1.4. Professions                                                    

1.4.1. Oficis

L'AIGUADERA (334), L'ARREGUER (177), EN JAN DE L'ARRENDADOR (177), L'ARTIGAIRE (227), L'ARTILLUR (231), L'ARTILLUR (325), L'ARTILLURT (221), ELS AVIATEURS (177), EL BANASTAIRE (246), ELS BANYERS (356), CAL BARBER (393), EL BARBERITO (396), CAL BARRINAIRE (385), EL BASTER (262), EL BATLLOT (327), EL BOLANGER DE LA GLORI (50), EL BOLANGEROT (79), EL BOQUER (179), LO BOURREUR (140), LA BUGADERA (MARGO) (56), EL BURRALLER (37), EL BURRELLER (402), EL BURRELLER (177),

EL CABO (246), CAL CABRER (385), LA CABRERA (37), EL CACAUERO (43), EL CADIR (50), EN CADIRAIRE (MET) (262), EL CADIRET (232), CAL CAFETISTA (359), LA CAMPANERA (MARIA) (56), CAL CANTONNIER (402), CAL CANTONNIER (340), LA CAPITAINE (234), LA CAPITAINE (322), LA CAPORALE (234), EL CARBONER (QUIM EL) (58), EL CARBONER (243B), EN CARDAIRE (MET) (262), EL CARDET (212), EL CARNERO (30), EL CARNISSER (356), EL CHEF (240), EL CISTELLAIRE (246), EL CORDER (191), CA LA COSIDORA (385), EL CULLERAIRE (260),

EN DESPENJA CARNAVALS (246), LA DIDA (50), LA DIDOTA (262), EL DOCTOR (394),

L'EMPELTAIRE (55), L'EMPELTAIRE (76), EN DENIS L'ESCLOPER (323), LA MARIA DE L'ESCLOPER (63), ESCLOPER (262), L'ESCLOPER (319), LA ESCLOPERA (FINA) (246), L'ESPARDENYER (338), L'ESPARDENYER (173), L'ESPARDENYERA (234), L'ESQUILAIRE (JEAN) (28), L'ESTAMAIRE (56), L'ESTANYAIRE (338), CA L'ESTANYET (398),

CAL FANGUET (384), EL FAURE (178), EL FAVERO (38), LA FEMME SERPENT (246), LA FERRER (MARIETA) (262), CAL FERRER (247), CAL FERRER (385), CAL FERRER (352), EL FERRER (231), EL FERRER (140), CAL FERRERA (351), EL FISCAL (240), LES FISCALES (44), EL FLEQUER (54), EL FLEQUER (65) "el "Flequer"... li deien "el Flequer"... sé pas per què... era bolanger." comentava la nostra informadora., EL FORRO (221), LA FOUILLEUSE (79) (duanera), EL FUETAIRE (221), CAL FUSTER (385), EL FUSTER (356),

EL GABELÓ (224) era duaner, EN GARDI (63) guardava les vaques, EN GENDARME (POPON) (69), LA GITA BIDONS (56),

L'HOME DEL CA (62) pellerot, drapaire, ELS HORTOLANS (329), EN POPON DE L'HOSTAL (241), CA L'HOSTE (388), ELS JOGLARS (327),

EN LLAURA (55), EL LLAURAIRE (50), LLEVADORA (ROSINA) (50), LA LLEVADORA (385), LA LLEVADORA (231), EN LLINYASSAIRE (241) (= que empra llinyol, baster doncs.)

EL MAQUINYON (344), EL MARIN (50), EL MARIN (174), CAL MARIT EMPALLAIRE (349), CAL MARMANYER (353) Venedor ambulant de llegums. A la Guingueta d'Hix els marmanyers tenien la reputació de saber-ho tot dels altres: "marmanyeres i bugaderes". , EL MARXANT DE L'OLI (224), CAL MASOVER (385), CAL MASOVER (357), EN MATA BOUS (179), EN MATA PORCS (178), EN MATA VAQUES (258), EL MATALASSAIRE (344), LA MERLINGOTAIRE (234), EL MESTRE (230), EL MESURAIRE (30), EL MITRON (177), EL MITRON (28), CAL MOLINER (348), CAL MOLINER (359), CAL MOLINER (385), CAL MOLINER (352), CAL MOLINER (331), CAL MOLINER (357), EL MOLINER (231), EL MOLINER (319), LA MOLINERA (246), EL MOSSÈNYER (50),

