyor Tripayre.
ESCANYA GATS (28), és una interpretació malintencionada d'Escané. EN XICOLATA (58), és el resultat d'una sufixació maliciosa de l'hipocorístic de Francesc: Xico. En canvi EN XICOLATA (65), prové del NF Xicola.
EL BOLLIT (56), és una adaptació del NF : Aboli. EN CODENA (177), es deia en realitat Cadena.
EN GIRA BRASA (56), actua com a sinònim del NF veritable, ja que vehicula el mateix sentit, expressat de manera diferent. El propietari d'aquest malnom es deia Tornafocs.
(...)
Desenes i desenes d'anècdotes, recollides a prop de la població, totes verídiques (!) i encara vives en la memòria col·lectiva.
Malnominació a Catalunya Nord
estudi sincrònic dels sobrenoms nord-catalans
testimoniatges lingüístics i culturals
Pasqual Tirach