1.2. Físic                                                

1.2.1 Corpulència

1.2.1.1. Forts i grossos

L'ARMOIRE À GLACE (63), EN BABU (56), EN BALDUFA (55), LA BARRALA (53), EL BESTIAR (173), EL BOU (214), BISBE (394), CARDENAL (394), LA CATLLEVA (186), LA BOMBA (31), LA BOMBA (173), LA BOMBETA (31), EN BOMBONE (186), EN BOTIFARRA (246), EL CARRAT (221), EL CRIC (209), MAMAN COULEUVRE (53), RAFEL EL DIMONI (231), EL DIMONI (224), EL DURT (224), L'ESTIU (336), EL FART (171), EL FART (72), EL GALL (56), LE GRAND (177), NOE LE GRAND (31), EN JULIANA (56), CA L'HERCULE (398), L'HERCULE (221), L'HERCULE (177), EL MALABAR (55), EN MATA BOUS (55), EN MATES (51), EN MAYENNE (246),(fa referència al Duc de Mayenne, coengut com a gros),  EN M'ESTOFI (60), era voluminós i panteixava, EL MIL HOMES (55), EN MIL HOMES (338), LA NYONYA (38), EN PAPILLON (56), EN PAPILLON (63), EN PANXA (JEPE D'EN) (144), EN PANXA (221), EL PETIT MENUT (27), EN POTO (246), ROBIN TROPP (209), EL ROBUST (31), EL RODÓ (31), LA LLUNA (53), LA GROSSA (ROSA) (212), LA PETITA (ROSA) (212), EL TANK (246), EN TONANTES (27), TOUTOUNE (140), EN TRENCA HOMES (231), EN TRENCA MAIXES (31), LA SACA DE TRUMFES (396), EN TEIXÓ (53), LA TINA (28), LA TORRE (177), EL TREMBLANT (232), EN XAPA ROQUES (186), EN XAPARRE (65), LA XAPARRE (173),

1.2.1.2. Petits, menuts.

LA BOLA (177), EN BOTERIN (144), LA CABRA (323), CACAUET (38), LA CADIRA BAIXA (177), LA CADIRA BAIXA (209), EL CAGALLÓ (176), EN CAGANIU (221), EN CANNAN (179), EN CATALANOT (176), EN CIGALA (246), EL CIURÓ (77) (= cigró), CAL CÓP (349) (= banya per a desar la pedra d'esmolar), L'EMPELT (173), L'ESCORÇÓ D'EN NAP (58), LA FOTJA (28) era petita i vestida de negre, talment que feia pensar en aquest ocell, EN FORMIGUES (41), EN FORMIGA (246), EN GAMBETES (58), EL GRILL (190), EN J3 (264) (= targeta de racionament durant la guerra),  EN LLAPÍ (51), EL MEGOT (177), LA MENUNA (55), LA MENUT (MARIA) (55), EL MENUT (56), EL MENUT (177), EL MENUT (50), EL MENUT (31), EL MENUT (51), LA MENUDA PITITA (65), EN OI MENÜ (176), EL MESTRE PETIT (241), EL MESURET (41), (43) (de la llet),  EL METRE (175), EN MITJA RECOLTA (63), EL MOSQUIT (61), LA NANALL (234), EL NANE (190), EL NANO (243B), EL NANO (34), EN NAP (GUSTE) (258), EL NAP (221), EN NENETE (186), EL NIN PITIT (177), EL NINET (228), ORUGA (JANET) (222), EL PARDALET (212), EL PARDALET (177), EL PARDALET (176), EN PALLAGOSTÍ (177), EL PEIRER PETIT (56), EN PETIT (JAN) (262), EN PETIT (JAN) (264), EL PETIT (31), PETIT BOUT (28), EL PETIT RAT (79), CAL PETITET (394), EL PETITET (50), LA PETITÓ (77), EN PANXANE (221), LA PIPIU (MARIE) (56), LA PIPIUS (MARIA) (262), EN PATOTES (144), EN PISTACHE (179), EL PITXO (174), EN PISTIL (246), CAL PUÇA (393), LA PUÇA (234), EN PUCE (142), EN QUATRE PAMS (212), EN QUILO (170), EN RABASSETA (177), EN RABASSOT (61), EL RABASSUT (246), CAL RAGOT (261), EL RAGOT (177), (182), EN RASE MOTTES (240), EL RAT (178), EL RATINYOL (176), EL RETALL (31), EN SABINÓ (258), EL TAP (177), EL TARGAN (170) petit i ventrut com el peix, EN TARZAN (79) irònicament, EN PONET TE FONES (177), LA TIC TIC (MARIA) (177), EL TIT (177),(51), (41), LA TITERA (177), LA TITOTA (177), EL TITU (177), TRES PAMS (258), EN TRES PAMS (183), EN TRES PAMS (260), EL TUTOI (177), EN XINELA (240) deformació de 'coccinelle', la margarideta, EN VELLANETA (77), LA XICA (246), EL XICOT (176), CAN XIQUET (264), EL XIQUETÓ (177).

