1.3. Caràcter                                 

1.3.1. Els que beuen massa

LA BOMBONETA (209), EN BOUTEILLE (177), EL DOSIL (59), L'EMBUT (30), EL MADUR (28), EL MASTROQUET (175) ('mastroquet'= bar), EN TAVERNA (267), EL SIPHONÉ (28), L'ALAMBIC (28) "l'Alambic és tapat" digueren en el poble, quan es va morir.

EL GAT (33), EL GAT (176), EN MATA GATS (141), FELIX LE CHAT (246), EL CACAUET (209), EL CACAUET (169), EL CACAUETA (61), EL COIXOLÍ (61) perquè és un cuc de la vinya, EN FLUSÓ (MARTINÓ) (231), EN LAMPETA (177), EN PANNADA (221), EL PETROL (50), EL PETROL (31), EN PETROL (61), LA XIRRITA (27), EL XOPINA (377), EN XOPINA (54), LA BORRATXOTA (244), LA BORRATXOTA (73), EN MIGRANYA (53) a conseqüència de la borratxera, EN MANSOIF (GERARD) (53), XIMETIS (38), EN XIRRO (221), XUCA (258),

segons la beguda:

LA MEUSE (56), del nom d'una cervesa,

EN SUZETTE (146), bevia Suze,

EN CREMA VI (50), EN CREMA VI (27), EL BARRAL (209), EL BARRAL (34), L'ESCURA BARRALS (75), EN VINOCHE (63), EN MENJO (264), EN MENJA AIGUARDENT (264).

1.3.2. Els bruts

EL BARBER BRUT (380), EL MARXANT BRUT (246), LA BRUTA (JEANNE) (73), EN BRUTINA (259), LA CHICORÉE (53) negra de brutícies, LA SOLL (177), LA SOLLA (30), CAL SOLLET (343), L'HOMME DES BOIS (177), LA PUT (30),

irònicament: EL BRILLANT (178),

EL CAPELLÀ CODENA (178), que era brut com una codena.

EL BARON (27), EL BAZAR (27), viuen dins una barraca, marginalitzats de la resta del poble,

LA POLLOSA (MARIA) (51), LA POLLOSA (177), LA NAPPE BRUTA (258) les tovalles eren brutes "a se'n pas poguer destacar", LA MARTA FARINOSA (176),

L'ESQUERDILL (63), LA MALA LLUFAIRE (63), EN BOLDUFA (JAN) (176) "en Jan Boldufa, a cada pas una llufa", EN LLUFA (31), EN LLUFA SARRONS (209), EN PETAROTA (31), EL PÉTEUX (28), PETAIRE (ANGELA) (179), EL PIXÓS (230), LES PIXOSES (65), LA CARMELLOSA (258), EL CARMELLUT (221), EN MECA (264), EN MENJA MOCS (56), EN MENJA CARMELL (177), EN LLEPA NARIUS (177).

1.3.4. A prop del sexe

EL PHOTOGRAPHE (221), s'acontentava d'exhibicions.

TOCA TITA (183), se la toca quan parla.

EL CALENT (51), corria darrera de la gent femenina.

EN BRAGUETA (264), EN BARGUETA ALEGRE (41), la devien tenir sovint oberta.

EN FAVA ENCÈS (61), EN TREMPAIRE (JEAN) (53), EN BITA (37) es morien de ganes.

EN SUCETTE (236), feia practicar fel·lacions a les minyones.

EN LLEPA PERILLES (55), EN LLEPA PERILLES (56), EN XUGA FIGUES (50), a cadascú la seva especialitat.

EL GALL (209), EL GALL (254), EL GALL (177), EN GALLÍ (144), EN GALLINA (42), EL TORO COMUNAL (223), EN XINARO (53), tenien una sòlida reputació.

EN SALTA FINESTRES (56), havia d'escapar-se ràpidament.

EL PODRIGALL (214), deixava caure les minyones amb qui festejava.