L'OFFICIER (230), LA PARAPLUJAIRE (MARIA) (185), EL PASTOR (262), EL PASTORELL (321), EL PASTORELL (75), EN PASTRE (MIQUEL) (72), EL PATOTER (178), EL PAVAIRE (55), EL PDG (236), EL PÉDAGOGUE (236), EN PEGA (241), EL PEGOT (31), EL PEGOT (42), EL PEGOT (43), EL PEGOT (245), EN PEGOT (186), CAL PEIRER (385), EN PELA BRUCS (262), LA PELLEROTAIRE (349), EL PELLOTAIRE (221), PEROLER (PERE) (246), EL PEROLER (50), EL PEROLER (183), EL PEROLER (37), EL PEROLER (49), EL PEROLER (264), EL PEROLER PITIT (27), EN PEROLERA (258), PESCAIRE (ROCH) (33), CAL PESCAIRE (385), EL PICAPEDRER (262), EL PINTRE (262), EL PORQUETER (318),

EL RABASSAIRE (246), EL RAJOLER (262), EN RAMONET (237) (= mossènyer), EL RASAIRE (318), REFATXAIRE (338), CAL REGATER (380), EL RELLOTGER (262), EL RESCLOSER (75), CAL RODER (381), CAL RODER (398), ROSQUILLAIRE (246), LA ROSQUILLETA (246),

EN SABATER (GUILLAUME) (262), CAL SABATER (385), EL SABATER (338), LA SABATER (50), CAL SABATOT (350), EL SANAIRE (356), EL SANAIRE (262), CAL SARGAIRE (351) (de la sarga se'n fa cistells), EL SARRIER (178), CAL SASTRE (348), CAL SASTRE (351), CAL SASTRE (385), CAL SASTRE (381), CAL SASTRE (357), EL SASTRE (221), CAL SERRAIRE (351),

CAL TALPAIRE (393), EL TANO (224) Tenia una blanqueria "a Espanya"., CAL TARGAIRE (351) "feia targues, fabricava collars de vaca"., EL TARO (177) per enterramorts, EL TARO (60) feia bótes, EL TAUPERO (176), TEIXIDOR (325), LA TEULERA (220), EL TEULIS (177), EL TIXADOR (335), EL TIXADOR (344), EL TRAGINER (246), ELS TRIPERS (141), EN TRIPETA (246),

EL VAILLANT COUTURIER (63), EL VAILLANT VOITURIER (63), EN VELLANAIRE (MET) (262), EN VETA I FIL (56), EN VETA I FILS (58), LA VETA I FILS (59), LA VETLLAIRE (55), LO VOLUNTARI DE BELLICROSA (212),

LA XARIMININA (177), EL XECLAIRE (259), EL XOFERO (177).

 

1.4.2. Perífrasi

DOBAR HI SABATES (50), EN PLANTA PUNTES (178), per dos sabaters; el segon oficiava durant la guerra i feia sabates amb el material que trobava i... moltes puntes.

EN DEGAGÉ (240), EN BUFA COGOT (74), per un perruquer.

EN BOTA BOUS (PATLLARI) (262), per l'escorxador

ESQUILA BURROS (56), maquinyó.

L'AMIRAL DE LA FLOTTE (246), treballava al Servei de l'aigua.

EN DOUCHE À L'OEIL (246), treballava als banys i dutxes públics.

CAN MAI TANQUIS (246), posseïa un alberg.

EL TAPA FORATS (27), era peroler.

EN TOCA TETES (179), "molsia les vaques".

EN TUDA CANDELES (173), es cuidava de l'església.

1.4.3. Segons el producte venut, conreat o criat

Carnissers: CAN PÂTÉ (28), EL XAI (50), L'EUGENI DE LA CARN (55), EL PORCELL (177), EN PORCALLES (51),

EN COCHON (JEAN) (53), venia porcs durant la guerra.

