1.6. Procedència                       

1.6.1. De Catalunya Nord

LA MARIA D'ALBERA (64), L' ANXOVA (61) venia de Cotlliure, L' ARAGÓ (29) originari d'Estagell, L'ANNA BAIXANENCA (71), EN JAN DEL BARCARÉS (146), EN BARRACA (241), LA BELLESTANA (146), EL CAMELENC (176), LES CAMELES (44), ELS CANAVELLATS (328), CANET (JAN DE) (182), EL CANOART (174), LA CAPCINESA (65), EN CARGUTÀ (234), LA CATLLANA (MARIE) (183), EL CATZINER (318), EN CAUDIS (55), EL CERDÀ (179), EL CERDÀ (240), CONAT (JAN DE) (182), EN DEVESÓ (69), L'ESCARONAT (191), EN FARGASSA (262), EN FAVAT (258), LA FERRIOLA (241), LA GORRANA (325), L'ANNA D' ILLA (326), LA LOUISE DE LES ILLES (246), EN MANERIS (177), EN MATAMALA (143), EN MATASÓ (177), EN MATONES (43), EN MATONES (45), LA MENTET (MARIA DE) (326), EN PERE DEL MOLINÀS (258), LA MONTNERENCA (177), EL MOSSETAIRE (234), EL NYARO (44) (= d'Alenyà), ÒPOL (JAN D') (182), EN PESSETA (80), LA PIANENCA (41), EL PIANO (37), ELS POUSSINS (67), PRATS (JEANNE DE) (183), EL PRINCE D'ORELLÀ (325), EN PRUNE (142) oriünd de Prunyans, CAL QUEROLA (342), RIGARDÀ (TERESA) (146), ELS RILLES (176), LA RILLES (179), EL ROCATÍ (53), EL SANSANENC (336), LA RAYMONDE DEL SIURE (80), EN TALTEHULL (324), EN TAMBOUR (234), ELS TORONELLA (80), EL TORRELLÀ (47), EL TORRELLÀ (52), EL TORRELLÀ (54), LA TORRELLANA (141), EL TRELLÍS (325).

1.6.2 Altres catalans

L' ANDORRÀ (65), LA CARME DE L'ARRÒS (53) venia de València, EN JOAN DELS DUROS (52)comptava en duros, quan aquí ja se comptava en francs, LA FRANCISCA DE LLANÇÀ (59), EL MALLORQUÍ (62), OLOT (JOAN D') (62), LA PALAMOSA (38), LA PERELAUCA (241), EN PUSQUI (45) el seu subjuntiu de 'poder' l'havia fet remarcar, EN REUS (183), EN JEPE DE LA SELVA (246), EL SENCELONI (336), EL TANTO (61), EN TAPIS (PEP DE) (75), EN TIREU-LA (183)("giteu-la" hagués dit un rossellonès, tot accentuant el pronom), TORTOSA (JOAN DE) (35), LA VALENCIANA (246).

1.6.3. Estat francès

16.3.1 Occitans

LA BESUNA (146), EN BRESES (238), EN CONE (178), EL GAVATX (233), EL GAVATX (324), EL GAVATX (178), EL GAVATX (69), EL GAVATX (249), EN JAN DE LA GAVATXA (179), ELS GAVATXOS (183), EL GOJEAT (59), EN JOAN DEL LOT (183), EN XUPARÀ PA (30).

1.6.3.2 Altres

EL CÔTE D'OR (344), EL BRETON (178), EL MAIRE DE STRASBOURG (246), LA MENTONAISE (179), LA NANCY (72), LA PERIGONA (321), LE TUEUR DE GEAIS (222).

1.6.4. Reialme d'Espanya

L' ARAGONÈS (59), EL CRACO (63) (= "espanyol"), ELS CRACOS (329), LA CRACOS (246), EL CUNYAU (243) (=andalús), EN JOAN L'ESPAGNOL (185), JEPE DE L'ESPANYOL (179), EN MANGARINO (54), EN MATA CAPELLANS (54), EL PERRO (53), EN PINYOL (62), EN SUSTO (48).

1.6.5. Diverses procedències

1.6.5.1. Gitanos: EN FALET (37), LA NOIA (246).

1.6.5.2. Àfrica: LA LICA AFRICANA (177), EN BEN BARREC (41), LA BLIDA (246), EN MAURA (246).

1.6.5.3. Jueu: EL PIXA DE GARRELL (28).

1.6.5.4. Italià: EN JOAN DE L'ITALIÀ (183).

1.6.5.5. Turc: TURC (36).

i PERE EL CAPELLÀ (79), que pervenia del mateix poble que el capellà.

Si bé són nombroses les referències toponímiques relatives als països estrangers, també, i amb molta més freqüència, s'esmenten les procedències nord-catalanes. La deducció s'imposa d'ella sola: la comunitat (el vilatge) es considera molt homogènia i qualsevol aportació (estrangera o forastera) trenca la unitat. I no es tracta del conjunt administratiu municipal, sinó del nucli geogràfic, ja que fins i tot la mera ubicació extra muros (per exemple un mas o un veïnat) desencadena la malnominació.

                                                              següent