Les dones:

LA TRUJA (51), LA CONILL D'OR (58), LA CONILL DE BRONZO (58), EL CONILL DE FERRO (56), LA FORADADA (MARIE) (58), EN MIL HOMES (27), LA CHARMEUSE DES PYRÉNÉES (246), LA MOLLANA (144),

LA FLAGEOLE (28), "j'ai les jambes qui flageolent" deia després de cada proesa sexual.

EL PACIENT (37), no deia res, però la seva dona tenia amants.

LA MASCLE (62), no era del tot "conforme", i per prova, no havia tingut mainatges.

1.3.4.1. Els homosexuals

EL MASCLE DELS CANARDS (58), EN DIMOSEL·LA (209), EN DIMOSEL·LA (177), EN DIMOSEL·LA (50), LES DIMOSEL·LES (264), EN MITJA DONA (177), EL POULET (34),

EL CUL PINTAT (27), que fou el càstig infligit a l'immoral personatge.

1.3.5. Els lladres

L'ARPUT (54) (un arpat= un punyat), LA LLUERT (52) "s'enfilava i...", EN RAPINYA (221), EN BONNOT (234) "La Bande à Bonnot" era una famosa colla de lladres que actuaren a principi de segle. EN RAPETOU (79),

EN ROBA GALLINES (56), L'ESCANYA LLOQUES (31), EN ROBA MUSCAT (58), EN ROBA SOCISSOTS (209), EL ROBA CEBES (340), ONZE BIGOSSOS (172), EN CATZA (41), EN TRENCA BARRALLES (50), EN TOMATA (37),

EN POMA (143), era una víctima.

EN MENJA SARRONS (174), dels altres, evidentment.

EL PIRATA (33), pescaire conegut per robar els seus col·legues.

TAPA VANES (326), robava l'aigua per regar.

EN MENJA MEL (246), no esperava pas els apicultors al mercat.

EL GAT (264), a Prats, robar es diu també "ratar".

EL REBELLE (50), persistia a voler estafar els clients, amagant enciams de dolenta qualitat sota unes altres més boniques.

L'ESTAVINSKY (31), estafador, L'INGLÈS (59), "elegant, mes enganyifava la gent".

EL GITANO BLANC (177), EN JANFOTRE (177), valien poc.

1.3.6. Dolents, malfiats, tossuts, autoritaris; i contraris

L'ESTAVINSKY (63), EN PEDREGADA (221), LA MARIETA RELLAMP (246), ELS ASPIRES (177), EL MÉCHANT, (63), LA DOLENTA (MARIE) (258), malfiats i dolents.

LA PANTHÈRE (209), LA PANTHÈRE (246), EN XINXA (209), EN FORMIGA (79),

EN BOIRA (50), es negava a parlar a la gent

L'HOME (222), "ets un mal home", li deia son pare.

EN TIÀ TIRA GATS (230), matava els gats del veinatge.

LA POLINASSA (44), van atribuir un sufix pejoratiu a la Polina perquè era dolenta.

Irònicament, LA SANTA (48).

EL BOSCARÓ (209), poc sociable, com un bosquerol.

EN BATALLA (234), EL BRAC (182), EL BRAC (186), EN MALÍCIA (TIN DE LA) (27), EL MAL CARAT (50), EL MONARD (33), EN MALA CLOSCA (172), CAL MARRÀ (394), EL MARRACO (185), LA MARRANA (LICA) (264), ELS BORRUTS (326) que "feien morros", EL CANARD MUT (209), JAN DE L'OURS (28), EN JAN DE L'OURS (221), L'OURS MARTIN (244), L'ARABE (31), (75), LA POSÓ (182), LA CARABINA (177), LA CATRINOT (230), LA MADAME OLSON (53), LA TONYA (28) "dur com una tonya" /tunye/.

Els nerviosos, que es truquen fàcilment:

EL BUSCALL (209) (=pal, bastó), CAL VISCAROT (385) perquè "viscava", s'enfadava fàcilment, EN VISPILLA (33) (espurna), L'ÉTINCELLE (59), LA PEBRINA (51) (= bitxo), CAL BITXO (356), EL DIMONI (59), (258), EL MISTO (381), EN RABI (257), EN RABIA (267), ELS TRAMPITXOS (326),

CAL GUINELLA (391), "cercava", o sigui: cercava punyetes als altres.