Peixoners: L'ANGUILA (37), L'ARENGADA (58), LA GAMBAROTA (27), CAL CONGRARE (382), EN COQUILLE (177),

Pastissers: EL CANALON (142), CROCANT (49), EN MERINGUE (326),

Ramaders: EL CABRA (221), JOAN DE LES CABRES (140), LA BOC (179), EN CHÈVRE (58), EN JOAN DE LES VAQUES (50), EL XAI (239),

Pagesos : LA COL (MARGARITA DE LA) (176), COL I FLIE (235),

Venedors de cacauets: EN PAPERINES (43), EL CACAUET (144), EL CACAUET (172), EL CACAUET (179), EL CACAUET (28), EL CACAUET (246), EN CACAUET (77), EN CACAUET (140), LA CACAUETA (359), LA CACAUETA (220), EN CACUET (MARTÍ DEL) (64), EL CACUET (178),

La quasi omnipresència d'un marxant de cacauet a cada comarca no ha de sorprendre. Es veu que sortien al moment de les festes majors o qualsevol altra celebració popular.

Corders: EL CORDILL (221), EN FICEL·LA (236), EN FICEL·LA (323), EN FICEL·LA (207),

Cafeters: EN LLIMONETA (56), EN MASAGRAN (72),

Forners: LO PA MOLL (140), PAIN GATEAU (240), EN BANETTE (179),

Carters: CAL COURRIER (349), CAL COURRIER (331),

Negociants, venedors de vi: CHOPINE (36), EL BARRICOT (53), LA NANNA DEL VI (258),

Teulers: EN PAU VIOLA (336) una viola és una rajola que s'està secant al sol, EN TORRA PEIRES (241),

Altres: EN CAMOMILLE (262), LA CARXOFA PRECIOSA (63), EL CASTANYÓ (140), LA CHAISE LONGUE (221), LA CHAISE (221), JANA DELS OUS (50), LA PASTILLA (NENE) (336), EN PASTILLA (31), EN TRUMFES (31), EN VITRALL (221), LA LLAPINA BLANCA (55), LA LLAPINA ESTELADA (55), LA LLAPINA NEGRA (55), LA LLAPINA ROSSA (55), Totes quatre venedores de conills... però hi ha qui veu una motivació sexual. LA MARCEL·LA DE LA LLET (183), EN MADUIXA (326), EN MONJA FINA (183), LA LISA DE L'OLI (64), LA MARIETA DE L'OLI (65), EN ZIDRO DE L'OLI (183), EL PATANET (61), LA PEBROTA (177), EN PELL DE LLAPIN (177), EN GALDRICH DE LES PELLS (220), EN PERCALE (172), LA CAROLINE PISTACHE FINE (258), EN PORCELAINE (179), LA ROSA DEL PORTRET (61) el seu home era fotògraf, EN SABATA (141), EN TOURE PEAUX (246), EN XICOLATA (41),

1.4.5. Segons la marca del producte

1.4.5.1.Merceria: EN COMÊTE (209), fil de cotó.

1.4.5.2. KAIFÀ (336), EL KAIFÀ (239), EL KAIFÀ (62), EL KAIFÀ (246), era una marca de cafè que ornava sovint les botigues de queviures o les tartanes dels ambulants. La dispersió i la freqüència del sobrenom incita a pensar en un ambulant prou cridaner com per fer-se remarcar sovint.

EN ROQUEFORT (241), EN ROQUEFORT (246), venia formatge i tot gènere de queviures.

LA VACHE QUI RIT (172), era lletera.

EN XOLA (177), treballava a la gasolinera Shell.

 

1.4.5. Segons el nom del lloc de treball

EL BABETA (MICHEL DE LA) (140), EN BUVETTE (47), EL MASTROQUET (328), per un bar.

EN DÉPÊCHE (209), del nom del periòdic.

EN CREANGE (172), creador de vestits.

EL FILL DE L'INNOVACIÓ (50), merceria a Elna.

CAN GUETES (258), carnisseria.

EN TOUT VA BIEN (179), era el nom de la cantina on treballava.

PASCOLS (334), dels pasquers on portava el seu ramat.

LA SARAU (ROSA DEL) (33), es cuidava de la sala de festes.