1.2.1.3 Prims i llargs

Prims

L'AGULLA DE SARCIR (28), L'ARENGADA (326), L'ARENGADA (75), EN DIMOSEL·LA (64), EN FICEL·LA (234), EN FICEL·LA (176), EN FICEL·LA (264), LA FICEL·LA (28), LA POINTE (27), EN PRIM (XEL) (264), L'ESPÀRREC (177), L'HIVERN (336), EN MAGRE (175), LA MAGRETA (246), EL SEC (41), LA GAUNYA (30), EN LLUMETA (321), EN PALILLO (183), EL PICOT (177), EN TRAMUNTANA (241) que "un cop de bufet (=manxa) l'hagués fet caure" , EN XIRINGA (258),

Llargs

EN DE GAULLE (236), EN DE GAULLE (31), EN DE GAULLE (174), EN DE GAULLE (183), EN DE GAULLE (264), LE DOUBLE METRE (345), L'ESCALA DOBLE (30), EN LLARG (JEP) (264), EN LLARG (JEPE) (182), EN LLARG (JOAN) (258), EN LLARG (PERE) (224), LA LLARGA (MARIE DE LA) (144), EL LLARGOT (144), EN LLARGOS (50), EN LLARGOS (47), EN PEU DE GALL (63), EN PRIM LLARG (264), EN QUILOMETRE (77), EN SOCISSA (262), EN GUIMBES (59), EL PEIRER LLARG (241), PICA FIGUES (230), EL TERRENY COMUNAL (177),

1.2.2. El color de la pell

Morenos:

EL COLOM (37), EL COLOM (237), EL COLOM (262), EL CORBEAU (72), EL FANAL (31),LA MORENA (177), EL MORENO (172), EL MORENO (185), EL MORENO (28), EL MORENO (69), EL MORENO (262), ELS MORENOS (336), LA NEGRA (ROSA) (28), LA NEGRA (177), NEGRE (PERE) (36), EL NEGRO (50), EL NEGÜS (221), LA PANNA (31), EN MANUEL DE L'OLLA (141) sa mare tenia la pell negra, LA PEGA (58), NOIR (JEAN LE) (177), LA MORANA (358), EL MAURO (177), EL PAPÚ (177), EN PELL DE COLOBRA (61), EL TÉNÉBREUX (74),

Vermells:

L'ENVINAGRADA (38), EN VINAGRE (61), EN PATANA ROYALE (75), EL PITA ROIG (178), i com el bolet : MATA PARENT (258), i encara com el peix, EL ROGET (31), EL ROGERO (176),

1.2.3. Cabells i pèls

Cabells:

LA BICHE (56), LA BLONDA (177) (= rossa), EL BONIC (51), EL CAP BLANC (246), LA CAP BLANCA (177), LA CAP BLANCA (50), CAL PÈL GRIS (350), CAP ROS (31), CAL CALLOL (318), EN CLENXINETA (67), EL CUA ROS (31), L'ESCAROLA (393), LA FRISA (177), LA FRISADA (323), LA FRISADA (31), EN GOMINÀ (177), LA MAL COFADA (33), EN PLOMA DE PIOC (177), EL PELUT (50), EL PELUT (51), EL ROS (58), EN ROS (262), EL ROSSET (64), EL ROSSET (340), LE ROUQUIN (140), EL ROVILL (221), EN RUBIO (262), LES XAIES (173), EN GRIFON (179) (el gos),

EL CASQUETA (28), s'havia fet un pentinat, raspat però amb una mata de cabells, que donava la impressió que duia una gorra.