Els tossuts:

LA MARIA TERESA CARBASSA (209), EL MATXO (177), (209), EL MATXET (43), LA TEMA (171), EL TESTUT (146), EL TOSSUT (358),

Els que exercien una autoritat desmesurada:

EL GENERAL (209), LA GENERALA (328), EL BISBE (65), L'HITLER (58), (64), EN DOLFE (64), EN LOUIS XIV (58), EL MAIRE PETIT (50), EL SERGENT MAJOR (177), EL SERGENT PÈTE SEC (243), LA THATCHER (79).

Els bons

EL MANYAC (51), EN NOUNOURS (183), EL XAI (51), EL XAI (177), LA XAIA (71).

1.3.7. Lents i ganduls; contraris

EN CATXASSA (51), EL MOIX (58), EL MOU (179), EL MOIX (358), EN ROUPILLE (58), EN JEPE CA (223), EL PAPILLON (144), EN CHAISE LONGUE (177), EN MATA BURROS (177), EN PETITE VITESSE (267), EN SEMELLE DE PLOMB (183),

EL RÀPID (50), EN TERRE TREMBLE (55), de manera irònica.

EN BUFA (212), "era pesuc i bufava sempre".

Els ganduls ja saben repetir: "de temps en temps la ganarra me pren". En el parlar, la ganduleria revesteix diverses formes: ganarra, mandra, goda...

EN GRANA (56), EN MANDRA (264), LA MANDRA (231), EL COCO (61), EN MATA CIGALES (52),

EN DESMANEGA BANASTES (58), refusava de treballar pretextant que trencaria les banastes.

EN BANASTA (221), aquest gandulàs era tan difícil d'arrossegar com una banasta plena.

LA LUNE (336), feia el transport, però els passatgers havien de carregar i descarregar ells mateixos l'equipatge.

LA GRANYOTA (72), perquè roncava. LA SON (53), dormia.

Per antífrasi, irònicament:

EN VALENT (TITO) (31), CAL VALENT (348), EL VALENT (177),

L'ORUGA (169), un marginal que passava el temps caçant, fumant i bevent.

EL XALAN (224), EL XALAT (77), LA XALERA (30), "se la xalen bé", se la passen bé, tranquil·lament, sense fer gaire cosa.

Els eixerits i nerviosos:

L'ALERTA (29), LA CENT A L'HORA (63), EN CORRE NINOT (221), EL PARDAL (52), L'ESCALIVAT (63), L'ESCALIVAT (356), L'ESCALIVAT (177), L'ESCALIVAT (176), LA PETIM PETAM (63), EN GUILLA (JEPE) (221), LA FURA (29), RABÓS (334) "rusé com una guilla", EN GRILL (177), EL LLAPIN (177), EL LLAPIN (176), EL LLAPIN (142), EL LLAPIN (43), LA LLEBRE (171), EL PERDIGALLET (175), EL REBITS (172), EL RESQUILL (175), EL RESQUILL (75), EL REVEIXÍ (41) (és una formiga), EL TREMPAT (230),

EN MARGASSA (65), era petit però "fotia la revolució a pertot".

EN CARRIL (58), ràpid com el ferrocarril.

EL POUDRO (55), viu com la pólvora de fusell.

I de valents veritable: EN CLOSCA D'ARAM (221), EN FREGA PANNES (176), EL GASCÓ (223), LA VALENTA (321),

EN MATA GELADES (58), treballava, qualssevol que fossin les condicions meteorològiques.

EN CLOSCA (226), fort, tossut i valent.

1.3.8. Xerraires

LA LLORA (63), LA MITRAILLEUSE (31), EN XERRAPETA (262), LES AUCELLES (38), L'AVOCAT DES PAUVRES (246), LA COTORRA (MARIE) (42), LA GARSA (42), EN PIAILLE (177), CAL ROMAGUERA (351), EN XEROL (228) (les 'xerolades' són bertranades),

LA MUDA (177), no callava mai.