LA FORGE (145), FORN (MARIA DEL ) (393), L' ANNA DELS DOCKS (65), EN JAN DE LA BANCA (258), EN JOAN DE LA FARDA (232) farda = abocador, METRO (MOISE) (65), EL METRO (61), EL NIN DE LA COOPE (241) "Les Coop" era una cadena de botigues de queviures., EN MICHEL DE LA PLAÇA (64), EN LOUIS DE LA RUCHE (146), POL DE LA RUCHE (36).

Sense font fotogràfica ni tampoc toponímica, aquesta il·lustració de La Ruche du Midi

 

1.4.6. Segons un objecte utilitzat o residual

BOLILLA (141), (181) (= encenalls),  EN BOLILLA (221), (323), (177), (143), EN BOLILLA (171), (176), (183), EN BOLILLA (241), (41), (45), (48), LA BORRILLA (146), EN GARLOPA (221) (ribot llarg), s'usen per designar els fusters. EN FUMA MESURA (74), era un fuster que solia notar les mides sobre el paper de cigarret.... i se les fumava.

EN CLIQUETÓ (231), era pastor, EN DOUILLE (JAN) (55), era electricista, L'ENCLUJA (31), EN QUINYOLA (234) (=peça de ferro per esclar la llenya), EN TINYOLA (241), EN FERRO VELL (221), eren ferrers, L'ESQUELLA (50), venia pels carrers i s'anunciava amb una campaneta, EL PALET (55), EN PALETA (234), eren peirers, EN PALLETA (323), era cadiraire.

EN PASTA (54), EN PASTARADA (55), eren forners, EN PESSETA (262), EN CENTIME (64), EL CALAIX (179), eren comerçants, EL RASTELLET (50), treballava l'hort, EN TOLE (33), era peroler. FERRIOL DE LA MAÇA (61), EN NINYOLA (69), fabricaven sabates (ninyola: pega del fil del sabater o del baster)

ABELLA (JACQUES DE L') (183), EN MENJA MEL (178), venien mel.

LA CASSEROLA (356), s'havia casat amb un cuiner.

LA DIDALA (176), cosia. LA DOGA (185), era boter.

L'AST (143), feia torrar, EN BALANCE (48), LA ROMANETA (177), tenien una botiga de queviures, eren "épicier". LA BUDELLA (37), feia botifarres.

EN PAU DEL BURRO (258), manava una empresa de ...transport.

EN PESSETA (264), era "placier des dames de France", o sigui feia les compres per la gent del poble als grans magatzems "Dames de France". Recollia els diners, a vegades feia crèdit.

ESCOPETA (JAN DE L') (48), EL KEPI (44), LA LOI (27), LA LOI (144), guardaterres.

JOSEP DELS FEMS (35), escombriaire del servei municipal d'abans la guerra, es cuidava de treure les brutícies i les escombraries.

LA LLIMA (177), EN SOUPAPE (79), designaven el mecànic.

LES MANS D'OR (56), EN TOCA MANETES (56), dos sobrenoms per un estibador, un dòquer del port que era orgullós de les mans que li donaven feina.

LA LISA DEL MESURET (144), venia llet però "la batejava", hi afegia aigua.

EL RUSCLA (249) (=escorça del suro) , treballava el siuro.

EL ZINGO (246), era lampista.

1.4.7. Ironia

EN CAGA CREMA (262), EN PIXA PAPERINA (27), pastissers

EN CAGA NAVAGES (41), perruquer

EN CAGA PEGA (31), sabater

EN CREMA FERRO (56), ferrer

PIXA BÓTES (27), boter.

EN SERRA CROSTONS (43), flequer.

EN CREMA LLAPINS (177), tenia un alberg.

CHEVAL FUMANT (53), era una imatge per descriure el tractor d'aquest pagès.

EN COCHENILLE (183), el nom d'aquest paràsit devastador de les plantes designava un home encarregat per l'ajuntament de cuidar els espais verts. Suposem amb quins resultats !

EN COURT CIRCUIT (79), per un electricista.

EN MASTEGA PANYS (209), serraller.

EN SANGRA COLLS (221), era metge !

NEGA SALSA (326), cuiner.

LA REBENTA DAVANTALS (209), EN TRENCA DAVANTALS (209), dos sobrenoms per una mateixa bugadera?

LE SHERIF (183), policia.

EN TAPA AIGUERES (221), EN TRENCA RAJOLES (172), eren dolents peirers.