Els peluts:

EN LLANUT (50), CAL GORILLE (382), LA PELUDA (56), LA PELUDA (65), EL PELUIXET (44), EL PELUT (56), EL PELUT (37), EL SINGLAR (259),

Els pelats:

EN BOLA (53), EN CLOSCA (169),

Barba i bigoti:

EN BARBA BLANC (31), EN BARBA DE GANXOLA (31), EN BARBA ROS (173), EL BARBUT (236), EL BARBUT (59), EL BOC (177), EL GAULOIS (61), EL GAULOIS (177), L'HITLER (186), EL LLAPIN (209), EN MOSTAIXA DE GUILLA (209), MOUSTACHES DE PHOQUE (185), EN MOUSTACHETTE (246), EN PISANI (177) portava la mateixa barba que aquest polític,

Les celles

EL CILLE BLANC (140),

1.2.4. Cap i cara

Globalment:

EL CAP DE BOU (55), EL CAP DE CARBASSA (31), CAP DE FIGA (147), EL CAP DE LLISSA (183), EL CAP DE PERA (209), EL CAP DESMARGAT (31), EL CARA BRUT (28), EL CARA BRUT (209), EN CARA DE LLUNA (246), EL CARA FI (31), CAL CARBASSA (394), CAL CARBASSONS (394), CAP PLANER (56), LA MERDÀS (28) de cara plana i allargada, EL PUNXUT (176), EN QUINYOLA (183), EN QUINYOLA (45), EN SATAN (37) tenia una cara de dimoni,

el Coll

LO COLL TORCIT (140), EL COLL CURT (64), LA COLL DE FIDEU (54) era magre, EL COLL DE GRUA (240) llarg i roig, EL COLL DE TIRÓ (215), EL DEGOLLAT (28) després d'una operació xirurgical li quedà la cicatriu, EN SENSE COLL (209), COGOT DE PLÀTAN (48) de coll llarg.

el nas

EN DANAULIS (31), MENUT DEL NAS (27), EL NAS DE BIRO (64), EN NAS DE CANYA (209), NAS DE CANYA (210) després d'un accident de caça, EL NAS DE CUIVRE (55), NAS DE GUIX (28), EN NAS GROS (31), EN NASOLE (246), PAPA NASARENC (53), EN NASSOS (209), EL PIC D'OCA (236), NARIGA (183) a l'un o l'altre d'aquesta família li mancava un tros de nas, EL PODALL (37), EN NYIFA NYAFA (183), EN PITON (55), EL XATO (50), EL XATO (183), EL XATO (35), EN XUIXA (177),

LA CARMELLOSA (258), EL CARMELLUT (221), EN MECA (264), EN MENJA MOCS (56), EN MENJA CARMELL (177), EN LLEPA NARIUS (177).

EL SINGLAR (41), escorniflava.

els ulls

EL BORNI (55), LA GAIA (170), JAN DEL CIEGO (37), EN JA T'HE VIST (59) que no s'hi veia res, EN PARPELLA (34), QUATRE ULLS (214) portava ulleres,

EN CLUQUINYA (77), LA TIETA (236), EN LLEPA ESTELES (33), EN CAÇA NIUS (258), EN GAITA LA LLUNA (267), anaven amb els ulls mig aclucats, com si cerquessin quelcom a dalt...

L'OEIL DE LA POLICE (56), LA SARDA (209), els faltava un ull.

L'ULL DE PEIX (173), L'ULL DE PERDIU (77), tenien un ull rodó i viu.

L'ULL DE POP (54) guinyava,parpellejava, L'ULL DE VIDRE (31), L'AYATOLLAH (29) per la seua mirada furiosa, LA MOSCA A L'ULL (75),

LA FLAMANDE (37), tenia els ulls blaus.

La boca

EN BADA MOSQUES (140), EN MENJA MOSQUES (73), EN BARRA TORT (186), EN BAVOSA (59), LA CABRETA (209) i LA XIBIDETA (177) totes dues tenien veus de cabra, EL GENERAL DENTS (53), EL LLAPIN (224), EN PIPINO (72),

Els quecs: CAGUEN (140), EN CATAQUET (221), EN FAFA (239), EN FLAI (209), EN LARÍ (212), EN LOLO (37), EN TOT (246), EN NYANYA (41), LA NYOTA (177), EL POLL (224), EN POPOPOP (54), LA QUECA (177), QUEQUEC (JOAN) (73), EN QUEUC (146), EN TITOEN (258), CAL TOTOTS (399), EN XIXIXI (54), EN XIXOI (248), EN ZABA (238), EN ZE (241),

EN MASTEGA MOSCA (234), MASTEGA MOSQUES (323), EL MORRO TALLAT (55), LA MORRO TRENCAT (246), EN PATEU (64), EL MUT (33), EN XUCA NASSOS (183), LLEPA NASSOS (183) l'un i l'altre per a una persona que tenia la llengua prou llarga com per tocar-se el nas.