LA TINDERELLA (212), tindava com una campaneta.

EL BAVARD (PERE) (58), EL BAVARD (177), LA CROCA (173), LA MENTINA (177), REMINGOLES (334), ELS SEGARRES (222), EL XIXO (209), xerraires i mentiders.

EL VICARI (177), renegava i EN XARMAU (59), exagerava.

1.3.9. Pobres i rics. Avars

1.3.9.1. Els rics

EN CAMES DE PLATA (221), EL DURO (221), EN PESSETA (209), L'AMERICÀ (177), LA SACOCHE (221), EN VIOLET (72) del nom d'un gran propietari rossellonès. "Era més ric que en Violet".

LES COMUNES (177), eren riques però parlaven amb tothom.

EL PODALL (207), volia matar els que li devien sous a cops de podall.

1.3.9.2. Els avars

ELS FARTS (28), EL RAT (209), EL RAT (141), LA RATA (230), EL RATERO (177), EL RATET (240), ELS FORMIGUES (231), EN FORMIGÓ (XIQUET) (231), EL PEDAÇAT (37), L'ARUNYA (224), EN CAGA GRUT (37), EN CAGA LLUÏSES (61), EN CAGA ROSTES (69), EN CAGA ROSTES (72), EN GRAPA (59), EN GRATAPALLES (37), JUIF (36), LA MITJA SARDA (178), LA PATANA (141), EL XIXE (141), CAL CLARET (385), devia el sobrenom a l'escassesa de generositat, belleu comparant-lo a un vi lleuger de color i de gust, com ell n'era de donatius.

1.3.10. Pobres i marginals

EN BOUGIE (50), EN POCA ROBA (173), CESÓ POCA ROBA (230), EL GARÓ (176) "Portava vestits vells i esquinçats". Un garó és un forat. EL SARCIT (182), LES CACARES (60), EN CHARLOT (65), EN MENJA MERLUÇA (221).

1.3.11. Poc eixerits

EN BANASTA (59), LA BARJAU (75), LA PAPA (177), EL PAPAU (43), EL BERNAT (212), BOIG (PAU) (212), LA BOJA (JEANNE) (79), LA PANDORA (177), LA PIOCA (262), EN CABECA (262), EL CAP BOIG (51), EL FALLAT (60), EL FERRÓ (31) (= boig), EN MATA RATES (224) a la nit, s'aixecava i tustava, persuadit de matar rates, EN RATA PENERA (50), EL PIOC (209), LA LLOCA (221), EN CACALINA (221), L'AS DE PIQUES (75), EL BURRO (28), EN MACAQUE (58), LA MOLTONA (177), EN MOSTELA (47), LA POLTOCA (177), EL TIROLL (79) (=beneitó), EL TIROLL (246), EN XOT (POL) (171),

LA RATA PENERA (183), només sortia de nits.

LA LLUNA (234), badava.

EL GABUÀ (55), fou batejat així pel seu amo, donant a entendre que no era gaire fi; però el sentit del mot queda desconegut.

EN JAUME INNOCENT (61),"era de la tarda". EL TIET TONTO (236), era "picat".

1.3.12. Vius i juganers

L'ESQUIROL (177), EL GUILLO (58), GUILLERETS (334), LA GUILLA (37), EN GUINYOL (58), LA FLÊCHE CATALANE (56) Una "flêche" té reputació d'engrescador, LA CABRA (177), LA CABRA SALTAIRE (41), EL CALANDRE (177), LA XOU (71) "Eixerida com un sou...",

EN BANASTA (177), EN RIALLA (77), RIETIS (179), LA VACHE QUI RIT (177), EN PERE RIALLER (246), que sempre reien. SÜBITO (79), que feia riure.

EN PUTA (JACQUES) (262), EN PAU PUTA (258), eren més que maliciosos.

EN VIVO (77), "era un guimbaire"

L'ESQUILAT (177), LA GUILLA (356), CAL GUILLAT (227).

1.3.13. Els curiosos

EL MARGULIN (31)( és un ocell), LA GUILLA (59), s'enforataven a pertot.