EL TRINCA ESPARDENYES (337), era un capatàs que sempre vigilava, corrint a dreta i esquerra, "com un gos llebrer". Se'n fotia les sabates.

1.4.8. Segons els que diuen

EN MIRA QUATRE (48), "un quart, i un poc més" deia aquest carnisser.

EN N'HI HA PAS (38), era el pregoner del poble.

OUI RENFONÇURE (54), donava sempre com a resposta aquest borreller.

EN BUFA (54), ordenava aquest ferrer al seu vailet encarregat de ventar la farga.

C'EST TOUT? (65), demanava aquest "epicier" als seus clients.

EN RAMASSEZ (209), "Ramassez papiers, chiffons", cridava el pellerotaire.

EL REPICO (177), era un ferrer que picava sempre dos cops l'encluja.

EN FORA PALLA (176), ja tothom sabia que quan batia la civada exclamaria: "fora, palla!".

1.4.9. Altres

L'AMULET XIU XIU (246), del soroll que feia la màquina de tallar el taps de suro.

BARRABAN PIMPAM ROBA FIGUES (258), on Roba Figues recorda les inicials RF (República Francesa) que portava en el seu quepis de guàrdia.

LA COLONIALE (56), era soldat.

FONOLL (56), esquilava els burros.

LA RURT (175), es refereix a la regió francesa productora de carbó: aquest home era ferrer i solia ser cobert de carbó.

EN CUL DE LLANES (221), la seua dona era matalassaire.

L'ESTALVI (75), era una botiga de queviures "que ho venia tot a barato".

EL GORP (141), EL GORP (186), apel·lació clàssica per un capellà.

EL PIGRE (50), ocell negre per simbolitzar un gendarme. Fins i tot li havien tret una cançó per esquidessar-lo: "No sun ni pigre ni garsa ni gorp, sun en Pierre Tixador".

EN JULES LLUM (177), passava de casa en casa amb la capelleta de Força Real, ermita que domina el poble.

EL CATALÀ (31), EL RÀVEC (173), EL LLUMETAIRE (31), ELS LLUMETAIRES (179), feien contraband de mistos. EL LLAPIN (221), també era un estraperlista i escapava sempre a la policia, de tan ràpid que era. I si no tenia més remei, "sodrillava totes les allumetes".

EL VITRI (318), per veterinari.

EN MACHINE (224), treballava en els ferrocarrils francesos, i com un bon agent de la SNCF, cada dia, puntualment, "traucava sus la plaça".

MAX (140), el venedor de ferro vell, segons el personatge ben conegut: "Max le Ferrailleur".

EN SURCOUF (56), era mariner.

EN PANDORE (323), per un gendarme.

EN PETIO (53), per un estudiant que abandonà els seus estudis de farmàcia. El sobrenom fa referència a "l'affaire Petio" protagonitzada per un metge.

EN PÉLERINE (41), portava el vestit oficial de la seva professió: era carter.

LA REBELLE DE CINC SOUS (144), venia hortalissa.

EL RECOQUILL (215), designava un gros propietari: li calia herba (un recoquill és un feix d'herba) per al seu cavall.

EN TRAVESSA (77), era pastor i coneixia totes les travesses.

Si bé a priori, podia semblar una temàtica homogènia, la representació de l'activitat laboral a través dels malnoms es revela rica, més que res gràcies als recursos que al·ludeixen a l'ofici.

Els sobrenoms relatius a les professions es reparteixen en tres categories.

Per la major part, són designats directament pel nom de l'ofici. Per consegüent, l'herència del malnom provoca una discordància entre la professió real de la persona (per exemple un funcionari, fill d'un ferrer) i el sobrenom (el Ferrer, o el Ferró).

Amb un poc d'habilitat, a vegades amb molta finesa, la feina apareix dissimulada sota el nom d'un objecte relatiu al mester. Metonímia, metàfores o sinècdoques són recursos freqüents, com ara En Bolilla per a designar el fuster. Deu ser l'exemple més representatiu i generalitzat a tota Catalunya Nord.

Finalment, alguns escassos malnoms provenen de l'ofici del motejat però se'l designa amb paraules aparentment sense relació directa: el Repico, Barraban Pimpam Roba Figues...

                                                                              següent