EN NYIFA NYAFA (51), tenia problemes de pronunciació a causa dels seus llavis prominents, i EL MAUME (328), perquè bevia massa. EL XIULET (50), quan parlava, era com si xiulés. EN CARDINA (ROBERT) (174), irònicament, ja que tenia una veu molt greu. EN CLAIRON (258), parlava tan fort que semblava que cridés. L'ECO (141), tenia una veu molt grossa i EN MÉGAPHONE (53), EL PHONOGRAPHE (53), la tenien rauca.

les orelles

EN CORNETA (31), era sord, i amb la mà a l'orella, feia com un pavelló.

CAL SORD (399), EL SORD (27), LA SORDA (72), EN FEUILLE (186), EL LLAPIN (37), EN MICKEY (53), EN SENSE ORELLES (190), EN SENSE ORELLES (146),

1.2.5. Altres parts del cos

1.2.5.1. Cames i peus

EN BÉQUILLE (177), LA CABRA BOJA (380), EN GRANYOTA (177), EL GRAPAU (59), EL GRAPAU (177), LA CAMA DE FIL (240), EN CAMA DE FUSTA (319), EN CAMA DE FUSTA (27), EL CLODINART (236), EL CAMA SEC (59), EL CAMART (27), LA CAMES DE COLLAR (28), EN CAMETA (44), EN CAMETES (221), EN CAMETES (186), EN CANE CANE (236), LA CATZOT (224) que tenia les cames fines com un blat dindi espigat, un catzot, LA CENROSA (259) tenia les cames cremades de quedar-se tan a la vora del foc,(cenrosa, vegeu fonètica) EL CORRIOL (27) s'havia trencat les dues cames i no podia caminar sense crosses; la malícia popular l'ha vist com aquest ocell d'aiguamolls, de potes llargues i fines,   DECAMETRE (36), EN PALTRIGA MENUT (225) = que camina poc a poc, LA PICA MILL (28) caminava amb talons, EN PEU DE PI (246), EL GARRES DE PERDIU (231), EL PEU DE PINYA (58), EL PEU DE PINYA (62), EN PEU DE PINYA (179), EN PEU DE PINYA (183), EN PEU DE PINYA (258), EN PEU DESCALC (58), EL PEU GROS (224),EN PIED D'ALU (56), EN PINSANA (77), EL POTA (358), EN POTA (143), EN POTA (53), EN POTA CURT (58), EN POTA DE GALL (177), EN POTA DE GALLINA (177), POTES DE LLAGOSTA (48) tenia les cames fines i marbrades, vermelles.

1.2.5.2. Els coixos

EL COIX (338), EL COIX (143), CA LA COIXA (385), EL COJO (262), LA COCA (35), EN COCO (59), (vegeu fonètica) EN MIQUEL DELS CONTORNS (53), CAL GARRA CURT (349), EN GARRELL (POL DEL) (28), EL GARRELL (58), EL GARRELL (63), EL GARRELL (330), ELS GARRELLS (241), EN PEDALA (221), EN PEDALA (258), EN PEDALA (246), EN PENDULA (186), LA PENDULE (224), EL RANGO (56), EN TITIT (77), LO TORT (JOAN) (50), EN TORT (LLUÍS EL) (209), LA TORTA (340), LA TORTA (243),EN TRIPA TRAPA (221), TREI TREI (224), UN I UN FAN DOS (60), NING NANG (146), L'HIRONDELLE (258) fa referència a una cançó on el personatge, "l'hirondelle du faubourg", és coixa, EN PATA DE CRIC (79).