EN TASTA SALSES (221), era molt curiós i espiava sempre el que cuinava la gent.

1.3.14 Els creguts

EL CRAC (177), EL MAIRE D'HIX (402), EN MEU (177), EL PINXO (177), EN PINXO (183), EN LA POMPE (144), EN MULONFIS (246), EL PREFET (221), EL PREFET D'ALGER (177), EL PREFET DE NYILS (186), LA SENYORA (234), CA LA SENYORETA (381), EL MARQUIS DE LA XERANDACA (258).

1.3.15. Altres

EN FREDELUC (264), TEMPÉRATURE (36).

EN DITXÓS (262), EN PRINCE (230).

PLACIDE (140).

EN GALLINA (177), EN COLICA (54), eren porucs.

L'ARRENCA CUES (240), L'ORIGINAL (182), LES CARNAVALES (221), originals.

L'ESPERANÇA DIMOSEL·LA (176), EL PAS DE FEMME (38), fadrí magenc.

EN BONBON (173), massa tímid per festejar les minyones, s'acontentava de regalar-los caramels.

L'ELEGANT (74), diuen que treballava la vinya amb ... corbata. L'AMERICANO (59), EN PRINCE (MIQUELÓ) (31), EN PLAY BOY (53), LA MIMI CHIQUE (178), EN FLORETES (326), LA PINTADA (246), anaven sempre ben mudats, amb corbata o cosmètics..

L'EXPERT (328), era molt instruït.

EL LLEPA CULS (177), freqüentava els rics, i EN TOCA MANETES (75), feia maneres.

EL PIN'S (79), no deixa mai el batlle de Ceret, sembla que li és enganxat.

EL MAQUISART (79), se'n deia, però era un "planqué".

L'AGENCE HAVAS (246), EL MIDI LIBRE (42), LA RADIO PORTALADA (177), tot ho sabien.

ELS MIGES (324), indecís, no sabia triar, "sempre a miges".

EL PEPINO (177), individu irònic.

LA MOSTELA (177), perspicaç.

EN NYIGO (176), sempre se queixava.

EN PENIBLE (177), EN XINXA (59), eren molt pesats.

LE PETIT MONSIEUR (177), LA FISCALE (61), EL PINXO (246), PRESUMIT (334), presumien.

Els sobrenoms relacionats amb el caràcter demostren amb força claredat com la comunitat bandeja els que no respecten les regles socials. Les víctimes d'un vici (alcohol, sexe...) o els que no segueixen les normes habituals (bruts, lladres...) van designats amb un malnom. Si bé el nucli assumeix aquells individus (ja que el sistema de malnominació els és comú), la designació els marginalitza. Aquesta constatació no revela cap comportament comunitari original, ans al contrari, és una actitud sistemàtica: s'expulsen els indesitjables cap a la perifèria.

Ara bé, de les nostres classificacions es destaca un altre grup de persones: els excessius. Ens adonem que els caràcters extremats atreuen els malnoms. Els autoritaris, els malfiats, els ganduls o encara els avars i els xerraires no escapen al bateig popular. La comunitat condemna els excessos negatius, les disposicions egocèntriques que la poden perjudicar. Reacció lògica. I paradoxalment, alhora refusa els excessos positius: els eixerits, els massa bons, els rics, els vius porten sobrenoms. La visió del propi grup és força ambígua, contradictòria.

Per explicar la presència dels dos pols (+/-) hem pensat en una hipòtesi basada sobre dicotomies. La societat crea entre els seus components unes relacions antagonistes. Ja hem vist amb el físic com es responien alt/baix, gros/prim, bonic/lleig s'hi afegeixen ara els caràcters: ric/avar, gandul/valent, moix/eixerit.

En certs casos l'antagonisme apareix en els sobrenoms, no sempre respectant els valors esmentats, però sí les dicotomies: gat/rata, ficel·la/barral...

Són aquests els fonaments de l'estructura mental de la comunitat respecte a ella mateixa? Hem de seguir analitzant les classificacions per mor de completar aqueix esquema i si cal, orientar-lo millor.

                                                                següent