1.8 ORIGEN : Conclusions
Es tractava de contestar a la pregunta: els sobrenoms testimoniegen de les mentalitats? Creiem que mitjançant l'anàlisi de les anècdotes lliurades pels nostres informadors, s'ha dibuixat el reflex d'una certa visió de l'organització social, la pròpia imatge dels valors de la comunitat. A partir d'un material empíric distribuït en vuit rúbriques ens adonem com el discurs sobre els malnoms s'organitza a l'entorn d'un seguit de vectors morals sobre els quals la comunitat s'auto-defineix.
Ara bé, aqueixes mentalitats, què accepten i què rebutgen?
D'antuvi, els capítols dedicats al físic i al caràcter ens han demostrat que la valoració de l'individu passava per les seves deficiències. A nivell corporal com mental. Els desgraciats, impedits o de físic poc grat es carreguen sobrenoms. Els que cauen en el vici, víctimes de "pecats" capitals són marcats per l'estigma del malnom.
Més endavant hem esboçat un esquema mental de la comunitat a base de dicotomies sorgides de tots els excessos registrats en els sobrenoms. Per parelles se sancionen els massa bons i els massa dolents, els valents i els ganduls, els gegants i els nans, les "ficel·les" i "els barrals"... Tanmateix, al llarg de l'anàlisi hem constatat que l'apreciació del grup no s'acontentava d'antònims sinó que condemnava tots els excessos: les manies, el consum en desmesia, les mentides... No s'accepten els extrems.
Finalment hem vist com els "episodis" o la "procedència" recorren permanentment al fet diferencial. La no-adequació amb el parlar local, unes arrels forasteres o estrangeres originen un malnom. Iglesias (1991, 16) ja remarcava que "la falta de solidaridad, cultural y lingüística, se castiga con el mote". Els sobrenoms recalquen les diferències.
Sopeña Balordi (1979, 252) comenta així la malevolència dels conciutadans:
"le conformisme, pierre de touche de tout groupe en évolution (...) est partout, impliquant une échelle de valeurs souvent, mais pas toujours, basée sur l'ignorance. Toute originalité -toute chose non conforme et suspecte- est aussitôt cataloguée, fixée, entachée de malice".
En cal concloure doncs que la comunitat té una idea bastant clara de la seva pròpia definició, que coneix els seus elements constitutius i que viu en una homogeneïtat virtual cada dia actualitzada.
Tots aquests aspectes ens permeten d'establir que els sobrenoms delimiten la identitat del grup. Indiquen el que no és normal. Implícitament hom descobreix que el nucli humà s'apropia unes normes esporgades de qualsevol originalitat. El perill més gran per al conciutadà és deixar-se anar a l'espontaneïtat. La referència bàsica no és més que un "sentit comú", fonament d'una organització estricta i alhora tolerant. Aquest sentit comú és implícit; es tracta d'un saber comú mut, no-dit, no-expressat, però identificat per l'expressió que representen els sobrenoms.
Malnominació a Catalunya Nord
estudi sincrònic dels sobrenoms nord-catalans
testimoniatges lingüístics i culturals
Pasqual Tirach