La literatura rossellonesa ens dóna una il·lustració suplementària de la sobrenominació aplicada als que tortegen:

Ens calia partir a trenc d'alba, quant el llevant s'envermellia a penes. Vos asseguri que eri pas endormiscat. Vinguen les calces de vellut, la camisa de fil i les espardenyetes, i vet aquí un valent. El rellotge de fusta sonava les quatre, acompassat, Arri! Arri! El burro llencava, i aviat arribàvem al rec, la Sega-blats, la Graciosa, el burro i jo. La Sega-blats tenia aquest sobrenom perquè tortejava una mica. Era una mena de pagesa estrafeta, malgirbida amb ses faldilles arnades, morena, de cabells oliosos, i els ulls li parpellejaven en la cara, semblants a dos gotetes d'aigua en una roca mal tallada.

Josep Sebastià Pons

L'encantada de Mont Taüt, Revue Catalane, 15 de març del 1912

 

1.2.6. Braços i mans

EN BRAS D'ACIER (177), EN BRAS DE FER (41), L'EIXAMPLAT (186) que anava amb els braços cap a fora, EL MANCHOT (209), EN MANYO (336), L'ESCAIROT (177), LA SIS DITS (JEANNE) (80),

ELS PRILLONS (191), que són irritacions i envermelliment de les mans.

1.2.7. Esquena

EN BOSSE (182), LA BOSSUDA (63), EN BOSSUT (VETRE) (254), EN CAIXA (262), LA CAIXA (28), EN GEPA EL BOSSUT (58), L'ESPATLLA BAIX (58), L'ESQUENA DE CAIRÓ (50), L'ESQUENA DE PLATA (34), EN GEPIC (77), LAGARDÈRE (65) nom d'un personatge fictici que es disfressava de geperut , EN LAGARDÈRE (221), EN LAGARDÈRE (53), EN LAGARDÈRE (246), EL SUBMARÍ (63) perquè el bastó li passava damunt de l'esquena corbada, com el periscopi , EL GAVARRÓ (240) "petit i bossut d'haver portat la machine d'asperjar", EL PODALL (28) corbat com la petita falç.

1.2.8. Cul, sexe i pit

EN CAP I CUL (75), EN CUL AMPLE (27), EN CUL D'OLLA (31), EL CUL GROS (63), EN CUL I POTES (64), LA CUL PETITA (28),

EL CAPÓ (31), EL CAPÓ (182), EN COLLASSA (31), EL COLLÓ DE GRUT (185),

EL CONILL SEC (63), EL CONYARRO (31),

LA PLANCHE A PAIN (56), COEUR CROISÉ DE PLAYTEX (183) és una marca de sostenidors, però no li feien falta, ja que no tenia pit, LA SET ESPATLLES (ROSINA) (246), LA TRETZE TETES (56), LA LLÚCIA DE LES TETES GROSSES (50),

1.2.9. Lletjos i bonics

EN MARCA MAL (31), EN BRANYUS (176) "era let com en Branyus", LA MONINA ESPORTIVA (246),

EL PETIT BEL (27), ELS CLAVELLS (48), EN CRANE (JAUME) (232), LA BONICA (179), LA FAUCHEUSE (179) bonica com l'estàtua "la faucheuse" que orna un parc del poble, LA SAINTE VIERGE (262), EN PEAU VERTE (186), EN PHYSIQUE (65), POPETA (179), EL POUPON (179), LA POUPÉE (75),

1.2.10. Semblances

EN BIBI (41) (Bibi Fricotin, d'una revista juvenil), EL BON DÉU (44), EL BON DÉU (45), CAL BOURGUIBA (340), EN BOURVIL (63), EN BOURVIL (209), EN BOURVIL (62), EN CAGNER (37), EN CESTER (183), EN CHIAPPE (209), EN CHIAPPE (336), EN COLOMBO (53), EN FATY (246) actor còmic americà, FIDEL CASTRO (358), L'IGNACE (221), L'INDIEN (209), EN JEAN XXIII (44), EN JOHNNY (236), EN JORIGUI (238), EN KENNEDY (186), EN JOFFRE (55), MONSIEUR PROPRE (246), MAGINOT (140), EL GENERAL DE GAULLE (246), EN TRUMAN (33), EN MATEU DE L'ALEMANY (169) semblava a Bismark, EL PÈRE KERMAN (246) d'un licor, EN PEPONE (53), EN PETAIN (214), EN POPEC (241), LA SOTA D'OROS (246), EN TYRONE POWER (246), LA VACHE QUI RIT (183), EN WALESA (79),

1.2.11. Malalties

EN PAU DE LES BERRUGUES (64), EN BORRUGA (177),

EL MICHEL DE L'ENVEJA (221), LA BOBA (224) tenia una enveja de gerds als llavis, EN MONGETA (31), EN PISTACHE (72), tenien alguna enveja.Enveja: És una taca deguda a una enveja (essencialment alimentària) que la mare, prenyada, no va poder saciar. El nin porta una marca que s'assembla a la fruita o que té el color del producte (per exemple cafè amb llet) al lloc precís on la mare es tocava quan patia l'enveja.

L'ANNA GRAVADA (55), EL GRAVAT (58), EL GRAVAT (177), EL GRAVAT (27), EL GRAVAT (51), EL GRAVAT (30), EL GRAVAT (37),

MANEL DE LA PICALLADA (221) "Era nantillós", tenia pigues, EN PIGA (53),

L'ESGUERRAT (177), L'ESTROPIADA (177), EN LLUÍS MALALT (234),

LA MAIN QUI ÉTREINT (34), "gasat" a la segona guerra, n'havia guardat els dits paralitzats.

BOLDUFA (28), "tenia una potxa sul ventre".

EL FEDÓS (74), constipat, amb restrenyiment, "cagava com una feda".

LA TACONA (358), patia de paperes.

1.2.12. Altres

EL CORRIDOR SENSE MELSA (246), mai cansat: deien que no tenia melsa.

EL REI (246), tenia una manera remarcable, elegant, de conduir la diligència. Encara avui la companyia d'autobusos porta aquest nom.

PINDER (258), elàstic com un acròbata del circ, en canvi EL REDDE (177), EN TERMENERA (173), EL TIBAT (37), eren rígids.

EL TOMET (358), a cada pas semblava que anés a tomar, a donar del cap pel sòl.

De la classificació dels sobrenoms relatius al físic es desprèn d'entrada que els individus "excessius", per dir-ho així, són les víctimes predilectes de la malnominació. Es veu clarament com els molt prims (Ficel·la) i els massa grossos (Baldufa), els petits (en Quatre Pams) i els llargs (l'Escala Doble) sovintegen en les llistes. De la mateixa manera trobem els calbs (en Bola) i els que tenen els cabells llargs (en Llanut).

Sembla que qualsevol que la natura hagi "extremat" atregui els malnoms com un iman.

No són els únics, però. És sorprenent veure com el color de la pell o dels cabells origina tants sobrenoms: els morenos, els vermells i els pèls-rojos són designats amb epítets humorístics (Panna, Vinagre, Rovill).

Un altre grup es destaca: els individus que tenen un cap la forma del qual incita a la comparació, provocant, sense trigar, un renom. És el cas dels Carbassa, Figa, Lluna, Llissa... I com que és al mig de la cara, el nas no passa desapercebut: Nas de Canya, de Cuivre, de Guix...

Coincidim amb Lakoff (1980, 37), que insistia sobre el fet que el rostre és la informació bàsica respecte a un individu, més que el cos o els moviments.

Finalment, amb humor negre, i sense delicadesa, també es bategen les persones amb handicap físic: les que són mancades d'un ull -o dels dos- (Borni, Ciego...), els quecs (Popopop, Nyanya...), els sords, els coixos i els geperuts.

Com ho fa notar molt justament Roser Ripollès (1993, 282), hom en treu les malalties de les quals va patir el poble. L'exemple de "Gravat" fa pensar que el sobrenom és anterior a la vacuna contra la verola; els coixos eren potser víctimes de poliomielitis - avui quasi eliminada.

La prosa de Josep Sebastià Pons il·lustra encara els nostres sobrenoms:

Un dimanche soir, Sardinal vint à moi pour me dire: "Henri s'est évadé". Il avait assisté à la scène, du début à la fin, à la salle de retenue, dont la surveillance était confiée au nouveau préfet de discipline, qu'on appelait Mounine . Et il avait, en effet, une démarche de guenon. Même en retenue, mon frère ne donnait aucun signe de contrition. Sous une menace ou un réprimande de l'autre, il s'était écrié: Mounine . Le préfet avait bondi sous l'outrage, et, se poursuivant d'un couloir à l'autre, Mounine par ci, Mounine par là, il parvenait à lui mettre la main au collet.

Josep Sebastià Pons

L'oiseau tranquille, ed. Chiendent, p172.

                                                                                          següent